VALENCIANISMOS EN CHESTE

Autor: Hugo Gil Gisbert (2n Batxillerat)

Voy a realizar un trabajo sobre los valencianismos en Cheste. El objetivo principal del trabajo es buscar que palabras se han cogido del valenciano y como se usan en Cheste. Utilizaré el libro titulado Vocabulario para andar por Cheste, por Vicente Sánchez Sánchez como ayuda.

Dentro de los valencianismos en Cheste hay varios tipos. Uno serían las palabras que se cogen del valenciano y se escriben igual, como por ejemplo:

UN LLIBRE SOBRE EL PARLAR DE TORÍS

Susana Ribes i Miryam Lladró (2n de Batxillerat)

El llibre El valencià de Torís. El parlar de la Vall dels Alcalans fou escrit l'any 2007 per Vicent Beltran i Calvo i Carles Segura i Llopes i es troba a la biblioteca de l'IES Torís. El llibre comptà amb l'aportació de nombrosos veïns del poble i cal destacar la col·laboració de Paula Mateu, professora de valencià al nostre centre i fa uns anys, alumna d'aquests dos autors a la Universitat d'Alacant.

Tant Vicent Beltran com Carles Segura han volgut enllestir una monografia dialectal amb els apartats clàssics d’aquesta disciplina (fonètica, morfologia i lèxica) ampliant l’àrea d’estudi a la resta dels pobles de la Vall dels Alcalans (Montserrat, Montroi, Real, Llombai, Catadau i Alfarb) i a Carlet.

ENTREVISTA A L'ACTRIU JÚLIA FORTAÑA: "ÉS MOLT DIFÍCIL TROBAR PAPERS EN VALENCIÀ"

Per Maria Sala (2n de Batxillerat)

Un dels últims projectes d’aquesta jove actriu ha sigut El fil roig de la consciència, un curtmetratge realitzat per alumnes de Comunicació Audiovisual del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, que prompte tindrem per internet.

Com va nàixer el teu desig d’actuar, de ser actriu?

El meu desig d’actuar realment va aparèixer des de molt xicoteta perquè jo comencí a fer teatre quan tenia 4 anys com a extraescolar del col·le, i una anècdota molt curiosa (riu) és que recorde que jo volia ser actriu però a la vegada pensava que, clar, era un treball molt compromès perquè si et donaven un paper d’una pel·lícula i mories com a personatge, jo pensava, home doncs almenys que la pel·lícula siga bona perquè si he de morir doncs que almenys la pel·lícula després tinga èxit (riu) i això era el que em feia plantejar-me que no volia ser actriu; però des de super xicoteta. I després vaig seguir i en l’institut ja poguí entrar primer en l’optativa, després en la companyia i després ja en la companyia professional i, bé, ja començar a menejar-me, a trobar mànager o algú que em menejara i clavar-me de ple en el món.

L'ALGUERÈS

Per Carlos Costa (2n de Batxillerat)

Coneixem que a casa nostra ha estat sempre parlada la llengua catalana en diversos territoris (a la Comunitat Valenciana, a Catalunya, a Balears, a la Franja de Ponent aragonesa...), i que tammateix és parlada en alguns territoris francesos des dels anys de la Corona d'Aragó, a la zona Languedoc-Roussillon (al Rosselló, a Catalunya nord), però.... coi! Que els italians també la parlen!

Dintre una illa anomenada Sardenya és parlada la varietat “més oriental” (com diuen els seus propis parlants) de la llengua catalana sota el nom d'alguerès (“L'Algaràs, lu nostra parlà, lu nostra catarà”, com ho pronuncien ells, cantant la força coneguda cançò... a l'Alguer, és clar). Aquesta té l'origen en els catalans que poblaren l'Alguer al segle XIV i s'hi va mantenir com a llengua oficial fins el segle XVII. Els seus habitants catalanoparlants, uns 16.000, han mantigut llur llengua fins avui, malgrat la pressió dels dialectes sards, especialment el logudorès, i de l'oficialitat de l'italià.

