divendres, 12 de maig de 2017

ENTREVISTA A L'ACTRIU JÚLIA FORTAÑA: "ÉS MOLT DIFÍCIL TROBAR PAPERS EN VALENCIÀ"

Per Maria Sala (2n de Batxillerat)

Un dels últims projectes d’aquesta jove actriu ha sigut El fil roig de la consciència, un curtmetratge realitzat per alumnes de Comunicació Audiovisual del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, que prompte tindrem per internet.


Com va nàixer el teu desig d’actuar, de ser actriu?

El meu desig d’actuar realment va aparèixer des de molt xicoteta perquè jo comencí a fer teatre quan tenia 4 anys com a extraescolar del col·le, i una anècdota molt curiosa (riu) és que recorde que jo volia ser actriu però a la vegada pensava que, clar, era un treball molt compromès perquè si et donaven un paper d’una pel·lícula i mories com a personatge, jo pensava, home doncs almenys que la pel·lícula siga bona perquè si he de morir doncs que almenys la pel·lícula després tinga èxit (riu) i això era el que em feia plantejar-me que no volia ser actriu; però des de super xicoteta. I després vaig seguir i en l’institut ja poguí entrar primer en l’optativa, després en la companyia i després ja en la companyia professional i, bé, ja començar a menejar-me, a trobar mànager o algú que em menejara i clavar-me de ple en el món.


Ho pots compaginar bé amb els teus estudis universitaris?

Sí, la veritat és que a vegades és prou difícil però la meua carrera en concret, Filologia Hispànica, està molt relacionada en el tema del teatre i la interpretació, fins i tot tinc assignatures així, aleshores m’ha donat molta corda solta, és a dir, m’ha donat molta llibertat perquè els mestres han sigut molt comprensius, molt molt comprensius, sobretot el primer any que tenia gira teatral, clar és un mes o un mes i escaig que jo no estic a València, i els meus companys sempre m’han passat apunts i els mestres sempre s’han portat molt bé en eixe aspecte. Per exemple aquest any, en segon, quan em cridaren per a una representació en Estats Units em canviaren fins i tot els exàmens, en tenia cinc, i em caigué el viatge en la setmana d’exàmens, i els vaig fer canviar tots, els vaig fer una setmana abans, al desembre, i tot per a poder tindre la possibilitat de passar amb tots els exàmens fets i damunt que poguera optar a bona nota i poder anar també a l’oportunitat que em va sorgir a Amèrica.

Formes part del grup Komos, que va vindre a actuar ací a Torís, i s’ha alçat amb el Primer Premi Nacional de Tragèdia en el XI Concurs de Teatre Grecollatí celebrat a Mérida. Com a arribat un grup de teatre d’institut a ser premiat amb un premi tan important? Com va ser rebre la notícia?

Bé, la veritat és que va ser una meravella perquè damunt va ser l’obra que portàrem a Torís i va ser Medea, però aquesta obra la porten la part més jove de la companyia que pertany a l’institut, i entra dins del recorregut del teatre grecollatí juvenil, aleshores el premi és de teatre juvenil, però encara així ha sigut una completa meravella perquè eixa obra vaig ajudar-la a codirigir-la, i la veritat és que és un orgull. Jo damunt estava en Estats Units, estava en Los Ángeles en el moment que em va arribar la notícia i bé una meravella, la gent molt contenta, i la veritat és que hi ha molt de treball darrere d’unes personetes que damunt estan fent 1r i 2n de batxiller, aleshores és un orgull i un gran reconeixement per la seua part, ja que portàvem tres anys arribant a la final i mai havíem aconseguit el premi, i la veritat és que molt contents.

És difícil trobar papers d’actriu en valencià?

Doncs sí, és molt difícil trobar papers en valencià i sobretot a València, és molt curiós. Jo comencí a fer càstings amb 14-15 anys per al tema audiovisual i no havia fet encara res en valencià, cap càsting, res. Està, la veritat, prou infravalorat i fins i tot en la pròpia comunitat, el propi País Valencià, no troba esta iniciativa per la llengua. I no ha sigut fins a enguany, que estava completant el meu videobook i vaig veure que des de la Universitat Politècnica de Gandia estaven fent un treball de final de semestre i volien enfocar-ho des d’un pla més professional utilitzant tot el material que els aportava la universitat per a fer un curt que havien de presentar a classe i a més tindre material suficient per a muntar un curt molt més professional que menejarien per festivals i era en valencià. Però així i tot estarà subtitulat en castellà i en anglés perquè tinga mobilitat, però clar, jo crec que és una iniciativa molt important poder també defendre en el pla audiovisual la nostra llengua i sobretot en un moment tan cru com el que estem passant ara que no tenim ni televisió ni ràdio pròpia.

Com va nàixer la idea d’El fil roig de la consciència? Com vas aconseguir ser actriu d’aquest curt?

