divendres, 17 de juny del 2016

NOÈLIA VIDRIER: "ESTUDIE ARPA PERQUÈ ÉS UN SOMNI QUE TINC DES DE XICOTETA"

Per Rebeka Blega (2n de Batxillerat)

A continuació tenim l’oportunitat d’anar més enllà de les portes de l’institut per a entrevistar a Noelia Vidrier Samblás, exalumna del nostre centre i actual alumna del Reial Conservatori de Música de Madrid en l’especialitat d'arpa. Noelia va formar part de la primera promoció de Batxillerat de l'IES Torís, que obtingué el títol en el curs 2010/11.


Què recordes del teu pas per l'IES Torís?

Podria parlar de moltes coses però definitivament una de les coses que recorde de quan estàvem a la plaça és el rebombori dels canvis de classe, teníem molts canvis d'aules. No era un institut en condicions, sobrevivíem com podíem, però ens apanyàvem prou bé. Quan teníem classes en la planta baixa, que ara és la llar dels jubilats, obríem les finestres i en els bancs on s'hi assentaven els iaios, ens posàvem a parlar amb ells. També recorde al conserge, que tenia una garita molt xicoteta, la quarta part de la que ara té Amparo. Ho recorde tot prou divertit, amb els companys de tota la vida. L'única cosa que no m'agradava era anar els dilluns i dimarts per la vesprada, però en general va ser una època feliç i sense preocupacions.



Consideres que l'institut t'ha aportat coses que t'han servit per a la teua carrera?

A nivell musical no, perquè la música la tenia convalidada, i la meua carrera és música, però en altres aspectes sí m'ha ajudat prou. M'ha ajudat molt a nivell personal, a controlar-me i a pensar les coses abans de dir-les, a esforçar-me pel que vull, hi va haver professors que t'ajudaven a aconseguir el que volies. Si fóra per l'institut no estaria fent el que estic fent, però en general vaig eixir molt contenta amb els professors i amb l'equip directiu. Han estat sempre ahí, vaig estar en el consell escolar i vaig tindre més tracte i sempre que necessitava qualsevol cosa, podia comptar amb ells, a nivell de millorar treballs o exàmens no em posaven cap entrebanc. A nivell de superació l'institut m'ha ajudat moltíssim.

Amb quin tipus de dificultats t'has trobat al llarg de la teua carrera?

Per a començar, podria haver començat als 5 anys a tocar però com que no hi havia cap escola de música amb l'especialitat d'arpa vaig haver d'esperar-me 5 anys més, i als 10 començar en l'escola de música de Bunyol. Després quan vaig passar al grau professional, va haver de ser a Bunyol també. Suposaven prou més hores i quasi tots els dies de la setmana.

Després hi havia assignatures on no encaixava bé l'assignatura d'arpa, per exemple en banda o orquestra, mai hi havia paper d'arpa, ens donaven paper de tuba o contrabaix, i no era d'acord amb la formació que estàvem rebent i també pagant. I després, ja en superior, me'n vaig anar a València un parell d'anys, el lloc més pròxim. Vaig estar prou bé en la mesura del possible, però este tercer any va ser quan es va donar el canvi de govern a València i el mateix govern decidí a mitjan agost que el 90% del professorat estava treballant de forma il·legal, llavors tiraren al 90% de la plantilla de professors. Ens envien un comunicat dient que tot serà normal, que no afectarà res al començament del curs, que començarà tot amb normalitat.

Esperàrem per a fer matrícules, se suposava que començàvem el 24 de setembre, sense professors i els professors que entrarien serien excompanys nostres, gent sense experiència. Llavors la primera cosa que se m'ocorregué fou cridar al conservatori de Madrid, i fer un trasllat d'expedient ràpid, i vaig tindre la sort que quedava una plaça. Vaig tindre 24h per a decidir, i a hores d'ara no em penedisc. Cal fer molts viatges, no estic a casa, però dins de pocs anys acabaré i sabré que ha valgut la pena. Són molt poques arpes a Espanya i ha sigut complicat perquè quan cal cobrir les necessitats d’una majoria és molt fàcil, però quan som un grup reduït, no les solen cobrir perquè no interessa a la gran majoria.

Què és el que més t'agrada de la teua carrera?

Que no em pesen els sacrificis que he de fer: viatjar a altres ciutats, matinar moltíssim, passar temps en cotxe... Estic fent el que amb 3 anys li vaig dir a ma mare que volia fer, és el que et motiva a anar millorant, un somni que tens de xicoteta, veure-ho fet realitat. Poder fer sentir bé la gent i entretindre, a través dels concerts, o millorar la qualitat de vida de les persones, per mitjà de la musicoteràpia, cures malalties, ajudes als xiquets amb síndrome de Down o autisme, o fins i tot retarda l'Alzheimer. M'agrada la meua carrera, però encara m'agradarà molt més quan junte eixes dos coses.

Per què decidires estudiar Superior de Música?

Perquè vaig vore una pel·lícula amb 3 anys que s'anomena Els aristogats, vaig veure l'arpa i vaig voler tocar-la. Tens els teus més i els teus menys, millors i pitjors professors, tens moments que abellix més o menys. Els meus pares, que fan l'impossible perquè fem el que volem, i perquè van estar i estan ahí i una vegada que ho comences, per què no fer-ho ben fet? M'agrada acabar el que comence. És un somni que tenia des de xicoteta, se m'han obert portes a poc a poc i vaig decidir seguir endavant.

Si no hagueres triat la Música, què t'hauria agradat estudiar?

Haguera estudiat pedagogia, de fet vaig començar la carrera però la vaig haver de deixar per la incompatibilitat d'horaris i el meu cap no arribava a tant. Com he dit no m'agrada deixar les coses a mitges, quan acabe el superior, m'agradaria acabar-la.

Què penses fer en un futur, en acabar la carrera?

Quan acabe la carrera, tinc parlat amb una de les tres millors professores del món d'arpa fer un màster i doctorat fora d'Espanya. Després tornaré a Espanya i buscaré treball en orquestres i en conservatoris professionals fins que isca una oposició a un conservatori superior. Anar fent algun concert o recital i mentres treballe tinc pensat fer el màster de musicoteràpia a Espanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada