divendres, 17 de març de 2017

ENTREVISTA A NICOLÁS RUIZ LOZANO: "M'AGRADARIA AJUDAR A TANTES PERSONES COM TEMPS TINGA PER A DEDICAR-ME A LA MEDICINA"

Per Jacobo Ruiz (2n de Batxillerat)

Nicolás Ruiz, antic alumne de l’IES Torís i estudiant de 6é de Medicina a la Universitat de València (UV), ens parla sobre els anys a l’IES, com viu la universitat i com veu actualment la sanitat espanyola.



Després de sis anys, com recordes el teu pas per l’IES Torís? Què és el que més enyores?

Començaria dient que els anys a l’IES van ser meravellosos i magnífics, que van ser un passeig entre aigües tranquil·les i arcs de Sant Martí, i en gran mesura van ser així, van ser anys per crear relacions incalculables, aprendre noves formes de veure la vida i crear vincles per al futur. Però, no estaria dient tota la veritat, van ser anys de canvis, canvis enormes que van creant un sac al darrere de tots els que passem per ells, un sac amb experiències i esforços que ens formen i ens ajuden a determinar el que serem al futur. El que més em manca d’aquells anys, tal vegada siga el simple fet de saber que passe el que passe darrere de tu hi ha algú; el pas per l’institut et rodeja de gent que es preocupa directament pel que t’envolta, es creen relacions més humanes i anem de la mà des que entrem el primer dia fins que eixim per la porta anys després, i això quan et veus cara el món, és difícil.


Des de la perspectiva crítica, creus que aquest institut ens preparà adequadament per al futur, no sols per a la Prova d’Accés a la Universitat (PAU), sinó per al dia a dia?

Amb el temps aprens a quedar-te amb les coses bones que vas vivint i amb allò que realment et fa profit i encara que el temps és enemic de la memòria, no recorde haver tingut la sensació d’inseguretat a l’hora d’anar a examinar-me. Aquest institut té el gran avantatge de ser xicotet, de tindre l’oportunitat d’oferir una docència prou individualitzada dins d’uns límits i d’adaptar-se a les necessitats particulars, així que trobe que sí que ens prepara per al que cal afrontar. Quant al dia a dia, és responsabilitat de cadascú aplicar i treure profit d’allò que es viu dins les quatre parets de les aules, però en el meu cas i amb els que m’envolten, vam aprendre molt més que cicles biològics i anàlisis sintàctics.

Què és el que va fer que triares Medicina? Si tornares enrere, tornaries a fer la mateixa elecció?

Tot el món pensa que solament la vocació et pot fer entrar a una carrera com aquesta, prendre la decisió de passar la resta de la teua vida estudiant i no parar d’actualitzar-te és per altruisme cap els altres i una gran necessitat particular d’ajudar, i si, al meu cas, part de la raó d’entrar a estudiar medicina és eixa, però com ens deia un professor d’ètica mèdica a la universitat: “No sols la vocació ha de ser la raó per la qual esteu ací, menjar, viatjar i viure, ha de ser també el perquè de la vostra dedicació cap els altres, si no, esteu perduts”. Fent referencia aquell home, doncs sí, m’agradaria poder arribar a ajudar a tants com temps tinga per a dedicar-me a la medicina, però sense perdre la perspectiva que el treball que comporta aquesta professió és relativament còmode i amb uns avantatges reals que altres carreres no em poden arribar a donar. Crec que vaig tindre clara l’elecció del grau prou abans de saber els passos que hauria de fer per arribar a ell, així que si tornara enrere, agafaria exactament el mateix, haguera fet medicina sense dubtar, el que no tinc tan clar és si haguera agafat la Universitat de València per fer-la.

Generalment es pensa que estudiar Medicina és una carrera amb eixida laboral assegurada, és cert?

Amb la situació que estem vivint durant aquests anys a Espanya es comprensible pensar que la medicina és una aposta assegurada per tindre treball quan acabes la carrera, ja que té moltes eixides laborals en àmbits diversos, encara així i amb la creació de gran quantitat de noves places a universitats privades, el cúmul de nous graduats i col·legiats està augmentant i amb això s’estan reduint les possibilitats laborals dels que comencem en aquest món. Hi ha un desequilibri clar entre l’oferta de places als hospitals i la demanda per part dels nous graduats, així que inevitablement aquest fet augmentarà l’atur mèdic.

És sabut per tots que la sanitat espanyola es troba en una situació extrema que ens afecta a tots, què opines sobre les reformes que estem vivint actualment?

Estem cansats de veure a la premsa titulars que posen de manifest la necessitat no resposta per part del govern d’un canvi d’estratègia que ajude a millorar l’accés i la qualitat dels servicis sanitaris públics i és que, en quant a qüestions de drets i retribucions dels pacients, vegem que Espanya és un dels països de la Unió Europea que puntua més baix en estudis internacionals. La contrareforma sanitària de la qual som participants, no solament ataca aquests drets sinó que en moltes ocasions atenta quasi contra la mateixa integritat dels usuaris d’aquest recurs públic i legítim. És per això que les privatitzacions de serveis, les retallades i els copagaments solament afavoreixen el deteriorament d’un dels sistemes sanitaris pioners i més respectats a escala mundial. Tot açò que pareixen paraules buides, es tradueix en discriminació envers d’aquells amb pocs recursos econòmics, pacients que es veuen forçats a la dificultat d’obtinir recursos sanitaris per no poder costejar-los, casos reals de persones que per falta de consideració humana es veuen davant d’una situació de desprotecció.

Per acabar, quin seria el consell que em podries donar per afrontar aquesta recta final a l’IES?

Calen esforços per a obtenir recompenses, igual que cal trencar la closca d’un ou per cuinar una truita, així que agafa’t al seient, estudia al màxim sense preocupar-te excessivament pel que passarà dintre d’uns mesos, i així quan arribe la PAU podràs dir que tot el que realment estava a la teua mà ho has fet, solament en aquest moment serà, quan veges que la perseverança ha estat premiada. I per últim, mai oblides que els anys a l’institut no es tornen a repetir, és un bitllet amb data d’expiració, esprimeix cada moment amb els que t’envolten i recorda’ls sempre, podràs aprendre molt més d’ells del que esperes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada