IESTUDIANTS EN PAPER

Open publication - Free publishing - More actualitat

CARTA DE DIRECCIÓ, NADAL 2012

Arriba un nou canvi d’any. No m’agrada fer balanç i no en pense fer. Cadascú que faça el seu repàs particular a l’any que ara acaba. Repàs de tot allò que hem fet, que hem deixat de fer. Balanç de tot allò que hem perdut i de tants amics que hem trobat.

M’agradaria dir eixes dues paraules tan repetides, tan gastades que ens trobem penjades amb llums a les entrades dels pobles i ciutats, en qualsevol escrit o correu que enviem o rebem per ara, en els calendaris del nou any, en tants llocs. Sabeu tots de quines paraules parle.

Penseu que és ètic fer-ne ús? Tenim el valor i la moral suficient per a pronunciar-les?  No resulten un sarcasme cruel, quan molts dels nostres veïns  no saben què compraran per a celebrar l’any nou? No resulten dures veient com molts han amagat riqueses a les seues cases, mentre enviava a la misèria a molts treballadors? No és hipòcrita, quan cada dia resulta més difícil accedir a una educació, a una sanitat, a uns mínims serveis de qualitat, que fins fa poc hem gaudit i que es van desmoronant per la imposició de no se sap “qui”?

O potser sí que seria bo desitjar un BON NADAL i tornar a trobar-se junts per recuperar tot allò que ens estan robant.

Bones Festes i feliç 2013

I CERTAMEN LITERARI "IES DE TORÍS"

T'agrada escriure? Eres dels que gaudeixen imaginant móns diferents o situacions impossibles? T'apassiona crear personatges i històries de ficció? Ara amb el concurs literari de l'IES no solament pots desenvolupar la teua afició, sinó que a més pots aconseguir un premi més que interessant. Es tracta d'un concurs de relats curts amb dues categories: una per a valencià i una altra per a castellà. El guanyador de cadascuna s’emporta 300 €! També hi ha premis per als millors relats d'autors joves i per als millors relats d'alumnes de Godelleta i de Torís. Anima't i participa-hi! El termini d'inscripció acaba en el mes de març i els premis es lliuren en el mes d'abril coincidint amb la celebració del dia del llibre.

BASES DEL I CERTAMEN LITERARI 'IES DE TORÍS'
L'IES de Torís organitza per primera vegada un certamen literari amb l'objectiu de promocionar la creació narrativa entre els joves, tant en valencià com en castellà. En aquesta primera edició, les obres admeses seran relats curts de ficció. Les bases del certamen són les següents:
1. Poden participar tots els autors residents a la Comunitat Valenciana, que hagen nascut entre els anys 1991 i 2001 (tots dos inclosos).
2. S'estableixen dues categories:

ENTREVISTA: SERGI DURBÀ

“Defensar el valencià no és només una qüestió dels professors, sinó de tots”

 Per Natalia Ballester, de 1r PQPI

Un antic professor de l’IES, Sergi Durbà, ens presenta el seu llibre Camins al sud i, al mateix temps, ens explica com és el seu bloc en el qual, casualment, eixim alguns dels seus alumnes de fa un parell de cursos.

Explica'ns un poc de què tracta Camins al sud

Bé, Camins al sud és la història d’un professor de valencià que es veu superat per una sèrie de circumstàncies relacionades amb el seu ofici. En primer lloc, el dret dels alumnes a no estudiar valencià a l’institut, la maleïda exempció; en segon lloc, la inoperància de l’administració educativa, que no fa res per resoldre el problema, ans al contrari; i en tercer lloc, el context on es desenvolupa la història, que és el sud del País Valencià. Tot narrat amb una bona dosi d’humor i ironia que fa que el lector s’ho passe molt però que molt bé, aspecte que és molt important.

Sergi Durbà

TEATRE A TOTA MARXA

  Una de les novetats del present curs ha sigut la reenganxada del taller de teatre de l'IES. Els dimecres de vesprada, els alumnes que s'han reincorporat al grup, gaudeixen del món de la representació preparant l'obra Joan el Cendrós. De moment la cosa marxa molt bé i, superats uns durs càstings, ja es van perfilant els diferents papers que representaran els alumnes dins d'aquesta comèdia.

El curs passat, per desgràcia, es va haver de cancel·lar aquesta interessant iniciativa que ara es reprèn des del centre gràcies al treball desinteressat del director i del professor Jordi Laza, els quals estan fent possible reviure el somni d'un grup teatral. La majoria dels alumnes són de primer d'ESO i crida l'atenció la bona voluntat i la il·lusió que estan posant en la participació amb el grup. A més, es pot confiar en que el grup tindra continuïtat amb gent tant jove i amb tantes ganes. Si tot va bé i es pot comptar amb el suport de l'Ajuntament, prompte podrem veure sobre els escenaris els primers passos dels futurs actors de l'IES. Esperem que així siga.

ROBIN DELS BOSCOS

Per Ángela Agudo Zanón, de 1r D

Aquesta pel·lícula està situada a Anglaterra. Robin del Boscos protegeix a un frare que mata un  cérvol en terres on està prohibit caçar. Aconsegueix salvar-lo amenaçant i lluitant amb els guardians de terra. Robin dels Boscos busca a la seua gent i fa plans per a matar els guardians del Príncep Joan, que són els qui volen matar a la gent pobre del poble de Robin Hood. La Warner Bross ha produït aquesta pel·lícula protagonitzada per Errol Flynn que fa el paper de Robin dels Boscos.

