divendres, 7 d’abril de 2017

L'HOLOCAUST EN SEQÜÈNCIES DE CINEMA

Per Adrià López (2n de Batxillerat)

La conferència va tindre lloc a l'IES Torís el passat 20 de febrer en el marc de les xarrades relacionades amb l'Holocaust. El ponent va ser Paco Santos Juanes, assessor del CEFIRE de València.


El conjunt seguia un ordre cronològic des dels inicis de Hitler fins l’alliberament dels jueus. El primer apartat era Hitler en Viena amb 19 anys, que mostrava com aquest en un principi va ser rebutjat i va arribar fins i tot a viure al carrer. Una de les anècdotes és que va escoltar dir a uns polítics que la culpa de tot era dels jueus i com s'ho va creure, ací començà tot.


Seguidament, Hitler arriba al poder en 1933, on es resol el dubte de com i perquè Hitler arribà a governar: es van celebrar unes eleccions a Alemanya i encara que Hitler no tenia la majoria per fer-ho, Hindenburg va decidir nomenar-lo canciller. Ací comença el període nazi.


La següent part de la xerrada aprofundia en la part més dura: La nit dels vidres trencats, Els programes com el T-4 o Els camps d’extermini. El ponent anava seguint una línia temporal per tractar tots els temes; començant per La nit dels vidres trencats, on els nazis van manar trencar les tendes jueves i en concret els vidres d’aquestes, per, en definitiva, provocar terror a la població jueva com a venjança. Ens va dir que a les películ·les hi havia unes escenes molt dures referides a l'apartat del Programa T-4: Eutanàsia mort digna. Després de totes aquestes mesures i una sèrie d’esdeveniments es va decidir per dur a terme la sol·lució final, l’extermini. Aquest es veu en temes com els Guetos, que eren zones delimitades pels nazis als afores de la ciutat on enviaven a viure als jueus. El problema d’açò va ser que a una mateixa casa podien viure quatre o cinc famílies. Un altre dels apartats referits a aquest aspecte va ser el Viatge en tren fins al camp, que ens va explicar com anaven, les dures condicions en què anaven i com arribaven, situacions de fam, set i moltes morts. L’últim punt d’aquesta part van ser Les marxes de la mort on els jueus eren enviats als camps de concentració o d’extermini, però en compte de viatjar en tren, havien d’anar caminant. A causa del fred i de les condicions, els jueus que no podien sobreviure eren afusellats i les marxes deixaven un rastre de morts per on passaven.


L’última part de la xerrada era el final de l’Holocaust amb l’alliberació dels jueus. Amb l’ajuda de la URSS van ser alliberats dels camps de concentració i alguns tractaren de tornar a les seues cases, encara que s'hi van trobar alemanys habitant-les.

Ací va finalitzar la xerrada, però podria paréixer una classe d’història; com hem comentat al principi, es va tractar l’Holocaust des del punt de vista del cinema, és a dir, fent servir escenes de pel·lícules. Eren tant pel·lícules clàssiques com actuals, per exemple ens va mostrar escenes de Hitler, el reinado del mal, o altres com Cabaret o La ladrona de libros, que mostren com el nazisme va ser capaç de seduir la població alemanya i d’expandir-se per aquesta. Altres pel·lícules més conegudes per la meua part són El pianista amb Adrien Brody, que la va mostrar en el apartat de guetos o La lista de Schindler, una de les pel·lícules que més he escoltat recomanar pel seu realisme a l'hora de reflectir la realitat. A la part final ens va mostrar La tregua amb John Turturro, o Éxodo, pel·lícula amb la qual finalitzava la xerrada.


Pel que fa a la meua opinió, la conferència em va resultar bastant interessant per dos motius principals. D'una banda, el tema que es tractà, l’Holocaust, em resulta molt interessant per a una xerrada perquè sempre hi ha coses noves a descobrir. A més, si es fa des del punt de vista del cinema, per a mi, que en sóc un aficionat, la xerrada guanya molts punts a favor. Malgrat que alguns aspectes podien ser més densos, el conferenciant aconseguia recobrar la nostra atenció amb molts recursos. A més, no va ser una xerrada monòtona, on ell explicava i nosaltres escoltàvem, sinó que ens feia participar amb una mena de joc en el qual havíem d’esbrinar un número relacionat amb xifres sorprenents de l’Holocaust. El que més em va sorprendre és que cada vegada que feia insistència en un aspecte, ho relacionava amb un de l’actualitat. Va esmentar Trump i els mexicans, en comparació a Hitler i els jueus; i va destacar que els mateixos alemanys li havien dit que eren molt aficionats a les desfilades. Va dir que el principal objectiu d’aquestes xerrades era ensenyar als alumnes el que va passar per evitar que tornara a ocórrer. Ens avisava de que hem d’anar amb compte. I si s'està preparant alguna cosa? I si s'està creant sense saber-ho alguna cosa de la qual fugim des de situacions com la tractada a la xerrada? I jo pense, qui ho pot saber? I si potser en te raó?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada