CELEBRANT EL 9 D'OCTUBRE A ALZIRA

Per Clàudia Bisbal (1r de Batxillerat)

El passat diumenge 8 d’octubre vaig assistir a un concert que va ser organitzat per l’Ajuntament d’Alzira en el recinte firal d’aquesta mateixa localitat, amb la finalitat de celebrar un dia tan important per als valencians com és el 9 d’Octubre. Aquest ha sigut el tercer any consecutiu que he assistit a aquest concert, és a dir, des que l’organitzaren la primera vegada. Vaig anar amb els meus amics a qui vaig conèixer gràcies al Festivern.

Zoo

Enguany el cartell va estar encapçalat pel grup que va tocar en casa, Pupil·les Dilatives, que va actuar davant d’un públic prou escàs a causa de l’hora en què va començar, ja que tothom estava sopant. Van fer una gran actuació continuant amb el seu estil tan característic de rap feminista, i així van donar per inaugurat el concert amb magnificència.

ENTREVISTA AL CANTAUTOR PACO MUÑOZ: "OVIDI FOU QUI EM VA ANIMAR A CANTAR"

Per Marc Chermés (2n Batxillerat)

Em va semblar interessant la idea d'entrevistar Paco Muñoz perquè és una persona que amb les seues cançons ha contribuït moltíssim a mantenir viva la llengua quan estava desprestigiada per la dictadura franquista i perquè, a més, viu a Real, el meu poble. Mai no havia tingut l'ocasió de parlar amb ell tot i que el meu avi i Paco Muñoz són molt amics.

Després de l'entrevista, que em va resultar molt entretinguda i interessant, vam estar una estona més parlant sobre diverses qüestions com per exemple què volia estudiar jo en el futur, que ell va estudiar francés quan era xicotet (tot açò perquè jo vaig dir-li que volia estudiar Traducció i interpretació per anglés) però que li haguera agradat aprendre anglés, que a vegades escolta els Beatles i que les seues lletres li semblen molt boniques però que ha de veure les traduccions al Youtube i un fum de coses més que tardaria massa a contar.

FESTIVERN 2016

Per José Pérez i Aida Tos (2n de Batxillerat)

El Festivern és un festival de música en català, que se celebra al País Valencià els dies 29, 30 i 31 de desembre. Tot i que les primeres edicions no tenien un lloc predeterminat per a celebrar-se, actualment aquest festival pot ser gaudit a Tavernes de la Valldigna, un poble de la Safor. Aquest festival va sorgir al 2004 amb la intenció de construir una plataforma per a fomentar la música en la nostra llengua, açò fou una tasca molt complexa doncs no comptava amb el suport dels governants del País Valencià, però tot i això aquest any s’ha celebrat el 12é aniversari del Festivern.

El Festivern, actualment, és considerat una data clau als calendaris de la música en llengua catalana, i açò no és coincidència perquè el Festivern no sols és una concentració musical sinó que també s’organitzen diferents activitats esportives com per exemple el campionat de pilota o el torneig de bàsquet, però a més a més si no som addictes a l'esport també podem gaudir d’un altre tipus d’activitats com el concurs de paelles o l’entraeta festivernera de moros i cristians, que enguany s’ha celebrat per primera vegada al Festivern.

CRÒNICA DEL CONCERT D'ALZIRA DE LA RAÍZ I ASPENCAT

Per Clara Campos (1r de Batxillerat)

El pont d’octubre vaig anar amb uns amics a un concert de música en valencià a la localitat d’Alzira. El dia 8 d’octubre, a Alzira, vaig poder gaudir de l’últim concert de la gira de nou disc Entre Poetas y Presos del grup La Raíz, juntament amb altres grups com eren Assekes, Aspencat i La Fúmiga.

