CRÍTICA AL DOCUMENTAL "SÓN BOJOS AQUESTS CATALANS?"

“Aprén castellà si vols fer vida aquí...”

Per Araceli Sánchez Martínez (2n de Batxillerat)

Aquest documental tracta l’ús de la llengua catalana en l’actualitat. Una jove alemanya, que ha aprés el català al seu país (i que no entén quasi res del castellà) va informar-se sobre el problema de la nostra llengua i va decidir vindre a les nostres terres per assabentar-se’n millor.

Alina Mosser, la protagonista del documental, se centra en parlar amb persones per saber si saben català o no, si l’entenen, el llegeixen, etc. Però també s’interessa per saber per què moltes receptes, aliments o altres coses de la vida quotidiana es troben sols en castellà en un lloc on la llengua oficial es el català o els seus dialectes. Després d’aquest viatge s’arriba a una conclusió evident.

És un documental de David Valls, que volia informar-se sobre la situació de la llengua per a veure si es possible viure únicament amb el català (a Catalunya). La seua idea naix d'un documental que va realitzar un irlandés, que va fer un viatge per Irlanda parlant el gaèlic sense canviar la llengua. Per realitzar-lo va preguntar al departament de Lingüística de la Universitat de Barcelona on li varen parlar sobre el cas d’una estudiant alemanya que no parlava casi gens el castellà però si el català. Aquesta és Alina Moser, la jove que apareix en tot el vídeo, la qual, quan va acabar l'institut, va venir a Espanya per aprendre l'espanyol, però va conèixer un català que la va captivar amb la seua llengua i va decidir aprendre’l.

El documental està realitzar per “Zeba produccions”, amb el suport de Plataforma per la Llengua i Tallers per la Llengua i amb la col·laboració del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC).

Amb les coses ja comentades podem dir que aquest documental no tindria gènere sinó que tracta sobre sociolingüística, on el tema principal és com la llengua catalana s’està perdent amb pas del temps. A més, podem observar que aquest documental és apte per a totes les persones que entenguen el català, però sobretot aquelles que estiguen interessades a mantenir viva la nostra llengua.

Respecte al rodatge, està molt ben desenvolupat, s’entén perfectament l’objectiu d’aquest vídeo, per tant és un tema senzill, que segueix un ordre cronològic. A més podem comentar que aquest no es l’únic documental que realitza Alina, després d’aquest va un altre anomenat Què ens passa valencians? i a continuació Cuando llegue el dinero, és a dir, la protagonista apareix en una trilogia. Els tres tracten sobre el català.

Sobre Alina podem dir que és l’única persona que apareix en el vídeo a part de les persones del carrer amb les quals parla. És una jove alemanya interessada pel català que amb el documental ens mostra com una llengua parlada per uns 10 milions de persones s’està perdent. Des de la meua perspectiva no em puc identificar amb ella perquè, a part que no sóc alemanya, sí entenc el castellà perfectament, però sí que em sent identificada amb el tema que tracta en la trilogia.

Com a conclusió he de dir que els dos documentals protagonitzats per Alina que he vist, m’han agradat molt i sobretot m’han donat una perspectiva de la nostra llengua que jo no sabia. Després que la protagonista arribe a la conclusió de que has de saber castellà si vols viure a Catalunya, m’he assabentat que tant els joves de hui en dia com els nostres fills hem de parlar la llengua en tots els contextos comunicatius si no volem que muira. A més, no estaria de més fer campanyes per tal que el català apareguera en més llocs, és a dir, en receptes mèdiques o en els envasos d'aliments.

Per últim després de llegir una entrevista a David Valls sobre aquestos documentals, m’ha impactat molt una resposta d’aquest. Li varen preguntar quin d’aquestos vídeos havia tingut mes èxit i aquest va contestar que el del País Valencià. D'altra banda, tots els vídeos han interessat a les persones de Catalunya, i altres països com ara Itàlia, Japó o els Estats Units, però que dintre de Espanya, sols va enviar el documental a un català que vivia a Valladolid. Per tant, ja que ningú s'encarregarà de preocupar-se per la nostra llengua, nosaltres hem de fer-ho i aconseguir que el català seguisca viu per molts més anys.