divendres, 8 de maig de 2015

ENTREVISTA A ANNA PALMERO: "UN METGE NO NAIX, ES FA; AMB ESFORÇ I PERSEVERANÇA TOT S'ACONSEGUEIX"

Per Marta Palmero (2n Batxillerat)

Anna Palmero Miralles, actual estudiant de 6é curs de Medicina i ex alumna de l’IES Torís, ens ha concedit aquesta entrevista per parlar-nos del món de la sanitat en general.

Què opines sobre la situació actual de la sanitat espanyola?
En aquest moment estem vivint una espècie de contrareforma sanitària que es pot resumir en: retallades i deteriorament del sistema sanitari, privatitzacions, copagaments i el canvi de model sanitari, en el qual l’atenció sanitària deixa de ser un dret de la ciutadania i queda lligat a l’assegurament.

Anna Palmero, antiga alumna del nostre institut, està a punt d'acabar la carrera de Medicina.

Atenent als copagaments, en Espanya ja existia un en farmàcia per als no jubilats, però amb la nova llei aquest copagament ha augmentat i s’han inclòs als pensionistes, a més, s’aplica també sobre els medicaments que es dispensen a les farmàcies hospitalàries, fet que perjudica a persones amb malalties cròniques. Per tant, es discriminen les persones més malaltes i amb menys recursos, que troben més difícil l’accés a les prestacions sanitàries que necessiten. Així doncs, queda desprotegida una part de la població, els més malalts i els que tenen menys recursos econòmics.



Has vist com ha afectat als hospitals on has realitzat les teues pràctiques? Pots donar-me alguns exemples?
Personalment, el que he vist a l’hospital durant les meues pràctiques que més destacaria, si parlem de retallades, ha sigut el tancament de quiròfans amb la consegüent disminució de la disponibilitat dels mateixos i l’augment de les llistes d’espera. Però també s’està fent un ús més racional en la sol·licitud de proves diagnòstiques. Si parlem dels copagaments, he trobat casos de pensionistes que no retiraven medicaments per problemes econòmics.

La universitat pública dóna la veu d’alarma sobre l'increment desmesurat dels centres amb estudis de Medicina, especialment en universitats privades. Què opines sobre aquest fenomen de la “bombolla mèdica” i quines creus que poden ser les seues repercussions?
L’augment del nombre places per a estudiar medicina no està justificat, ni per estudis demogràfics, ni per les necessitats del sistema sanitari ni per la demanda d’augment de professionals. Som el tercer país del món en nombre de facultats, hem passat de 28 facultats a 40 en 5 anys i, per si no en teníem prou, hi ha plans de noves obertures. Açò no garanteix l’excel·lència en la formació dels futurs metges, molts estudiants i pocs recursos (on fan tots aquests futurs metges les seues pràctiques clíniques? On els claves?). A més, s’afegeix el desequilibri entre la demanda i oferta laboral, fet que condicionarà l’augment d'atur mèdic i una emigració forçada.

Quines diferències trobes que hi ha entre estudiar medicina en una universitat pública o en una privada? Quina penses que és millor per a estudiar medicina?
Pense que el fet d’estudiar una carrera en una universitat pública o privada no és ni millor ni pitjor. Això és una decisió molt personal en la qual intervenen molt factors i no sols el fet de tenir una nota alta o baixa al selectiu. Depén, òbviament de la nota de tall, però també de les preferències individuals de cadascú. No obstant, personalment, trobe que l’elecció d’estudiar Medicina en una universitat pública o privada és diferent, especialment si és una universitat catòlica, ja que la informació que es done pot ser no siga del tot “científica” i estiga manipulada per les conviccions religioses, com per exemple en allò referent a l’avortament. Però, torne a repetir-ho, és una decisió personal.

Estàs d’acord amb aquells que diuen que per a ser metge ha de ser vocacional? Per què?
Sí. Quan decideixes estudiar medicina és perquè no sols t’agraden les ciències o se't donen bé, és perquè t’agrada ajudar, fer sentir bé als altres, pensar que quan sigues metge podràs curar-los i millorar-los la seua qualitat de vida, fer-los més feliços.... És una professió que requereix molta empatia, has de pensar que vas a tractar amb gent que busca solucions per als seus problemes, problemes que, més o menys greus, els fan sentir malament i condicionen un canvi en les seues vides, per tant, has de ser conscient de tot açò i intentar tractar-los el millor possible, no sols amb medicaments, procediments... sinó amb la paraula, sent amable en tot moment. Però per a ser un bon metge no tot és la vocació, i el fet de ser amable o simpàtic, això ajuda, però no soluciona. Un bon metge no ha de deixar d’estudiar mai per tal d’estar al dia, d’ampliar coneixements i de perfeccionar-se. Quan dic que es vocacional no significa que siga necessari que la medicina siga allò que has volgut fer des de ben xicotet... No saps quan vas a adonar-te’n de què és el t’agrada, què vols fer... Conec casos de gent que sempre havia volgut dedicar-se a la medicina i a meitat carrera s’ho ha deixat per què s’ha adonat de que no era el que pensava i, per contra, gent que ha estudiat medicina després de fer una enginyeria. No per això seràs millor o pitjor metge. Metge no es naix, es fa. Amb esforç i perseverança tot s’aconsegueix i depén d’un mateix ser un bon metge.

Què es el que més recordes dels teus anys a l’IES Torís?
Només vaig cursar l’ESO a l’IES Torís, ja que en aquells temps no hi havia Batxillerat al poble i havíem d’anar a Xest. Guarde molts bons records d’aquells anys, sobretot dels companys i professors (el nostre director Carles, Pepe, Marisa, Jaume, Núria, Amelia, Clara...); i també de l'institut en sí, teníem el que nosaltres déiem un institut “diferent”: el nostre pati era la plaça del poble i es convertia en mercat els dimarts i divendres. Hi havia molt bon ambient i tot això feia que el fet d’anar a classe no fóra pesat. També recorde molt l’últim any, quart, en què ens entreteníem preparant l’acte de les orles i el viatge de fi de curs a Itàlia. Només puc dir coses bones dels meus anys a l’IES Torís.

Cap comentari:

Publica un comentari