ENTREVISTA AL CANTAUTOR PACO MUÑOZ: "OVIDI FOU QUI EM VA ANIMAR A CANTAR"

Per Marc Chermés (2n Batxillerat)

Em va semblar interessant la idea d'entrevistar Paco Muñoz perquè és una persona que amb les seues cançons ha contribuït moltíssim a mantenir viva la llengua quan estava desprestigiada per la dictadura franquista i perquè, a més, viu a Real, el meu poble. Mai no havia tingut l'ocasió de parlar amb ell tot i que el meu avi i Paco Muñoz són molt amics.

Després de l'entrevista, que em va resultar molt entretinguda i interessant, vam estar una estona més parlant sobre diverses qüestions com per exemple què volia estudiar jo en el futur, que ell va estudiar francés quan era xicotet (tot açò perquè jo vaig dir-li que volia estudiar Traducció i interpretació per anglés) però que li haguera agradat aprendre anglés, que a vegades escolta els Beatles i que les seues lletres li semblen molt boniques però que ha de veure les traduccions al Youtube i un fum de coses més que tardaria massa a contar.

EL VALENCIÀ I ELS NOUVINGUTS

Per Carlos Costa (2n de Batxillerat)

Em presente (o presento): Sóc en Carlos Costa. I ara em direu: “I a mi que coi (o sigui, collons) m’importa això, rei? (o mante, bonico, paio)... Doncs bé, com veieu sóc catalanoparlant (o valencianoparlant), però aquesta llengua tan bonica no és pas la meva llengua materna. La meva família és lusòfona, és a dir, de parla portuguesa. Quan tenia aproximadament set anys em varen dir que ens mudaríem a un poblet de la Ribera que parlava valencià. I jo em vaig dir “I això del valencià, què punyetes és?”. Total, vaig arribar a un poblet amb gent molt agradable que parlava una llengua que em va enamorar (imagineu-vos una escena bucòlica com la Heidi passejant per la muntanya amb pardalets i bestieses carrinclones d’aquestes).

Pocs anys després, vaig haver d’anar-me’n d’Espanya, i per dissort vaig perdre el contacte amb el valencià. Però quan vaig tornar un parell d’anys després, la fatalitat ja estava instal·lada a casa nostra. Us imagineu la meva estupefacció quan em vaig assabentar que ja no teníem ni tan sols Canal 9? (sense parlar de Punt 2, Ràdio 9... Coi! Que ens havien tancat l’emissió de TV3!) Ens quedaven solament alguns canals locals de poca qualitat que endemés parlaven un valencià dubtosament normatiu. Això em va ferir al cor (em va fotre bastant, siguem realistes) i em vaig preguntar per què tanta agressió cap a la nostra llengua.

TORÍS I ELS POBLES DEL VOLTANT PARLEN ELS UNS DELS ALTRES

Per Paula Esteve Almonacil (2n de Batxillerat)

En primer lloc, començaré parlant de Manuel Sanchis Guarner, ja que aquest escriptor ha sigut el meu guia per a poder parlar de Torís i els seus pobles veïns.

Manuel Sanchis Guarner naix a València en 1911 i mor en 1981. Va ser filòleg i historiador i és considerat el pare de la filologia moderna a terres valencianes. 
És autor d'una vasta obra que comprén estudis de lingüística, literatura, història, etnografia i cultura popular, centrats en el País Valencià, però també en la resta dels domini lingüístic i la península Ibèrica. Va publicar obres cabdals per a la filologia i literatura catalanes i també per a la formació identitària del País Valencià com Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963-1983).

PARLANT DE "CAMINS AL SUD", AMB SERGI DURBÀ

Per Rafa Martínez i Juan Carlos Soriano (2n de Batxillerat)

Sergi Durbà (Sagunt, 1979) és llicenciat en Filologia Catalana, professor de valencià i escriptor. Difusor del valencià allà per on passa.

