divendres, 19 de maig de 2017

LA TAINA

Per Maria Ibáñez (2n de Batxillerat)

La taina és un ball típic de Turís, iniciat a l'any 1800. Aquest ball es ballava a l'era del Pi, situada al Turrulló, una part elevada de Turís, on els diumenges es reunia molta gent del poble que ballaven en grup, formant un cercle i de vegades, eixia alguna parella a ballar enmig de tots.


La indumentària que duien era vestits de faldellí, és a dir, una tela grossa i sense ornaments. A dia de hui, els vestits llueixen molts brodats a la falda. D'altra banda, hi havia un grup de gent que feia ritmes al so del tabalet i la dolçaina. Abans no s'utilitzaven les castanyoles, però hui en dia s'utilitzen i li donen sonoritat a la cançó.


Aquest ball de principis del segle XIX va desaparéixer, però la lletra de la cançó continuà cantant-se al poble. La lletra diu així:

Quan se balla la Taina,
en la era del Pi
al to de la dolçaina
i al compás del tamboril.

És la Taina una dansa
que entusiasma la gent
perquè puja i abaixa
i pel gran moviment.

Les xiques de Turís
totes volen anar
a València a la fira
perquè es volen casar.

En el monyo ben fet
i la cara empolvà
els pendientes de cuc
i l'agulla pinyà.


El motiu pel qual va desaparéixer va ser perquè en les cases riques del poble s'organitzaven vetlades on es ballava el pasdoble, el vals o la polka. Hi havia una distinció de classes i la gent més humil no podia entrar en aquestes festes i es quedaven a la porta de les cases mirant els rics com ballaven.

Després de la Guerra Civil quan la Secció Femenina de la Falange arribà a Turís i va tractar de recuperar les tradicions va fer resorgir una altra volta el ball típic del poble. Un home del poble, Vicente Iranzo, fou el propulsor per a què aquest ball es revisquera de nou. Per a que aquest treball va ser necessària la col·laboració de les dones i els homes que encara vivien i coneixien el ball. Però després de tot el treball realitzat, va decalar, fins arribar a l'any 1965, que és quan va resorgir de nou, tornant-se a organitzar grups i actuant als pobles veïns en les seus festes i com no, al propi poble de Turís.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada