dimarts, 25 d’abril de 2017

HOLOCAUST I MEMÒRIA

Per Saül Moreno (2n de Batxillerat)

El darrer dimarts 28 de febrer va vindre a l'IES Torís el catedràtic de la Universitat de València Marc Baldó Lacomba qui va vindre a parlar-nos sobre l’antisemitisme que hi ha hagut en la història i continua en l’actualitat. En la seua conferencia va tractar de mostrar-nos el que van patir una sèrie de persones sols per la seua religió o forma de pensar.


El conferenciant va començar explicant-nos els inicis de l’antisemitisme, i tot es remunta a l’època dels imperis colonials, en què els colonitzadors es creien superiors a les tribus que hi havia en els territoris que anaven conquistant i a qui tractaven d’esclaus. Aquestes conquestes eren un tipus de cursa per fer-se amb l'imperi més gran d’Europa i del món, on competien imperis com el d’Anglaterra, Alemanya o el ja desgastat espanyol. Així, els imperis europeus més grans arribaren a repartir-se tot el continent d’Àfrica com si fóra un pastís.



El primer genocidi registrat de la historia va ser en l’any 1904, produït per Alemanya (65.000 morts) en la seua colònia, encara que el primer camp de concentració registrat el van fer els espanyols durant la guerra de Cuba quan Cànovas va posar al general Weyler al càrrec d’aquesta guerra en 1895-1896.

Entre 1914 i 1933 els jueus es veuen marginats dins la societat, sobretot la d'Alemanya. A això també contribueix un Darwinisme mal interpretat, que va fer que no sols els jueus sinó que moltes persones foren estigmatitzades per races. Els jueus estaven no sols segregats per no ser cristians sinó que fins i tot no tenien els mateixos drets, encara que els obtenien si es passaven al cristianisme. Mentrestant estaven obligats a treballar dins del gremi d’artesans, però en arribar la segona revolució industrial alguns d’estos alçaren el vol i fundaren empreses com la AEG. Tot s’accentuà en temps de la I Guerra Mundial a conseqüència de l’hipernacionalisme alemany que va culpar els jueus de fer que EEUU atacara Alemanya perquè es pensava que EEUU estava dominat pels jueus. Fins i tot, la ultra dreta va fer un cens perquè sospitava que els jueus s’escaquejaven d’anar a la guerra. Després d’una anàlisi detallada es trobaren que el resultat mostrava que el nombre de jueus que anaven a la guerra era proporcional al d'alemanys.

Més tard arribaren els protocols dels savis de Sió, un terme inventat per la policia tzarista que assegurava que els jueus més savis es reunien per detallar els plans d'una conspiració jueva, que controlaria la maçoneria i els moviments comunistes, estesa per totes les nacions de la Terra, i tindria la finalitat d'aconseguir el poder mundial. Això es va estendre i va fer que la gent pensara que els jueus contaminarien la població.

Hitler començà a crear camps de concentració des que arribà al poder. Va fer creure que els jueus sols aportaven coses dolentes a la població i que, a més, tenien la voluntat de controlar el món. Tot això va ser publicat en el famós llibre de Hitler Mein kampf, que també va arribar a dir que els jueus eren contaminadors sexuals de la raça ària.

Entre els anys 1933-1939, Hitler va fer una segregació encara major, seguit d’una despossessió d’aquestos separant-los per barris o ghettos i finalment fent una massiva emigració de jueus pel fet d'enviar-los a Madagascar i Polònia. En produir-se una emigració massiva, Ludwig Fischer, el governador alemany de Polònia, es va negar a tindre tants jueus al seu país, així que fins 1941 es va continuar amb els ghettos. Ja en l’any 1941, va arribar el soah per bales i la solució final. El primer terme, també anomenat Holocaust, va tractar d’entrar a cada poblet, classificar els jueus i disparar-los. La solució final es més coneguda i va nàixer per una idea que tingué un dels oficials nazis que consistia en construir càmeres de gas i que es va dur a terme en molts camps de concentració dels quals el major exponent es Auschwitz, on van morir un total de 1.100.000 de persones (800.000 jueus).


Per acabar, Baldó va voler fer reflexionar sobre tres aspectes: d'una banda, la maldat banal la qual tracta de no empatitzar amb la gent que ho està pasant malament, com poden ser hui en dia els refugiats de Síria que han hagut de fugir del seu país perquè està en guerra i ara no tenen casa on viure; en lloc d'ajudar-los girem el cap o com a molt sentim pena. Lacomba va destacar la falta de valentia i de plantar cara a la creixent desigualtat.

En segon lloc, el racisme no veu persones sinó estereotips que es van posant a mesura que anem creixent, ja que els nens més petits no discriminen un altre xiquet per ser negre sinó que com a molt s’estranyen. En aquesta reflexió, Marc va voler fer veure que la societat no es un jardí amb quatre plantes que l'amo conforma al seu caprici, sinó que és un bosc on creixen i conviuen tot tipus de plantes i d’arbres en llibertat.

Per últim, va fer una reflexió que tractava de fer veure que ser d’un poble significa tots tinguem els mateixos ideals i per tant s’ha de respectar la llibertat de pensament de tots i cadascun d’ells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada