LIP DUB 2014

Aquí dejamos enlazado el vídeo del Lip Dub que grabamos el miércoles anterior a las vacaciones:

INVENTARI ESTELLÉS, DUES CRÍTIQUES DEL RECITAL

Per Maria Palmero (2n Batxillerat)

Entrem al teatre i la primera cosa que ens trobem es un escenari quasi buit on s’aprecia la silueta d’uns faristols, un piano i unes ombres. A poc a poc, una llum il·lumina unes grans ulleres que estan enmig de l’escenari, símbol del poeta que es recitarà. Acabem d’entrar a vore l’espectacle Inventari Estellés; es tracta d’un recull de poemes transcendentals de l’autor de Burjassot que tracten temes tan importants com l’amor i la mort, la feminitat encarnada en les dones treballadores, la mare i la mort, i la sensualitat i el sexe de la mà de Marilyn Monroe i els amants. Cal remarcar la data escollida per al recull de tots aquests poemes és un dia abans del Dia de la dona treballadora i assistim a un espectacle en què els poemes recitats parlen en gran part de la dona.

Cartell del recital

ENTREVISTA A DAVID PAYÀ I MIREIA RICO (DEL GRUP PELLIKANA)

Per Clara Salvador (2n de Batxillerat)

DAVID PAYÀ (Violí i veu masculina de Pellikana)

Què és Pellikana?

Pellikana és un plat típic del nostre poble i del País Valencià, però a cada lloc li diuen d’una manera diferent; hi ha llocs on diuen pericana, a Castalla, el meu poble, diem pellikana. Es tracta d’un tipus d’ensalada, una barreja de molts ingredients que està molt bona, amb bacallà i tomaqueta.

David Payá a la IV Fira de la Música de Benimaclet.

Foto: Clara Salvador

El grup s’identifica amb aquest plat?

Sí, correcte. D’alguna manera podríem ser cadascú un dels diferents ingredients.

ALGUNOS POEMAS DE CLASE

  Añadimos unas breves colaboraciones literarias en forma de poemas que se han llevado a cabo en las clases de castellano durante las últimas semanas:

MI QUERIDO DICCIONARIO

¡Ay! Diccionario, cómo te quiero,

siempre me sacas de dudas con un quiebro

los significados que no entiendo

hay que ver lo fácil que los encuentro.

No me hace falta buscarte,

porque siempre estás en el estante,

no sé por qué, cuando estás a mi lado

es más fácil no hacer faltas ni descalabros.

Cuando te aparto de mi lado

ya no encuentro ningún significado,

me cuesta más hacer los deberes

porque no encuentro el significado de muchos que haceres.

¡Ay diccionario, cómo te quiero

siempre me sacas de dudas con un quiebro,

los significados que no entiendo

hay que ver lo fácil que los encuentro.

                                                    David Salvador

L'IES TORÍS PARTICIPA A LES TROBADES D'ESCOLA VALENCIANA AMB ELS ALUMNES DE BATXILLERAT

L'IES de Torís ha estat present enguany a la 29a edició de les Trobades d'Escoles en Valencià amb un taller de confecció de polseres de gometes, una tendència que causa autèntic furor i que ha arribat des d'EEUU. Tots aquells que s'acostaren a la paradeta del nostre institut van aprendre a confeccionar les famoses polseretes i els encarregats d'ensenyar-ho foren els nostres alumnes de 1r i 2n de Batxillerat (i uns quants alumnes de 4t d'ESO que s'hi van voler afegir). La seu d'enguany de la Trobada ha sigut Corbera (Ribera Baixa) i la data de celebració fou el passat 6 d'abril de 2014. El professorat implicat ha estat Nati Serrano, Natàlia Artés, Maria Jesús Villalba i Jaume Guerrero i a més, dos pares de l'AMPA han col·laborat acompanyant els alumnes a Corbera, José Antonio Martínez Simón i Amparo Alarcón Arabit.

