UN LLIBRE SOBRE EL PARLAR DE TORÍS

Susana Ribes i Miryam Lladró (2n de Batxillerat)

El llibre El valencià de Torís. El parlar de la Vall dels Alcalans fou escrit l'any 2007 per Vicent Beltran i Calvo i Carles Segura i Llopes i es troba a la biblioteca de l'IES Torís. El llibre comptà amb l'aportació de nombrosos veïns del poble i cal destacar la col·laboració de Paula Mateu, professora de valencià al nostre centre i fa uns anys, alumna d'aquests dos autors a la Universitat d'Alacant.

Tant Vicent Beltran com Carles Segura han volgut enllestir una monografia dialectal amb els apartats clàssics d’aquesta disciplina (fonètica, morfologia i lèxica) ampliant l’àrea d’estudi a la resta dels pobles de la Vall dels Alcalans (Montserrat, Montroi, Real, Llombai, Catadau i Alfarb) i a Carlet.


La llengua del nostre poble ja havia suscitat abans l'interés dels filòlegs i les seues característiques apareixien reflectides a l’Atlas Lingüístic Català. La idea d’aquest llibre és mostrar la variació que hi ha en una distància geogràfica tan curta i, al mateix temps, destacar el parlar propi de Torís.

Cal recordar que Torís des del punt de vista lingüístic, està envoltat de pobles de parla castellana (Godelleta, Alboraig, Bunyol...). El parlar de Torís se’ns presenta com un valencià fronterer impregnat de castellanismes. Un clar exemple d’aquesta explicació seria la paraula castellana estropajo o en valencià fregall, que a Torís li diem estropall, una mescla de les dues paraules.

Fa ja prou temps, vaig sentir la paraula arrepinyar tot i que tinc un familiar de Llombai, mon tio i jo discutíem a veure qui dels dos ho dia bé i qui malament. Llegint aquest llibre, em va semblar curiós que aquesta paraula es pròpia d’eixa zona, igual que al nostre poble es diu anrepuixar, apinyar a Carlet, a Riba-roja empuixar, rempunyar a Llíria i espentar a Alfarb. És curiós que en unes zones tan geogràficament properes canvien tant algunes paraules de la nostra llengua.

Un altre aspecte que em va cridar l’atenció foren les variants de la paraula castellana avispa, que depenent del poble, també se li anomena avespa i vespra. En un primer moment, pensava que vespra i avespa es referien a la vesprada, és a dir, a la part del dia compresa entre la tarda i la nit. Ja que ací, a Torís anomenem a aquesta part del dia vesprà.

Vicent Beltran i Carles Segura, autors del llibre.

A continuació, farem un xicotet resum sobre les característiques més peculiars del valencià de Torís:

1) Els diftons amb o oberta + u es pronuncien en au, com per exemple *bau (bou), *nau (nou) o *au (ou).

2) Alteració de les formes de pretèrit imperfet d'indicatiu de verbs acabats en -ure: *creuïa, *cauïa, *trauïa (en comptes de creia, queia, treia).

3) Presència d'elements locals: *porretó (nuet), *quixal del sell (queixal del seny, de l'enteniment), *xipirinillo (sota d'oros), etc.

4) Aragonesismes: *ababol (rosella), *brullo (brossat), *gomanilla (monyica), *lúdriga (llúdria), *roixio (rosada), etc.

5) Castellanismes poc habituals en la resta del valencià: *anrepuixar (espentar), *cançoncillos (calçotets), *cosquelles (pessigolles), *estropear-se (espatllar-se), *rincó (racó), *unya (ungla), etc.

A tall de conclusió, podríem dir que El valencià de Torís és un obra bastant important i interesant ja que recull tot tipus d’informació sobre el nostre peculiar parlar: vocabulari propi del torisà, característiques d’aquest parlar del valencià apitxat, l’ús que fem dels pronoms febles i les seues combinacions binàries, la conjugació dels verbs, participis, l’ús del pronom se, etc.

Em pareix molt bona idea el fet que s'haja elaborat aquest estudi perquè constitueix una mostra acadèmica del parlar del nostre poble. Si d’ací a unes dècades no es parla igual a Torís, el llibre quedarà com a mostra de valor incalculable per a la memòria del poble. Hauríem de sentir-nos orgullosos del fet que dos professors de la Universitat d'Alacant s’hagen interessat i hagen investigat el parlar propi de Torís. És un treball que obri la porta a futures investigacions sobre els parlars d’altres pobles de la Vall dels Alcalans.

ENTREVISTA A PAULA MATEU

Paula Mateu, professora de valencià de l’IES Torís, va col·laborar en la investigació del llibre El valencià de Torís, signat per Vicent Beltran i Carles Segura.

Com vas coincidir amb Vicent Beltran i Carles Segura?

Eren profesors meus a la Universitat d’Alacant, ja que jo vaig estudiar Filologia catalana allí, i vam fer amistat.

Quin va ser l’origen de l’escriptura d’aquest llibre?


Com que jo tenia un parlar diferent als de la zona, els cridava l’atenció i aprofitant l’amistat que jo tenia amb aquests dos professors, vam elaborar aquest llibre. Jo vaig ajudar, a més, proporcionant-los els contactes.

Quant de temps va durar aquest projecte?


No estic segura, però aproximadament va ser un any.

Ens podries explicar un poc sobre que tracta el llibre?

Tracta sobre el parlar del poble de Torís, basant-se en les característiques dialectològiques de la Vall del Alcalans. Es fa una comparació entre les zones castellanoparlants i Torís, ja que Torís fa de frontera lingüísticament.

Quines característiques havien de tindre els contactes que havies de buscar?


Els informants havien de ser homes i dones majors de 70 anys, fills de pares i mares nascuts al poble. Tot açò era per a garantir que no s'havia modificat el lèxic. A més, era convenient que no hagueren sigut escolaritzats per tal que així, no conegueren la llengua estàndard.

Quins aspectes de la llengua vau treballar?

Vam treballar el lèxic, la morfologia i la fonètica, mitjançant imatges, és a dir, ensenyant-los imatges i que ells digueren el que apareixia a la imatge. Així aconseguírem que no influïra el parlar estàndard amb el d’ells, no modificant cap paraula.