Escena de la pel·lícula

PROBLEMAS DEL CENTRO VISTOS POR LOS ALUMNOS (III)

INGENIOSOS

Desde que vine al instituto, me he dado cuenta de que hay mucha gente fumando en la puerta antes de entrar y al salir, y no solo cigarrillos porque pasas por su lado y el olor a porro es insoportable. Yo opino que si quieren fumar que lo hagan, pero no en la puerta del instituto ya que pueden molestar a gente que no fuma. Además, este hecho obliga a la policía a estar todos los días en la puerta del instituto. Y no solo se fuma fuera. He visto como en el patio, los “fumetas” se las ingenian para poder fumar por las esquinas. Los profesores se pasean cerca de ellos porque ya saben que están intentando fumar, pero aún así fuman delante de ellos ya que mientras unos los entretienen, otros fuman tapándose los unos a los otros.

Yo creo que no deberían fumar dentro del instituto, fuera que hagan lo que quieran, pero dentro no, porque no es justo que los profesores tengan que estar todo el patio detrás de ellos. Además, la inteligencia que emplean para fumar, la podrían aprovechar para estudiar algo que les guste.

Patio del centro en su primer año (foto de tucomarca.com)

POEMA DE AMOR

  Hoy en la revista ponemos unas palabras de amor de un alumno del centro dedicadas a una persona especial para el autor:

Quiero pensar que mañana estarás aquí

porque allí donde estés yo siempre te seguiré.

En este mundo solo estás tú y tu corazón profundo.

Justamente me has herido profundamente,

como el mar en sus tiempos de soledad.

Qué bonita es la playa, que bonito es el mar,

pero al verte a ti me entra mucha más felicidad.

Por eso ante la desesperación de mi corazón

saco fuerzas de todo mi amor.

Por eso hay donde estés, yo siempre te esperaré,

ya que eres el amor que siembre busqué

y al final encontré.

Te quiero y siempre te querré.

PROBLEMAS DEL CENTRO VISTOS POR LOS ALUMNOS (II)

EL PASILLO DEL TERROR

Un problema que he tenido siempre muy presente es el del pasillo. Los pasillos de este centro son muy estrechos en relación con el número de alumnos. Entre clase y clase es imposible no tropezar con dos personas como mínimo y, por su fuera poco, los más recientes en el centro, es decir, los alumnos de primero, tienen la costumbre de estar continuamente pegándose y corriendo por los pasillos, cosa que me fastidia muchísimo. El “pasillo del terror” es el de la primera planta, y no recibe este curioso nombre por las asignaturas que dan en él, sino por lo complicado que es pasar de una punta a la otra. Sin ir más lejos, hace dos semanas, en la esquina de esta planta, se formó un pelotón de gente y era prácticamente imposible moverse y, cómo no, no falta la gente que acostumbra a empujar, creyendo que así va a conseguir alguna cosa. Me provocó tal situación de asfixia que, cuando pasa algo así, me espero a un lado a que toda la gente pase. Me gustaría que, de una forma u otra, el instituto pudiera arreglar esta situación o mejorar el problema.

No es el pasillo del terror, pero por poco.

PROBLEMAS DEL CENTRO VISTOS POR LOS ALUMNOS

LOS BAÑOS DEL INSTITUTO

Desde que estoy en el instituto de Turís siempre ha habido un conflicto muy grave por los baños, entre los alumnos y la directiva del centro, ya que un grupo de alumnos, minoritario, se dedica a dañarlos, ensuciándolos, tirando bocadillos, papeles y, en algunos casos, echando piedras del patio dentro del retrete. Ellos saben que lo que hacen está mal, pero les divierte que sean noticia y ser perseguidos por los profesores. En fin...

Por desgracia, los que salen perjudicados de esta situación no son los causantes, son los demás, pues, por su culpa, se están tomando medidas drásticas y no sería de extrañar que se acaben cerrando los baños a todo el alumnado. No es lo justo, pero se deberá hacer si los casos no mejoran. Una vez que fui al baño, de tan sucio que estaba me tuve que esperar llegar a casa para hacer mis necesidades. Estas cosas no pueden ocurrir en un instituto del siglo XXI.

Reluciente suelo del IES

PASSATGE DE NADAL A TORÍS

Este mateix dijous, dia 6, s'inaugurará al teatre Ideal de Torís un passatge de Nadal. Es tracta d'una experiència divertida en la qual els protagonistes es troban amb elfos, fades i el mateix Papá Noel. Els beneficis d'aquest espectacle (l'entrada costa 2,5€) estan destinats íntegrament a una labor social.

UN GRITO EN LA NOCHE

Hoy añadimos dos nuevos relatos, en esta ocasión se trata de las continuaciones a un comienzo previo. 

Por Laura Sancho Quiles, de 1º ESO C:

   Era una noche límpida y estrellada, descansábamos estresados por una jornada muy dura cuando, de improviso, se oyó un ruido y un grito de espanto. Se encienden las luces, todos saltan de la cama, se ponen el pañuelo al cuello, los zapatos y los anoraks, y salen. Estos se encuentran con algo extraño, algo que no se ha visto en años y un fenómenos un tanto extraordinario; se trataba de una piedra pequeña. Era un mineral especial, mágico; era rojizo por dentro y por los laterales, blanco y brillante. Pablo vio una cosa en el centro del mineral, era redondo y de un color fuerte, amarillo; era algo que no habían visto en su vida.