VICENT VIDRIER (ANTIC ALUMNE DE L'IES): "LES NOVES TECNOLOGIES I LA INFORMÀTICA TENEN MOLT DE FUTUR"

Per Lluís Burguet (2n de Batxillerat)

L'entrevistat en aquesta ocasió és Vicent Vidrier, alumne de la promoció 2012/13 del Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI) a l’IES Torís. Vicent ens parla dels estudis que va realitzar amb posterioritat i dels seus projectes de futur.

Quan vas acabar els teus estudis a l'IES Torís?

Vaig acabar-los amb 16 anys, en l’any 2013.

CELEBRANT EL 9 D'OCTUBRE A ALZIRA

Per Clàudia Bisbal (1r de Batxillerat)

El passat diumenge 8 d’octubre vaig assistir a un concert que va ser organitzat per l’Ajuntament d’Alzira en el recinte firal d’aquesta mateixa localitat, amb la finalitat de celebrar un dia tan important per als valencians com és el 9 d’Octubre. Aquest ha sigut el tercer any consecutiu que he assistit a aquest concert, és a dir, des que l’organitzaren la primera vegada. Vaig anar amb els meus amics a qui vaig conèixer gràcies al Festivern.

Zoo

Enguany el cartell va estar encapçalat pel grup que va tocar en casa, Pupil·les Dilatives, que va actuar davant d’un públic prou escàs a causa de l’hora en què va començar, ja que tothom estava sopant. Van fer una gran actuació continuant amb el seu estil tan característic de rap feminista, i així van donar per inaugurat el concert amb magnificència.

"VÍCTIMA DEL MAL" (RELAT)

Autor: Óscar Dalmau (4t C) 

Acabava d’eixir de classes de piano, anava pel carrer amb una motxilla penjada al muscle on portava les partitures i les claus de la nova casa a la qual m’havia mudat. La casa no m’agradava perquè només estava la meua família a la finca i en algunes parts hi havia cases acordonades per culpa dels okupes. En arribar al pis vaig obrir la porta principal que grinyolava, estava enfront del pati de llum, vaig pujar les escales cegues de fusta que també grinyolaven i donaven vertigen. Una vegada al segon pis, el 2n A, vaig obrir la porta i vaig veure un post-it de color groc que deia amb la lletra de ma mare que aplegaria un poc més tard. Vaig deixar la motxilla a terra i em vaig endinsar pel passadís, vaig veure una silueta, encenguí el llum i l’ombra no hi era. Després vaig escoltar un colp i em vaig dirigir ràpidament a la porta. Quan vaig arribar un home em va agafar i em va estampar contra l’espill i el moble que estava al rebredor. Vaig caure a terra i intentava fugir-hi; però em va xafar l’esquena i em va alçar pels cabells. Després que em relliscara pel passadís i deixara un reguer de sang i llàgrimes li vaig mossegar la mà, vaig córrer cap al pati de llums, vaig obrir la finestra per agafar-me a una canonada que començava al segon replanell per tal de pujar al tercer, però m’ho impedia la pluja que em feia esvarar.

En arribar al tercer pis vaig posar la mà a la finestra i l'home que havia passat sense problemes perquè no hi havia porta sinó cintes policials, va xafar-me-la perquè em caiguera. Li vaig estirar la caputxa i vaig córrer fins la vivenda. Allà m’arrossegà fins a la finestra, m’estampà contra el vidre amb mig tronc del cos fora i es va caure la caputxa negra que duia a la mà. En eixe moment, que entrava un raig de llum, me n’adoní que era el rostre del meu pare. Malgrat tot,em va tirar pel pati de llums, em vaig agafar al primer estenedor que vaig poder, vaig cridar i, en quatre segons, es va trencar i vaig caure mentre cridava, plorava, com una càmera lenta. Vaig eixir del meu cos flotant de manera transparent, com un fantasma, no entenia per què estava mirant el meu propi rostre ple de sang.

ALEJANDRO BARONA (PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES): "LES PERSONES EVOLUCIONEM I ANEM DESCOBRINT ALLÒ QUE ENS SATISFÀ MÉS"

Per Valeriya Nechyporuk (2n de Batxillerat)

Aquesta vegada entrevistem Alejandro Barona, un dels professors de Matemàtiques del centre. Quan acabe el curs 2017/18 es compliran dos anys de la seua arribada a l’IES Torís. És un professor molt divertit i volgut pels seus alumnes.

Quan vas decidir el que volies estudiar?

La veritat és que tenia bastant clar el que volia estudiar ja en acabar la meua etapa d'estudis de primària. Sempre m'he sentit atret per conéixer els secrets que fan funcionar totes les coses, per buscar solucions als problemes que un es troba i per optimitzar els recursos disponibles. Si a això li afegeixes l'atracció per tot el que està relacionat amb les comunicacions i l'electrònica, llavors no resulta complicat comprendre per què vaig optar per l'enginyeria de telecomunicació.