ENTREVISTA A PAULA ESTEVE: "LA UNIVERSITAT REQUEREIX MÉS RESPONSABILITAT"

Autora: Andrea Nogueroles (2n de Batxillerat)

Entrevistem Paula Esteve Almonacil, exalumna del centre i actualment estudiant d'Administració i Direcció d'Empreses (ADE) a la Universitat de València. Paula va formar part de la promoció d'alumnes de Batxillerat 2015-2016, que se situaren en les Proves d'Accés a la Universitat com a millor centre públic del País Valencià, amb més de 450 centres aspirants. I a més a més, pertany a la primera promoció que ha realitzat íntegrament els estudis d'ESO i Batxillerat en el nou edifici.

En primer lloc, comenta’ns com ha sigut el teu pas pel nostre institut.

Recorde el primer dia d’institut com si fora ahir mateix i la realitat és que el temps passa molt ràpid i sense adonar-me’n, ja fa set anys. L’institut era una novetat, a més, la meua promoció va ser la primera que començava des d’un principi al nou institut. 1r d'ESO va ser un any de canvis i experiències noves amb nous companys de Godelleta. Vas coneixent els professors i és per aquesta raó que, sobretot en 2n de Batxiller, vam tindre una relació molt pròxima a ells, i l’ambient que es respirava a classe era genial. Sense cap dubte, aquest va ser el pitjor any a l’institut ja que es tracta d’un curs decisiu. Però deixant a part aquest any, recorde amb molt bon sabor de boca aquesta etapa a l’institut: els amics, les excursions, el creuer amb Miguel i Joan, les graduacions, el sopar en el bar d’Antonio, les pizzes de la cafeteria, i com no, el Tenim paraula de Jaume.


Què trobes a faltar de l’institut?

El que més trobe a faltar és la comoditat de poder estudiar al teu propi poble i la innocència en què vivia, vivíem i viuen els adolescents en aquesta etapa. La innocència de que la teua màxima preocupació era estudiar la nit de abans de l’examen veient que no et donava temps. La innocència de no pensar a estudiar per intentar tindre un bon futur professionalment i la innocència de viure, viure sense preocupacions, sense problemes, en fi, viure més lliure i innocentment.

Com et sentires quan t’assabentares que la teua promoció aconseguia classificar-se com el millor centre púbic en les Proves d’Accés a la Universitat?

La veritat és que quan els professors ens varen dir que havíem aconseguit ser el millor centre públic en les Proves d’Accés a la Universitat, vaig sentir una enorme satisfacció. És molt gratificant vore com tot l’esforç que havíem dedicat durant tot l’any va tindre la seua recompensa. Va ser un any de patiment i molt d’estudi, però gràcies a això i a tan ben preparats com anàvem, els tres dies d’exàmens en Burjassot van ser com una vegada més, però en un altre lloc. Si que és veritat, que anàvem amb més por, però el treball estava fet i sols calia plasmar-ho en el paper. De fet, recorde que el primer dia, quan vàrem pujar a l’autobús, començàrem tots nerviosos a repassar en veu alta el més important de cada assignatura d’eixe dia. No passaren ni cinc minuts quan decidírem deixar-ho, que fora el que haguera de ser, i començàrem a parlar del que faríem quan acabàrem i a cantar. Sempre recordaré que el nostre lema era “¡Dame más folios!”.

Com va a ser el teu primer dia d’Universitat? Es nota molt el canvi de l’IES a la Universitat o tampoc és per a tant?

He de confessar que sóc un poc vergonyosa, és per aquesta raó que vaig passar-ho un poc mal, però res, de seguida els nervis van anar calmant-se. Tot el món es troba en la mateixa situació que tu, sols es tracta de parlar i conéixer gent nova. La primera setmana no va ser una setmana de classes oficials, es va tractar d'una setmana de presentació on vam fer activitats per a conéixer la Universitat i conéixer els companys de classe. Recorde que quan vaig arribar a l’aula, em vaig seure i amb la persona que tenia al costat vaig començar a parlar. Així, vaig anar coneixent gent meravellosa i de la qual m’emporte una amistat per a tota la vida. La veritat és que diria que sí que es nota el canvi de l’IES a la Universitat però tampoc és per a tant. Ja sols per anar i tornar tots els dies a València és un gran canvi, la comoditat de tindre l’institut al meu poble i a un pas és el que més trobe a faltar. En quant a l’organització i forma de donar les classes, és tot prou diferent. A més, som 70 alumnes a classe i cada quatrimestre tenim unes assignatures diferents. El que sí que crec és que la Universitat requereix un poc més de responsabilitat. És a dir, no hi ha exàmens durant el curs i tens més llibertat però cal organitzar-se bé per tal que la matèria no s’acumule.

Per què decidires estudiar ADE?

Vaig decidir fer el batxiller de ciències socials ja que l’economia sempre m’ha paregut interessant i les matemàtiques m’agraden molt. Però quan va vindre l’hora de pensar en el que volia fer en el futur i estudiar a la Universitat, estava prou indecisa. Com agradar-me, m’agradaven moltes coses, però, no sabia com decidir que és el que volia fer, que és el que realment m’anava a agradar més. Finalment, vaig decidir entrar en ADE perquè em va parèixer la més interesant i actualment, estic molt contenta de la meua decisió. La carrera m’està encantat, encara que com tot, té els seus pros i contres.

Per finalitzar, quins són els teus plans de futur?

Quan acabe la carrera m’agradaria seguir formant-me, fer un màster i si tot va bé, trobar un treball en què puga dedicar-me al que jo realment he estudiat.