Abans d’anar a Alzira, vam quedar tots els amics per sopar junts. Al sopar ens ho vam passar molt bé comentant anècdotes d’altres concerts als quals havíem assistit. Quan vam acabar, la mare d’un amic ens va portar cap al concert. En arribar, hi havia molta gent fent cua per comprar l’entrada per poder entrar al recinte, però nosaltres no n’haguérem de fer, ja que la vam comprar per internet. Mentre ens esperàvem fins que entrara tota la gent que estava en la porta, estiguérem pegant voltes i trobant-nos amb amics que havíem fet a altres concerts.

FESTIVERN: MÉS QUE UN FESTIVAL!

Per Ainhoa Blasco Pérez (2n de Batxillerat)

Que vàreu fer per a acomiadar el darrer any 2015? De segur que organitzàreu els millors plans! Molts joves del País Valencià i Catalunya es van decantar per passar els últims dies de l’any al festival que va tindre lloc a Tavernes de la Valldigna, el Festivern.

L’essència del Festivern és organitzar una Nit de Cap d’Any arrelada a la nostra música i la nostra cultura, i presenta uns objectius clars, que van des de la normalització de la música en valencià, la promoció de grups joves, la difusió diferents estils i gèneres musicals des de les noves tendències, incloent la música d’arrel i d’autor fins a la reivindicació de la nostra cultura popular, així com la integració del festival dins de l’entorn cultural i festiu de la localitat on es celebra cada any.

TXARANGO EN CONCERT

Ruth Picó (2n de Batxillerat)

La gent estava nerviosa, entusiasmada, impacient, cridant i de sobte va eixir un tècnic, despres ja els vam vore… Txarango va eixir a l’escenari!

El 9 d’octubre se celebra l’entrada triomfal del rei Jaume I a València i per aquest motiu a Alzira 7.000 persones vam gaudir d’un concert de música en valencià. Los off beatters, Txarango, La Gossa Sorda i La Fúmiga van ser els grups que participaren. Dos d’aquests grups, Txarango i La Gossa, van anunciar que eixe era l’últim concert de la gira que estaven realitzant. Això va fer que el concert fóra més emotiu.

A les 21:30 començava, hi havia prou cua però anava molt ràpida. En la entrada tiraven al fem tot tipus d’alcohol, incloent les cerveses i els taps de les botelles d’aigua. Una vegada dins del lloc on se celebrà el concert a l’esquerra podies trobar tendetes, a la dreta els banys i al centre, l’escenari.

EL CANT D'ESTIL I LES ALBADES

Per Ana Alcover (2n de Batxillerat)

El passat dijous 25 de març i amb motiu de les falles de Turís, es va celebrar la tradicional Nit d’Albades. Jo com a fallera que sóc, estava al casal de la meua comissió escoltant com tots els anys aquests càntics quan vaig començar a preguntar-me coses així com d’on prové aquesta forma de cant si es pot aprendre en algun lloc aquest estil musical... i vaig adonar-me’n que no sabia pràcticament res d’aquesta forma de cant i em va vindre un sentiment de culpabilitat i de ràbia de pensar que no sabia res d’un dels tresors del folklore valencià més important. És per aquest motiu que vaig pensar que seria una bona idea fer el meu treball voluntari de valencià al voltant d’aquest tema.

El cant d'estil i les albades formen part del folklore valencià.

Només començar la meua investigació vaig descobrir que el Cant valencià està format pel cant d’estil i per les albades. En primer lloc he conegut que el cant valencià és una barreja de totes les cultures que conviuen a les nostres terres a finals de la Baixa Edat Mitjana, així sabem que el cant valencià té trets de la cultura musulmana, de la cristiana i també de la jueva. Les albades tenen el seu origen en les pràctiques musicals urbanes del segle XIX, mentre que el cant d’estil prové dels càntics dels llauradors del camp mentre treballaven anomenant-se cants a l’aire i posteriorment li afegiren guitarra i guitarristes. Aquests dos típics cants es diferencien sobretot pel seu acompanyament instrumental. El cant d’estil va acompanyat per una rondalla de corda i vent mentre que les albades van acompanyades per tabalet i dolçaina.

