dijous, 1 de febrer de 2018

VI CERTAMEN LITERARI "IES TORÍS"

En valencià - En castellano

VI CERTAMEN LITERARI 'IES DE TORÍS'

L'IES de Torís organitza per quinta vegada un certamen literari amb l'objectiu de promocionar la creació narrativa entre els joves, tant en valencià com en castellà. En aquesta edició, les obres admeses tornaran a ser relats curts de ficció. Les bases del certamen són les següents:

1. Poden participar tots els autors residents a la Comunitat Valenciana, que hagen nascut entre els anys 1997 i 2006 (tots dos inclosos).

2. S'estableixen dues categories:

a) Relat de ficció en valencià.
b) Relat de ficció en castellà.

Cada autor podrà presentar una obra com a màxim en cadascuna de les categories.

3. Les obres han de ser inèdites i estar escrites, segons la categoria, en castellà o valencià. No s'acceptaran obres premiades en altres certàmens o aquelles l'autoria de les quals siga discutible. Es rebutjaran aquelles obres que es consideren ofensives atenent als drets recollits per la Constitució Espanyola.

4. Les obres s'escriuran amb ordinador i es presentaran amb un tipus de lletra de 12 punts (Times New Roman o similar); amb un màxim total de 25 línies per full. L'extensió dels relats comprendrà des d'un mínim de 4 pàgines fins a un màxim de 8.

dimarts, 30 de gener de 2018

L'IES TORÍS RECORDA LES VÍCTIMES DE L'HOLOCAUST

El passat divendres 26 de gener, vespra del Dia Internacional de la Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, els alumnes i les alumnes de l'Institut d'Educació Secundària de Torís, junt als professors i les professores del centre, van recordar les víctimes de la barbàrie, amb la inauguració i l’encesa d'una flama, en memòria de totes elles.


El memorial, enguany, representa la manera en què els nazis identificaven amb un sistema de marcatge els diferents presoners, basant-se principalment en triangles invertits de diferents colors. Els triangles estaven fets de tela i es cosien sobre les jaquetes i camises dels presoners. Estes marques eren obligatòries i tenien significats concrets que servien per a distingir les raons per les quals el presoner havia sigut ingressat al camp: presos comuns, homosexuals, testimonis de Jehovà, dones associals, gitanos, malalts mentals, jueus i presos polítics. En definitiva, tota una diversitat que no entenia ni de gèneres, ni d’edats, ni de raça...  


divendres, 15 de desembre de 2017

ENTREVISTA A PILAR PÉREZ: "M'ENCANTA FER CLASSE I ESTAR EN CONTACTE AMB GENT JOVE"

Per Susana Ribes Estellés (2n de Batxillerat)

En aquesta ocasió, entrevistem Pilar Pérez Lázaro, professora del Departament de Castellà de l'IES Torís. Pilar és llicenciada en Filologia Espanyola per la Universitat de València.


A què et dedicaries si no fores docent? En què t’hauria agradat treballar?

M’agradaria llegir molts llibres i després fer una reflexió sobre els mateixos. Ser com una espècie de crítica literària, de temes que m'interessen. M’agrada molt la literatura llatinoamericana, en especial tinc curiositat per la literatura escrita per les dones.

divendres, 1 de desembre de 2017

PRESENTACIÓ A TORÍS DEL LLIBRE "VINDRÀ LA MORT I TINDRÀ ELS TEUS ULLS", D'URBÀ LOZANO

Per Marcos Pedre (2n de Batxillerat)

El passat divendres 24 de novembre l'escriptor Urbà Lozano va presentar a la biblioteca municipal de Torís el seu últim llibre Vindrà la mort i tindrà els teus ulls. Aquest llibre ha estat el relat guanyador del Premi Enric Valor de Novel·la 2016. Urbà Lozano i Rovira (Alginet, 1967) compagina la seua tasca com a escriptor amb la de professor de valencià a l'IES Bunyol. L’acte de presentació de l’obra va comptar amb la presència de l’autor, acompanyat de Gonçal López-Pampló, director literari de Bromera, i de César Augusto Asencio, diputat de Cultura i Educació.


La presentació va començar a les 8:20 de la vesprada i comptà amb l'assistència de moltes persones, va estar quasi plena. La presentació va començar amb una brillant intervenció de tres xiques pintant la portada del llibre en un llenç al ritme d'una guitarra i poc després una altra xica va començar a recitar el poema de Cesare Pavese Vindrà la mort i tindrà els teus ulls

divendres, 24 de novembre de 2017

"KAUEN TOT", CRÍTICA SOBRE L'OBRA TEATRAL

Per Hugo Trilles (2n de Batxillerat)

Kauen tot fa una crítica sobre la situació del teatre valencià, mitjançant la història de dos actors i els encarregats de les llums i el atrezzo, els quals ens monstren una situació en la qual necessiten guanyar diners, perquè porten sis mesos sense cobrar. Per a guanyar diners fan l’intent de modernitzar-se creant nous formats teatrals: teatre a la carta, teatre a domicili, microteatre i fins i tot es plantegen vendre el teatre. Tot això amb un punt d’humor agredolç.