Eixírem de la classe de valencià com qualsevol dijous, quan de sobte trobàrem una figura que ens recordava a un vell conegut, era Sergi Durbà, el nostre tutor de 1r d’ESO. Parlava amb el director de l’IES, mentre caminàvem tots decidits a assistir a la xarrada sobre el seu llibre Camins al sud. Una volta asseguts a l’aula d’usos múltiples veiérem a Sergi, un poc nerviós, cal dir-ho, però amb l’entusiasme de tornar a veure els seus antics alumnes.

ENTREVISTA A MAJO ESCUDER (CANAL 9): "HI HA UNA NOVA GENERACIÓ DE VALENCIANS QUE ENCARA NO HA SENTIT DIBUIXOS ANIMATS EN LA NOSTRA LLENGUA"

Per Lara Vallés (2n de Batxillerat) 

Entrevistem Majo Escuder, periodista que durant més de vint anys va treballar com a reportera a la redacció dels informatius de Televisió Valenciana, i que en estos moments està acabant la seua tesi doctoral al voltant de l’efecte que ha tingut el tancament de Canal 9 en l’ús del valencià.

Majo, tu treballaves a Televisió Valenciana i ara estàs fent la teua tesi doctoral al voltant del seu tancament. Quin és el tema central del teu treball?

Bàsicament estic analitzant la influència que han tingut vint-i-cinc anys de televisió autonòmica en la vertebració lingüística i en la normalització de l’ús del valencià en la Comunitat.

La periodista Majo Escuder.

CRÍTICA AL DOCUMENTAL "QUÈ ENS PASSA, VALENCIANS!?"

"Si ells que són valencians no cuiden la llengua, qui la pot cuidar?".

Per Gloria Crespo (2n de Batxillerat)

Aquest és un documental sobre l'ús del valencià a les distintes comarques i pobles de la Comunitat Valenciana (també anomenada País Valencià). La nostra protagonista és una alemanya que ha estudiat català al seu país de naixement (de castellà, en sap molt poc). La protagonista del documental ja ha viatjat per tot Catalunya, la Franja i Andorra per comprovar la parla del català dins la societat (però aixo ocorre en un altre documental anomenat Són bojos, aquests catalans!?) i ara vol anar-se'n a la Comunitat Valenciana per descobrir si es pot viure parlant només en valencià... Si hi ha una societat realment bilingüe...

El documental tracta de donar resposta a aquestes preguntes. Què ens passa valencians? és el títol d'aquest treball que comença a Sant Rafael del Riu (Castelló) i acaba a Guardamar del Segura (Alacant). És la segona part d'una trilogia que aborda la situació del català en la vida quotidiana i que es va iniciar amb el documental Són bojos, aquests catalans!? (com ja he comentat abans) i acabarà amb un altre sobre les illes Balears, quan tinguen l'oportunitat de finançar-lo.

CRÍTICA AL DOCUMENTAL "SÓN BOJOS AQUESTS CATALANS?"

“Aprén castellà si vols fer vida aquí...”

Per Araceli Sánchez Martínez (2n de Batxillerat)

Aquest documental tracta l’ús de la llengua catalana en l’actualitat. Una jove alemanya, que ha aprés el català al seu país (i que no entén quasi res del castellà) va informar-se sobre el problema de la nostra llengua i va decidir vindre a les nostres terres per assabentar-se’n millor.

Alina Mosser, la protagonista del documental, se centra en parlar amb persones per saber si saben català o no, si l’entenen, el llegeixen, etc. Però també s’interessa per saber per què moltes receptes, aliments o altres coses de la vida quotidiana es troben sols en castellà en un lloc on la llengua oficial es el català o els seus dialectes. Després d’aquest viatge s’arriba a una conclusió evident.

UNA LLENGUA QUE CAMINA

Per Amparo Genovés (2n de Batxillerat) 

"L'ensenyament és on ens creem, on ens formem, on ens podem alliberar dels perjudicis".

El documental Una llengua que camina, ens mostra la situació que viu la nostra llengua, el valencià, a partir de cinc persones que viuen en diferents àmbits socials i geogràfics, però que tenen un objectiu en comú: la normalització de la llengua.