ENTREVISTA A JAUME SOLER: "EL QUE MÉS M'AGRADA D'UNA FEINA ÉS VEURE QUE SIGA ÚTIL"

Per Alicia Ruiz (2n de Batxillerat)

Aquesta vegada entrevistem a Jaume Soler, cap d’estudis de l'IES Torís i professor de Tecnologia Industrial.

A què et dedicaries si no fores docent?

La veritat és que hi ha prou feines que m’agraden, podia haver-me dedicat a moltes coses molt diferents. Si fóra un negoci, m’hauria agradat tindre una llibreria, ja que m’agrada molt la lectura. També m’agraden les coses relacionades amb la natura i el medi ambient, com ara haver sigut guarda forestal o alguna cosa així. Per sort tinc prou interessos i podria treballar en coses molt diverses.

LA TAINA

Per Maria Ibáñez (2n de Batxillerat)

La taina és un ball típic de Turís, iniciat a l'any 1800. Aquest ball es ballava a l'era del Pi, situada al Turrulló, una part elevada de Turís, on els diumenges es reunia molta gent del poble que ballaven en grup, formant un cercle i de vegades, eixia alguna parella a ballar enmig de tots.

La indumentària que duien era vestits de faldellí, és a dir, una tela grossa i sense ornaments. A dia de hui, els vestits llueixen molts brodats a la falda. D'altra banda, hi havia un grup de gent que feia ritmes al so del tabalet i la dolçaina. Abans no s'utilitzaven les castanyoles, però hui en dia s'utilitzen i li donen sonoritat a la cançó.

ENTREVISTA A L'ACTRIU JÚLIA FORTAÑA: "ÉS MOLT DIFÍCIL TROBAR PAPERS EN VALENCIÀ"

Per Maria Sala (2n de Batxillerat)

Un dels últims projectes d’aquesta jove actriu ha sigut El fil roig de la consciència, un curtmetratge realitzat per alumnes de Comunicació Audiovisual del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, que prompte tindrem per internet.

Com va nàixer el teu desig d’actuar, de ser actriu?

El meu desig d’actuar realment va aparèixer des de molt xicoteta perquè jo comencí a fer teatre quan tenia 4 anys com a extraescolar del col·le, i una anècdota molt curiosa (riu) és que recorde que jo volia ser actriu però a la vegada pensava que, clar, era un treball molt compromès perquè si et donaven un paper d’una pel·lícula i mories com a personatge, jo pensava, home doncs almenys que la pel·lícula siga bona perquè si he de morir doncs que almenys la pel·lícula després tinga èxit (riu) i això era el que em feia plantejar-me que no volia ser actriu; però des de super xicoteta. I després vaig seguir i en l’institut ja poguí entrar primer en l’optativa, després en la companyia i després ja en la companyia professional i, bé, ja començar a menejar-me, a trobar mànager o algú que em menejara i clavar-me de ple en el món.

LA FUNDACIÓ SAMBORI PREMIA DOS ALUMNES DE L'IES TORÍS EN EL SEU CONCURS DE LITERATURA EN VALENCIÀ

Divendres 5 de maig es van lliurar a Guadassuar els premis comarcals Sambori 2017 de narrativa en valencià. Enguany l'IES Torís està de doble enhorabona perquè dos dels nostres alumnes, matriculats al grup de 1r d'ESO A, van ser premiats en la categoria de primer cicle d'ESO: Rubén Guaita (per l'obra La sort de tindre un germà) i Andreu Rodrigo (per l'obra Vila Desèrtica). La professora de valencià i tutora dels alumnes, Susana Diert, va assistir a Guadassuar al lliurament de premis.

L'ALGUERÈS

Per Carlos Costa (2n de Batxillerat)

Coneixem que a casa nostra ha estat sempre parlada la llengua catalana en diversos territoris (a la Comunitat Valenciana, a Catalunya, a Balears, a la Franja de Ponent aragonesa...), i que tammateix és parlada en alguns territoris francesos des dels anys de la Corona d'Aragó, a la zona Languedoc-Roussillon (al Rosselló, a Catalunya nord), però.... coi! Que els italians també la parlen!

Dintre una illa anomenada Sardenya és parlada la varietat “més oriental” (com diuen els seus propis parlants) de la llengua catalana sota el nom d'alguerès (“L'Algaràs, lu nostra parlà, lu nostra catarà”, com ho pronuncien ells, cantant la força coneguda cançò... a l'Alguer, és clar). Aquesta té l'origen en els catalans que poblaren l'Alguer al segle XIV i s'hi va mantenir com a llengua oficial fins el segle XVII. Els seus habitants catalanoparlants, uns 16.000, han mantigut llur llengua fins avui, malgrat la pressió dels dialectes sards, especialment el logudorès, i de l'oficialitat de l'italià.