D'altra banda, el nostre centre està d'enhorabona perquè ha obtingut per segon any consecutiu el premi a la participació en la categoria de 1r cicle de l'ESO en el Premi Literari Sambori de literatura escolar en Valencià. A més, un alumne del centre, José Rafael Iranzo (2n A), ha rebut un dels premis Sambori per la seua obra La vida en guerra. L'acte de lliurament tindrà lloc a la Casa de la Cultura de Corbera hui divendres 11 d'abril de 2014.

MONÒLEG: CONTRARELLOTGE ESCOLAR

Ana Alcover 1r Batx. Científic

  Vaig a parlar-vos de l’esport. Mireu, jo sóc una gran aficionada a l’esport, però la veritat és que com que tinc moltes feines, la meua vida esportiva tan sols es limita als dissabtes pel matí, quan me’n vaig a córrer. Bo, la veritat es que si ho mirem bé podria dir que també practique un esport molt dur que encara que no està reconegut oficialment té molts més seguidors i aficionats que el mateix futbol, i al qual jo he batejat com la “contrarellotge escolar”. Aquest és un dels esports més durs i que més destresa requereixen. Bo, l’esport consisteix en apanyar-te-les com siga per a que Amparo no et tanque la porta abans que arribes a l’ institut.

  Jo, la veritat, és que si feren un campionat d’aquest esport guanyaria de totes totes perquè seguisc un dur i diari entrenament. Aquest entrenament consisteix, en primer lloc, en fer com si no escoltares el despertador o, el que sol passar, no escoltar-lo i quedar-te dormint (aquest és un factor molt important per a aquest esport), acte seguit et despertes, mires tranquil·lament el despertador pensant que encara queda una bona estona per a que sone i, de sobte, te n’adones que és tardíssim. En eixe instant t’alces d’un bot i comences a preparar-te. He de dir que no hi ha cosa que t’active més que veure que sols et queden vint minuts per a vestir-te, fer-te el desdejuni, pentinar-te, fer el llit i anar corrent a l’ institut. Açò és molt més efectiu que prendre cinc amfetamines d’eixes.

"FICCIÓ" DE CARLES ALBEROLA I PASQUAL ALAPONT

Per Núria Martínez Alarcón

"De vegades, gaudint d’una ficció, siga llegint una novel•la, veient una pel•lícula o una obra de teatre, he tingut la sensació que estaven contant una part de la meua vida. Una part secreta, privada, que de sobte es feia pública amb les paraules, els cossos, la veu i la problemàtica d’uns personatges de ficció que, a priori, res tenien a veure amb mi. Eixe és un dels poders de la ficció, posar-nos al davant un mirall deformat per mostrar-nos els nostres desitjos cobejats, el que som, el que sentim i, fins i tot, allò en que ens podem arribar a convertir en el futur. En definitiva, mostrar-nos la nostra ànima i fer-nos reaccionar. Perquè eixe, entenc, és el sentit últim de la ficció, fer-nos entendre que la història, la nostra història, comença cada vegada que algú ens mira, ens agafa de la mà o ens desitja bon dia."  Carles Alberola

SINOPSI

Ficció recrea un monòleg de rebel•lió de la nostra realitat imperfecta i insignificant, on es narren una sèrie d’històries amb revoltes que es creuen, que vénen i van, que retornen.
Totes elles viscudes pel personatge: la infància, la influència de l’oncle en nombroses circumstàncies de la vida, sobretot durant la joventut; la del crític, o la recerca d’un amor perdut que mai ha desaparegut i que ha deixat grans seqüeles. Un personatge ple de personatges, que com la resta d’humans no es conforma amb el destí que se’ns ha concedit, freqüentment som pèssims directors de les nostres peripècies. Per això, no ens en queda una altra que inclinar la realitat als somnis, a la ficció (la literatura, el teatre i sobretot el cine), encomanar-nos a un bon guionista que ens transforme i, qui sap, fins i tot que ens ajude a trobar el xic o la xica dels nostres somnis.

Cartell de Ficció