BAJOQUETA ROCK

Per Julia Algarra Marabella (2n de Batxillerat)

Bajoqueta Rock és un grup de rock valencià que es va originar a Riba-roja de Túria, a la Comunitat Valenciana, a l’any 1988 i perdura fins l’actualitat. Està compost per Paco Lluís Ramos (guitarra i veus), Julio Miguel (guitarra i veus), Miquel Àngel Moreno (trompeta i veus), Salvador Ferrer “Manyanet” (guitarra), Boro Ferrer “Manyano” (percussió), Andrés Morales (bateria), Ramon Casades (saxo), Javi Oltra “Moch” (baix) i Javier Subiron Subiron (percussió).

Bajoqueta Rock

Es caracteritza per les seues actuacions excèntriques, el seu gran sentit de l’humor, i per incloure cançons populars tradicionals valencianes, però amb un ritme propi del rock. Al mateix any que es va formar el grup, van traure el seu primer disc, A pèl, compost per 19 cançons entre les quals destaquen Rock del pet i X’acarrere uo!.

STROMBERS

Ruth Picó (2n de Batxillerat)

Este estiu he pogut estar a les Santes de Mataró (Barcelona). Les Santes són la festa major d’aquesta ciutat, capital del Maresme. La primera nit van dir-me que actuaven Txarango i Strombers, doncs bé, jo no tenia ni idea de l’existència d’aquest últim grup, el concert va començar i ells eres en “teloners” i em van agradar prou.

Strombers

Strombers és un grup de música de Cardona, la banda es va formar en 1999 sense cap pretensió, l’únic que feien era pasar-ho bé. A partir d’ací la cosa va anar madurant i comencen a crear temes propis. El grup toca cançons de música festiva on combinen diversos estils: ska, reggae, rumbes, country, entre altres, ho fan en valencià i també en castellà.

OBRINT PAS

Per Marta Palmero Miralles (2n de Batxillerat)

"Lluitar, crear, construir poder popular"

Obrint Pas

Obrint Pas és un grup de música en valencià, compost per sis músics (tots ells de la nostra terra) armats amb guitarres, llaüts, contrabaix, viola de roda i percussió; fet que permet una barreja de distints estils musicals com hardcore punk, ska, rock, reggae i folk, amb el toc característic de l'instrument tradicional, la dolçaina.

ASPENCAT

Per Laura González Galindo (2n de Batxillerat)

Aspencat és un grup musical de Xaló, la Marina Alta (País Valencià). El seu estil s’ha basat en l’ska, el reggae i drum and bass, però en l’actualitat han avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep. Han aconseguit així, un estil propi combinant sons electrònics amb el seu estil tradicional.

Aspencat

En l’actualitat es considera una de les bandes més referents del País Valencià, que amb la separació dels artistes del grup Obrint Pas se’ls considera com els seus successors. Amb això, han estat considerats juntament amb La Raíz i Orxata Sound System com un dels grups valencians que critiquen mitjançant les seus cançons la cultura institucional del País Valencia pel seu contingut crític i polític en les obres.

LA GOSSA SORDA

Per Andrea Gonzàlez Martínez (2n de Batxillerat)

La Gossa Sorda és un grup de música valencià, concretament de Pego (la Marina Alta). Entre els diferents tipus de música que interpreten, trobem el rock, reggae, punk i ska. Les lletres de les seues cançons es dirigeixen a defendre el País Valencià, a defendre la seua llengua, a la injustícia. A més de la veu i els intruments bàsics com ara la percussió, fan servir la dolçaina, un instrument molt característic valencià.

La Gossa Sorda

El grup està compost per 8 membres: Josep Nadal, el cantant principal; Pere i Seguí, músics de dolçaina i cantants; Joan Marc, músic al teclat; Arnau, guitarrista i cantant; Torrens, percussionista i cantant; Xixo, músic al baix; i per últim Bolu, a la bateria.

ENTREVISTA A DAVID PAYÀ I MIREIA RICO (DEL GRUP PELLIKANA)

Per Clara Salvador (2n de Batxillerat)

DAVID PAYÀ (Violí i veu masculina de Pellikana)

Què és Pellikana?

Pellikana és un plat típic del nostre poble i del País Valencià, però a cada lloc li diuen d’una manera diferent; hi ha llocs on diuen pericana, a Castalla, el meu poble, diem pellikana. Es tracta d’un tipus d’ensalada, una barreja de molts ingredients que està molt bona, amb bacallà i tomaqueta.

David Payá a la IV Fira de la Música de Benimaclet.

Foto: Clara Salvador

El grup s’identifica amb aquest plat?

Sí, correcte. D’alguna manera podríem ser cadascú un dels diferents ingredients.

DESCOBRINT "PELLIKANA"

Per Clara Salvador (2n de Batxillerat)

Aquest 2013 s’han celebrat els 20 anys de la mort d’un dels grans poetes valencians del segle XX. Vicent Andrés Estellés va morir un 27 de març de 1993, però per al record i la història ha deixat centenars de poemes i instantànies amb les quals, dues dècades després, es continuen fent exposicions, poemaris i també cançons.

Tots coneixem la versió d'Els Amants d’Ovidi Montllor, però no és l’únic que a través del cant en valencià ret homenatge al poeta de Burjassot. Grups i cantautors més joves, emprenedors i amb menys fama també troben encara hui inspiració en Estellés. Pellikana, el grup de música que a continuació coneixerem més a fons, és un exemple.  Aquesta banda, encara poc coneguda i que canta en valencià, ha dedicat una de les cançons del seu nou àlbum a posar veu i música a un dels poemes d’Estellés. El mateix que fa Ovidi amb Els Amants, ho fa Pellikana amb La Rosa de Paper.

Pellikana a la IV Fira de la Música de Benimaclet. Foto: Clara Salvador 

Però, què hi ha darrere de Pellikana? Qui són els membres del grup i a què es dediquen? 

La pellikana és una mena d’ensalada típica de la cuina de l’Alcoià que barreja la tomata, el bacallà, l’oli i altres ingredients, i dóna la casualitat que Pellikana són molts, com els ingredients d’aquest plat. 

ENTREVISTA A TONI JIMÉNEZ PICÓ

Per Pepe Casañ i Toni Escamilla:

  El nostre treball a realitzar és l’entrevista a Toni Jiménez Picó, coautor i protagonista de l’obra It’s my life que fa poc es va representar al Teatre Ideal de Torís, que a més a més ha guanyat un dels premis literaris a l’IES Torís. Toni es un xic emprenedor, entusiasta i amb bons recursos literaris com es pot observar, i a més quasi tots els dies escriu xicotets relats anomenats “Microcontes” a la xarxa social Twitter, amb els qual ha quedat finalista a un certamen convocat per Otis, una de les empreses líders en fabricació i muntatge d’ascensors.

Toni Jiménez (Hugo) amb Joan Mora (Alex) en una escena de l'obra.

ANTÒNIA FONT

Per Empar Guaita

“Vostè és aquí” afirmen els Antònia Font. Amb una escenografia de tons obscurs ambientada al món dels ciclistes i un entaulat on es pot observar molta ferralla i una bicicleta oxidada al centre, el grup de música pop presenta el seu nou disc al Teatre Olympia de València, canten sense parar i, pràcticament, sense poder respirar les quaranta cançons que formen part del seu huité disc. Mentre el públic valencià, eufòric de poder veure als cinc mallorquins després de tanta espera, aplaudeixen amb força.

  Els Antònia Font, un grup de música pop creat el 1997 a Mallorca, presenten el seu nou disc, Vostè és aquí, amb una gira arreu del país. Es caracteritzen pel seu to festiu i lletres fantàstiques i divertides, com es pot observar al seu disc titulat Alegria. Els membres del grup són Pau Debon (veu), Pere Manel Debon (bateria), Jaume Manresa (teclat), Joan Roca (baix) i Joan Miquel Oliver (guitarra). Aquest últim és el compositor de les enrevessades lletres que tracten sobre l’espai, l’astronomia, la robòtica, el mar, etc. i també canta en solitari.

Els membres del grup Antònia Font

En aquest nou disc, en canvi, la temàtica és totalment diferent, on trobem a faltar als robots, però que ens sorprèn amb una portada de línies ferroviàries. Vostè és aquí és un

LAS 5 MEJORES CANCIONES DEL VERANO

  Las opiniones de toda la gente son muy diferentes pero para nosotros tres estas 5 canciones son la que más nos han gustado este verano.

5.Dani Moreno--> Domino
-La canción es tranquila y con ritmo, aparte que el videoclip es gracioso.

¿EL CANTO DEL LOCO O EL CANTO DEL DINERO?

Por Jordi Picó y Félix Escoto

El Canto del Loco es el grupo de música español más conocido de las últimas generaciones de adolescentes. Tienen un estilo pop-rock y cuentran con tres miembros en la banda: Dani Martín (voz), David Otero (guitarra y voz) y Chema Ruiz (bajo). Muchos críticos de música comentan que “es uno de esos grupos de pop-rock que llega a las adolescentes con mucha niñería, con algo de sinceridad y melodías fáciles de digerir”. Para los adolescentes este grupo es uno de los mejores porque saben cómo ganarse al público joven con sus letras, vamos, que solo hablan de jóvenes enamorados y rebeldía de instituto, etc. Saben cómo escribir para que estos se sientan identificados con sus canciones porque como nos comentan sus admiradores: “Reflejan a la perfección mi estado de ánimo en cada una de sus canciones, es como si supieran mi vida. Me encantan y además son guapos”.

David Otero, "El Pescao"

Una de sus grandes facetas es su imagen. Con esto ganan un gran seguimiento de su fans, por su apariencia estética, que mueve a una masa de chicas jóvenes (y a veces chicos) con las hormonas alteradas. Se ve muy reflejado esto la figura de Dani Martín, la principal imagen del grupo, la voz cantante. Utiliza su físico, adecuadamente completado con una estupidez y una inmadurez en sus palabras que recuerda a un quinceañero en plena edad del pavo.

Los miembros de El canto del loco en una de sus poses.

Después de sacar su último disco y sacar todo el dinero posible a sus seguidores, tan solo un año después, volvieron a sacar el mismo disco con diferente título y con solo dos canciones más y algún extra como una mísera libreta y unas fotos. Ahí no acaba todo porque una año más tarde sacaraon a la venta un disco con versiones de canciones de otros grupos. Una vez más se cumple su objetivos: sacar el máximo dinero con el mínimo esfuerzo.

Al final llegaron a un extremo en el que no podían exprimir más para recaudar máximo. ¿Qué se les ha ocurrido? Pues separar el grupo para cada uno un disco en solitario. El viejo truco del mercado musical. En este nuevo tramo de sus vidas no han cambiado nada su estilo. Dani Martín (una vez más) se lleva la palma con su disco “Pequeño”, donde, según él, quiere transmitir la realidad de la vida, de que no por ser pequeño o el menos fuerte se es menos valioso o menos importante. Vamos, que sigue siendo un disco donde abundan las ñoñerías para seguir atrayendo al gran público de los adolescentes que tanto dinero da a estos “especuladores” de la música encumbrados por sus admiradores.

En conclusión, se repiten ya demasiado y muchísima gente está cansada de estas nuevas generaciones de músicos que solo busca la fama de la forma más rápida y rentable posible.