Autora: Rebecca Guerrero (4t C)
Lilly. Aquell nom sempre em feia somriure. Recorde quan la vaig conéixer. Estava tan feliç, era tan... infantil. La vaig veure quan estava al parc, mirant una flor xicoteta, acatxada mentres admirava alguna cosa. Jo, com no veia molt bé el que estava mirant, em vaig acostar. Recorde que tenia el cabell groc lligat en una cua, i com els seus ulls brillaven, observant la papallona que, quan la vaig veure, era preciosa. Ella em va preguntar si m’agradava l’insecte xicotet, i jo vaig respondre, agitant el cap, en afirmació. Però no podia pensar en més coses a part de la bellesa d’aquella desconeguda. M’havia enamorat.
I ara estic, tres anys després d’això, mirant-la amb la mateixa cara d’embaladit mentre que ella, asseguda, somreia quan va veure la xicoteta papallona que li vaig portar a l’habitació de l’hospital. Exactament. Ja feia uns mesos que Lilly havia sigut ingressada dins d’aquell horrible edifici, per culpa d’una malaltia desconeguda, i havia de reposar en el mateix llit durant un temps. Un temps llarg.