El fil roig de la consciència m’arribà pel meu grup de teatre, passaren el càstig i vaig pensar: en valencià, em quadra perfectament per al videobook; i vaig dir "em presente". Justament eixe dia actuava a Montroi així que em presentí al càstig, m’aprenguí el paper el dia d’abans perquè va ser a corre-cuita, arribí allí i els vaig dir “necessite fer el càstig la primera perquè actue en 3 hores” i recorde que va ser el càstig més curt que he fet en m’ha vida, va ser de 10 minuts, va vindre l’actor a ajudar-me, el gravàrem i em va dir la directora que estava bé que no calia repetir-lo, i me’n vaig anar pensant que tenia poques oportunitats, ja que la gent estava allí entre 20-30 minuts, el que sol durar un càsting. Però bé vaig tindre molta sort, la directora contactà amb mi i em va dir que li havia agradat la meua manera d’enfocar el paper i d’interpretar. La veritat és que estic molt agraïda i contenta perquè és una meravella i he estat molt a gust. 



Quines similituds i diferencies hi ha entre tu i el personatge que fas al curt?

Bé, Leila que és el meu personatge i la protagonista del curt, és una xica molt tímida, molt dependent de la seua millor amiga i no és conscient d’aquest maltractament fins a cert moment del curt en què ella fa una reflexió a través de la seua consciència del que ha suposat en la seua vida aquesta persona i en quin pla està ella, i jo crec que, bé, jo mai he sigut massa tímida, supose que també el tema del teatre m’ha fet molt extrovertida, sempre he sigut molt inquieta, molt oberta però bé supose que tots ens sentim en algun moment en un segon pla respecte als altres i volem trencar eixes cadenes per sentir-nos més independents i lliures. Jo crec que em diferencie prou en eixe aspecte, sóc extrovertida i independent però potser tots en algun moment ens hem sentit un poc relegats a un segon pla en el nostre grup d'amics.

Quina és l’escena que més t’ha costat fer al curt?

Doncs jo crec que les primeres. Les primeres les rodàrem en una casa i eren molt difícils, i suposadament haurien de ser les últimes perquè són les més intenses, però les primeres escenes no teníem massa clar el concepte del que volia la directora, i clar després d’una setmana de rodatge vaig pensar que eixos plans els podria haver enfocat d’una altra manera, però de totes formes molt contenta del resultat final.

Has estat alguna vegada en alguna situació compromesa o graciosa dalt d’un escenari?

Graciosa no recorde ara mateixa, però compromesa recorde una vegada actuant a Galícia que estàvem en Tour de la companyia i veníem de Barcelona i havia dormit 2 hores exactament, i començàrem a actuar i recorde que havia sigut l’única vegada en la meua vida que em vaig quedar en blanc damunt de l’escenari i era un monòleg en què estava jo sola en escena (riu), i va ser molt graciós perquè tenia molta música que estava en procés i jo no podia deixar de parlar fins que acabara la música i en el moment que em vaig quedar en blanc vaig optar per donar-li l’entrada al cor jo mateixa, ells devien entrar en un moment determinat en què jo deia una paraula, i vaig donar-los l’entrada i narrar amb les meues paraules el que contava el monòleg que no recordava per on seguia. I clar ho vaig passar molt mal perquè damunt estava RTVE i la Televisió de Galícia, i la veritat és que passí un molt mal moment (riu).

Tens algun referent, algun actor o actriu que t’agraden molt? Algú valencià?

En el pla internacional, sóc molt fan de Johnny Depp (riu), però bé supose que això també és una tonteria des que era xicoteta, i en el pla més d’ací de València, hi ha una actriu que li diuen Noèlia Pérez que ha fet ara en el Micalet Two ladies not two ladies, i em pareix una actriu espectacular, la veritat és que és un referent molt clar per a mi i va eixir en Autoindefinits treballant al Canal 9 un munt de temps; és una actriu dels peus al cap, canta que dóna gust, té una veu impressionant i és una actriu brutal. I masculí, Josep Manuel Casany, actor que estigué actuant en el Talia a El sopar dels idiotes i també el va fer en valencià i bé, el vaig veure també en Hamlet canalla en valencià i al Micalet i brutal, la veritat que eixos dos són, en el pla més de la terreta, els actors més representatius per a mi.

Tens algun projecte de futur? Algun d’ells en valencià?

Doncs sí, ara mateixa tinc tres projectes oberts: la filmació d’un curt en anglés, més endavant estaré a microteatre de València dos mesos, que tinc contracte per dos mesos amb una representació en castellà i finalment estaré al principal en juliol. Però ja et comente que és molt complicat trobar projectes en valencià i dóna molta ràbia però és així, i l’únic que vaig trobar va ser El fil roig de la consciència, que estic molt contenta que damunt tinguera l’oportunitat de poder protagonitzar-lo perquè realment crec que és molt necessari que la llengua estiga present en els mitjans audiovisuals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada