divendres, 21 de març del 2014

DUES CRÍTIQUES DE "T'HO DIC SENSE ACRITUD", D'EUGENI ALEMANY


Opinió de Marta Fabián (2n de Batxillerat)

T’ho dic sense acritud és el títol del monòleg d’Eugeni Alemany que ha sigut presentat en diversos pobles de la comarca. El fil argumental és presentar per què el país està com està amb un to irònic i enginyós.

Eugeni Alemany, llicenciat en Filologia Catalana, va començar la seua trajectòria professional com a guionista a programes com En casa de Bárbara i Queda't amb mi (Canal 9). Com a guionista i presentador ha participat en el programa de cinema Sense filtre (Punt 2), en El típic programa (Canal 9) i Nos pierde la fama (Cuatro). Des d’octubre 2006 fins gener de 2008 va treballar en Telecinco com a reporter de Caiga quién caiga. Com a humorista ha presentat altres monòlegs com En persona guanye. D’altra banda, ha participant en molts actes relacionats amb la cultura valenciana i en videos com A ningú que li passe: especial manifestació RTVV.

Marta i Begoña amb el protagonista
  En aquest monòleg, Eugeni Alemany fa un recorregut per l’actual situació d’Espanya d’una forma crítica i humorística. Amb ironia, fa una crítica de la societat i la seua manera de comportar-se, com per exemple, la manera de vestir, específicament, certes marques de roba. La crisi econòmica o l’actual situació de la monarquia espanyola són temes que es tracten al monòleg d’una manera còmica i satírica, presentant el seu punt de vista al voltant d’aquests fets. Durant tot l'espectacle, el tema sexual és present, amb la intenció de fer riure el públic.

El monòleg es va interpretar a Riba-roja el 23 de novembre i va durar entre un hora i una hora i mitja. El monòleg és un espectacle que ha agradat a molta gent i que s’ha representat diversos pobles de la zona, ja que Eugeni Alemany participa amb el públic i interactua amb ell. Al finalitzar l’espectacle, tot els espectadors es van posar en peu per aplaudir aquest humorista.

Finalment, jo em declare que vaig ser part d’aquell públic que es va posar en peu per aplaudir-lo. Entre altres coses, he de dir que mai havia vist un monòleg en persona i, a més a més, en valencià, i que aquest va superar les meues expectatives ja que no vaig poder parar de riure durant tot l’espectacle. Tanmateix, aquest monòleg és una manera de riure d’aquest situació de crisi, de mirar els problemes des d’un punt de vista còmic.

Per acabar, recomane a tots aquells que els agrade riure's de si mateixos i, a més a més, els agrade el valencià, que vagen a vore la pròxima representació del monòleg d’Eugeni Alemany i podran gaudir d’una magnífica estona.

Crítica de  Begoña Almonacil (2n de Batxillerat)

“T’ho dic sense acritud”, afirma Eugeni Alemany amb un to irònic, enginyós i divertit, en un saló d’actes amb un xicotet escenari on sols hi ha una cadira i al darrere una pancarta amb una foto de l'actor publicant el seu nou monòleg a Riba-roja. Eugeni comença el monòleg pràcticament sense temps per a respirar, intercanvia diversos temes, entre ells la crisi i anècdotes tradicionals. Mentrestant, el públic no pot deixar de riure i d'aplaudir eufòrics davant els seus comentaris.

Cartell de l'obra
  Eugeni Alemany és un conegut presentador, reporter i guionista de televisió. Al llarg de la seua carrera ha treballat en moltes cadenes televisives, fent tot tipus de programes: Caiga quien caiga, Trau la llengua, Gormandia, Nos pierde la fama, A la fresca, Sense filtre, etc. El seu estil irònic, enginyós i divertit ha fet molt popular a aquest suecà, que ara trasllada el seu humor de les pantalles de TV als escenaris, amb un monòleg en què desgrana la seua visió àcida i divertida de la vida, un espectacle 100% valencià i 100% imprevisible.

En aquest nou monòleg, la temàtica va relacionada amb els problemes que tenen actualment les persones, i els records d'anècdotes que en algun moment ens han passat a tots. Els temes tractats, en són molts, però destaquen la crisi, els errors comesos per la monarquia, el gust que té la gent per a vestir, els diners que són capaços de gastar-se per dur un abric d'última moda tan sols per a aparentar davant els altres. Però sobretot el que més destaca és la manera de tractar els temes, ja que fa d’aquestos problemes tan greus simples anècdotes. Definitivament, Alemany ha aconseguit conquistar molts pobles de la Comunitat Valenciana amb els seus monòlegs tan divertits, ja que davant la situació actual per la qual passen la majoria de persones, un poc d’alegria i rialles mai van malament.

El monòleg de presentació de T’ho dic sense acritud va tindre lloc el 23 de novembre al saló Lurdes II de Riba-roja de Túria i va durar una bona estona, aproximadament hora i mitja. Aquest monòleg ha agradat molt a la gent perquè és adequat per als joves i per aquells d'edat avançada, de fet en aquell saló hi havia gent de diverses edats que varen gaudir per igual. Encara que cal destacar que va haver-hi un moment d'incomoditat entre el públic quan Eugeni Alemany va tractar aspectes íntims de les parelles, cosa que va fer que aquells als quals preguntà se sentiren incòmodes i avergonyits.

Pel que a mi respecta, va ser una nit fabulosa amb un monòleg on tots els temes tractats varen ser interessants i entretinguts, on la participació del públic va ser al·lucinant, encara no he pogut oblidar el moment en què l'actor es va acomiadar de tot el públic donant per finalitzat el monòleg, en aquell moment tots els presents en el saló es varen posar drets i el varen acomiadar amb un calorós aplaudiment. Finalment recomanar a tots aquells que estan passant un mal moment que participen en un monòleg a càrrec d'Eugeni Alemany perquè amb la seu ironia, simpatia i alegria els farà oblidar per uns moments tots el problemes que tinguen. A més, és una manera de fomentar la nostra llengua, per tal que els pocs artistes que es dediquen actuar en valencià continuen fent el que més els agrada, que és parlar el valencià i sobretot motivar les noves generacions. Per aquests motius tinc clar que en tindre una altra oportunitat, no dubtaré en assistir una altra vegada a un d’aquestos monòlegs, i a més una companya i jo varem aconseguir fer-nos una foto amb aquest artista valencià que tant admirem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada