Per Araceli Sánchez Martínez (2n de Batxillerat)
Aquest
documental tracta l’ús de la llengua catalana en l’actualitat.
Una jove alemanya, que ha aprés el català al seu país (i que no
entén quasi res del castellà) va informar-se sobre el problema de la
nostra llengua i va decidir vindre a les nostres terres per
assabentar-se’n millor.
Alina Mosser,
la protagonista del documental, se centra en parlar amb persones per
saber si saben català o no, si l’entenen, el llegeixen, etc. Però
també s’interessa per saber per què moltes receptes, aliments o
altres coses de la vida quotidiana es troben sols en castellà en un lloc
on la llengua oficial es el català o els seus dialectes. Després
d’aquest viatge s’arriba a una conclusió evident.
És
un documental de David Valls, que volia informar-se sobre la situació
de la llengua per a veure si es possible viure únicament amb el
català (a Catalunya). La seua idea naix d'un documental que va
realitzar un irlandés, que va fer un viatge per Irlanda parlant el
gaèlic sense canviar la llengua. Per realitzar-lo va preguntar al
departament de Lingüística de la Universitat de Barcelona on li
varen parlar sobre el cas d’una estudiant alemanya que no parlava
casi gens el castellà però si el català. Aquesta és Alina Moser, la
jove que apareix en tot el vídeo, la qual, quan va acabar
l'institut, va venir a Espanya per aprendre l'espanyol, però va
conèixer un català que la va captivar amb la seua llengua i va
decidir aprendre’l.
El
documental està realitzar per “Zeba produccions”, amb el suport
de Plataforma per la Llengua i Tallers per la Llengua i amb la
col·laboració del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i
el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la
Universitat de Barcelona (CUSC).
Amb
les coses ja comentades podem dir que aquest documental no tindria
gènere sinó que tracta sobre sociolingüística, on el tema
principal és com la llengua catalana s’està perdent amb pas del
temps. A més, podem observar que aquest documental és apte per a
totes les persones que entenguen el català, però sobretot aquelles
que estiguen interessades a mantenir viva la nostra llengua.
Respecte
al rodatge, està molt ben desenvolupat, s’entén perfectament
l’objectiu d’aquest vídeo, per tant és un tema senzill, que
segueix un ordre cronològic. A més podem comentar que aquest no es
l’únic documental que realitza Alina, després d’aquest va un
altre anomenat Què
ens passa valencians? i
a continuació Cuando
llegue el dinero, és a dir, la protagonista apareix en una trilogia.
Els
tres tracten sobre el català.
Sobre Alina podem dir que és l’única persona que apareix en el vídeo a part de les persones del carrer amb les quals parla. És una jove alemanya interessada pel català que amb el documental ens mostra com una llengua parlada per uns 10 milions de persones s’està perdent. Des de la meua perspectiva no em puc identificar amb ella perquè, a part que no sóc alemanya, sí entenc el castellà perfectament, però sí que em sent identificada amb el tema que tracta en la trilogia.
Com
a conclusió he de dir que els dos documentals protagonitzats per
Alina que he vist, m’han agradat molt i sobretot m’han donat una
perspectiva de la nostra llengua que jo no sabia. Després que la
protagonista arribe a la conclusió de que has de saber castellà si
vols viure a Catalunya, m’he assabentat que tant els joves de hui
en dia com els nostres fills hem de parlar la llengua en tots els
contextos comunicatius si no volem que muira. A més, no estaria de
més fer campanyes per tal que el català apareguera en més llocs, és
a dir, en receptes mèdiques o en els envasos d'aliments.
Per
últim després de llegir una entrevista a David Valls sobre aquestos
documentals, m’ha impactat molt una resposta d’aquest. Li varen
preguntar quin d’aquestos vídeos havia tingut mes èxit i aquest
va contestar que el del País Valencià. D'altra banda, tots els
vídeos han interessat a les persones de Catalunya, i altres països
com ara Itàlia, Japó o els Estats Units, però que dintre de
Espanya, sols va enviar el documental a un català que vivia a Valladolid. Per tant, ja que ningú s'encarregarà de preocupar-se
per la nostra llengua, nosaltres hem de fer-ho i aconseguir que el
català seguisca viu per molts més anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada