ENTREVISTA AL CANTAUTOR PACO MUÑOZ: "OVIDI FOU QUI EM VA ANIMAR A CANTAR"

Per Marc Chermés (2n Batxillerat)

Em va semblar interessant la idea d'entrevistar Paco Muñoz perquè és una persona que amb les seues cançons ha contribuït moltíssim a mantenir viva la llengua quan estava desprestigiada per la dictadura franquista i perquè, a més, viu a Real, el meu poble. Mai no havia tingut l'ocasió de parlar amb ell tot i que el meu avi i Paco Muñoz són molt amics.

Després de l'entrevista, que em va resultar molt entretinguda i interessant, vam estar una estona més parlant sobre diverses qüestions com per exemple què volia estudiar jo en el futur, que ell va estudiar francés quan era xicotet (tot açò perquè jo vaig dir-li que volia estudiar Traducció i interpretació per anglés) però que li haguera agradat aprendre anglés, que a vegades escolta els Beatles i que les seues lletres li semblen molt boniques però que ha de veure les traduccions al Youtube i un fum de coses més que tardaria massa a contar.


Quina era la situació del valencià quan eres xicotet?

En aquella època, gràcies a Déu, en els pobles es parlava valencià, però per exemple en les escoles estava prohibit. De fet, quan vaig anar a l'escola a Ontinyent i després a Carcaixent, entre nosaltres parlàvem valencià i no ens deien res perquè érem xicotets però després, quan vaig entrar en el seminari per a ser rector, estava prohibit i no podíem parlar en valencià ni entre nosaltres. De fet, em castigaren unes quantes vegades perquè em pillaren parlant valencià, era una llengua que estava oficialment prohibida.

Quan començares a cantar?

De manera oficial, el meu primer recital fou en novembre de 1976, en el Teatre Micalet de València. 

Àlbum Amor i amor (1986)

Tenies una relació propera amb Vicent Andrés Estellés?

La primera vegada que vaig vore jo a Vicent fou en Carlet, que hi havia un grup molt divertit que es deia Els Pavesos, i aquell dia estava allí el Vicent Andrés Estellés i Els Pavesos li feren un homenatge i ell va pujar i va recitar alguns poemes. Després ja tractar-lo fou posterior, sobretot vaig començar a tindre molta més relació perquè el meu quart disc fou un monogràfic sobre ell. Estellés aleshores vivia a Benimodo i jo vaig anar amb els meus fills per a conéixer-lo i parlar amb ell, explicar-li el que teníem idea de fer. Des d'aleshores sí vam ser molt amics.

I amb Joan Fuster?

A ell el vaig conéixer abans perquè jo abans de ser cantant vaig ser capellà en diversos pobles i un dia, un amic meu rector ens va portar a huit o deu rectors joves a Sueca i ens el va presentar i des d'aleshores vam tenir relació. Després, donava la casualitat que tres o quatre músics meus eren de Sueca i jo quan podia m'acostava a sa casa i a vegades li preguntava dubtes sobre alguna lletra.

I amb Ovidi?

A l'Ovidi el vaig conéixer estant jo de rector a Montserrat. Va cantar a Picassent i una colla de gent de Montserrat vam anar a escoltar-lo. Quan vam arribar ens vam trobar amb la Guàrdia Civil perquè li havien prohibit el concert i hi va haver una confusió, però finalment van conseguir que cantara. Aquell dia el vam haver d'ajudar perquè es va fer tard i per a què no esperara al tren el vam dur a València. Des d'aleshores, vam estar en contacte. Altres vegades anàvem a escoltar-lo i un dia després d'un recital vam sopar amb ell i amb els músics, vam pegar un mosset i jo vaig cantar una cançó seua i ell va ser qui em va animar a cantar. I des d'aleshores, de per vida.

El llibre que més t'haja agradat de qualsevol autor/a valencià/ana, català/ana o mallorquí/ina?

N'he llegit molts però jo tinc tendència a llegir poesia. Tota la poesia de Martí i Pol sempre m'ha impactat: hi ha un llibre en especial, que es diu La Fàbrica, que em va colpir perquè ell treballava en una fàbrica fins que es posà malalt. Jo mai havia llegit eixe tipus de poesia, de fet, també tinc publicat un disc sencer de poemes de Martí i Pol i tres o quatre poemes d'eixe llibre estan al disc.

Àlbum Collarets de llum (2001)

D'on et naix tot el teu amor pel País Valencià i per la llengua?

És una cosa que ara pot semblar absurda però quan jo era xicotet, per exemple, estudiava geografia i no apareixia cap muntanya ni cap riu del País Valencià. Ocorria el mateix en història d'Espanya, sols s'estudiava història de Castella. A mesura que jo m'assabentava de la història del País Valencià, em molestava que m'hagueren educat en la ignorància i possiblement això em va fer buscar coses pel meu compte.