Tot i que el tipus d’humor és bo, pel fet de tractar-se d'una crítica de l’actualitat et fa sentir malament perquè quan vaig anar al teatre, en el públic sols hi havia tres persones a part de mi. En aquell moment em vaig adonar que la crítica d’aquesta obra està prou encertada, ja que a banda tampoc trobem gran quantitat d’obres de teatre en valencià per a vore-les.

divendres, 17 de novembre de 2017

CORRELLENGUA 2017: ISABEL DE VILLENA

L'escriptora del curs 2017/18 seleccionada pel Departament de Valencià és Isabel de Villena, la primera escriptora de les lletres valencianes, protagonista d'una sèrie d'actes organitzats l'any passat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat de València.

divendres, 10 de novembre de 2017

"CAMILA" (RELAT)

Autora: Nerea Ruiz Serrano (3r D)

Lauren Jauregui és una noia de 20 anys que mai ha sortit de festa. És una jove responsable i estudiosa, té un passat difícil i no és feliç. Li falta la noia que la va deixar marcada. La seua felicitat en aquell temps.


La seua amiga Dinah és tot el contrari: festera i poc responsable. Quan Dinah demana a Lauren que vagi a una festa a canvi d’esforçar-se ella la resta del curs, la noia d’ulls verds no es pot negar.

dilluns, 30 d’octubre de 2017

VICENT VIDRIER (ANTIC ALUMNE DE L'IES): "LES NOVES TECNOLOGIES I LA INFORMÀTICA TENEN MOLT DE FUTUR"

Per Lluís Burguet (2n de Batxillerat)

L'entrevistat en aquesta ocasió és Vicent Vidrier, alumne de la promoció 2012/13 del Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI) a l’IES Torís. Vicent ens parla dels estudis que va realitzar amb posterioritat i dels seus projectes de futur.



Quan vas acabar els teus estudis a l'IES Torís?

Vaig acabar-los amb 16 anys, en l’any 2013.

dilluns, 23 d’octubre de 2017

CELEBRANT EL 9 D'OCTUBRE A ALZIRA

Per Clàudia Bisbal (1r de Batxillerat)

El passat diumenge 8 d’octubre vaig assistir a un concert que va ser organitzat per l’Ajuntament d’Alzira en el recinte firal d’aquesta mateixa localitat, amb la finalitat de celebrar un dia tan important per als valencians com és el 9 d’Octubre. Aquest ha sigut el tercer any consecutiu que he assistit a aquest concert, és a dir, des que l’organitzaren la primera vegada. Vaig anar amb els meus amics a qui vaig conèixer gràcies al Festivern.

Zoo
Enguany el cartell va estar encapçalat pel grup que va tocar en casa, Pupil·les Dilatives, que va actuar davant d’un públic prou escàs a causa de l’hora en què va començar, ja que tothom estava sopant. Van fer una gran actuació continuant amb el seu estil tan característic de rap feminista, i així van donar per inaugurat el concert amb magnificència.

dilluns, 16 d’octubre de 2017

"VÍCTIMA DEL MAL" (RELAT)

Autor: Óscar Dalmau (4t C) 

Acabava d’eixir de classes de piano, anava pel carrer amb una motxilla penjada al muscle on portava les partitures i les claus de la nova casa a la qual m’havia mudat. La casa no m’agradava perquè només estava la meua família a la finca i en algunes parts hi havia cases acordonades per culpa dels okupes. En arribar al pis vaig obrir la porta principal que grinyolava, estava enfront del pati de llum, vaig pujar les escales cegues de fusta que també grinyolaven i donaven vertigen. Una vegada al segon pis, el 2n A, vaig obrir la porta i vaig veure un post-it de color groc que deia amb la lletra de ma mare que aplegaria un poc més tard. Vaig deixar la motxilla a terra i em vaig endinsar pel passadís, vaig veure una silueta, encenguí el llum i l’ombra no hi era. Després vaig escoltar un colp i em vaig dirigir ràpidament a la porta. Quan vaig arribar un home em va agafar i em va estampar contra l’espill i el moble que estava al rebredor. Vaig caure a terra i intentava fugir-hi; però em va xafar l’esquena i em va alçar pels cabells. Després que em relliscara pel passadís i deixara un reguer de sang i llàgrimes li vaig mossegar la mà, vaig córrer cap al pati de llums, vaig obrir la finestra per agafar-me a una canonada que començava al segon replanell per tal de pujar al tercer, però m’ho impedia la pluja que em feia esvarar.



En arribar al tercer pis vaig posar la mà a la finestra i l'home que havia passat sense problemes perquè no hi havia porta sinó cintes policials, va xafar-me-la perquè em caiguera. Li vaig estirar la caputxa i vaig córrer fins la vivenda. Allà m’arrossegà fins a la finestra, m’estampà contra el vidre amb mig tronc del cos fora i es va caure la caputxa negra que duia a la mà. En eixe moment, que entrava un raig de llum, me n’adoní que era el rostre del meu pare. Malgrat tot,em va tirar pel pati de llums, em vaig agafar al primer estenedor que vaig poder, vaig cridar i, en quatre segons, es va trencar i vaig caure mentre cridava, plorava, com una càmera lenta. Vaig eixir del meu cos flotant de manera transparent, com un fantasma, no entenia per què estava mirant el meu propi rostre ple de sang.