"PELS PÈLS!": CRÍTICA TEATRAL

Autor: Miguel Valencia (2n de Batxillerat)

Pels Pèls, dels creadors d’Imprebis i els productors de La Ratonera, és una comèdia policíaca per a morir-se de risa, on cada dia són els espectadors qui han de decidir el final. Durant la representació es tractarà d’esbrinar quin dels quatre sospitosos ha comés l’assassinat. Tots quatre estaran tancats en una perruqueria junt amb dos policies. El públic hi participarà també i decidirà, amb els seus vots, qui és l’assassí o assassina. És tant l’èxit de Pels pèls, que l’obra ja ha entrat al Llibre Guiness dels Rècords.

Un altre aspecte que cal destacar d’aquesta obra es la participació amb el públic. L’obra consta de dos moments essencials on els espectadors han de interaccionar amb els personatges per intentar solucionar el misteri. El primer, té lloc en acabar la primera part de la representació, on els actors ixen a la saleta del teatre i són sotmesos a una gran quantitat de preguntes que mes endavant hauran respondre. Per últim, els espectadors hauran d’entrevistar a cada personatge per intentar endevinar qui ha comés l’assassinat. Els dos policies contaran amb l’ajuda del públic per trobar al assasí mitjançant un sistema de vots amb la gent present en la representació.

DUES CRÍTIQUES DE L'OBRA TEATRAL "EL NOM"

Crítica d'Andrea Nogueroles (2n de Batxillerat)

El Nom fa una reflexió sobre les relacions familiars, d'amistat i sentimentals on esclaten conflictes que poden marcar un punt i a banda en la relació. L'obra comença amb un tipus de monòleg, fet per un dels personatges, Vicent, on presenta i descriu a cadascun dels personatges que intervenen en l'obra.

Anna i Vicent estan a punt de ser pares quan són convidats a sopar a casa d'Isabel i Pere, la germana i el cunyat de Vicent. Mentre esperen a Anna per sopar, Vicent i Isabel es troben amb un bon amic, Carles. Tots tres comencen a fer-li preguntes a Vicent sobre la seua propera paternitat fins que llancen la típica qüestió: Quin nom heu elegit per al xiquet? A partir d'aquest moment, comença l'argument de l'obra, on surgeixen moltes preguntes i conflictes entre els personatges.

"KAUEN TOT", CRÍTICA SOBRE L'OBRA TEATRAL

Per Hugo Trilles (2n de Batxillerat)

Kauen tot fa una crítica sobre la situació del teatre valencià, mitjançant la història de dos actors i els encarregats de les llums i el atrezzo, els quals ens monstren una situació en la qual necessiten guanyar diners, perquè porten sis mesos sense cobrar. Per a guanyar diners fan l’intent de modernitzar-se creant nous formats teatrals: teatre a la carta, teatre a domicili, microteatre i fins i tot es plantegen vendre el teatre. Tot això amb un punt d’humor agredolç.

Tot i que el tipus d’humor és bo, pel fet de tractar-se d'una crítica de l’actualitat et fa sentir malament perquè quan vaig anar al teatre, en el públic sols hi havia tres persones a part de mi. En aquell moment em vaig adonar que la crítica d’aquesta obra està prou encertada, ja que a banda tampoc trobem gran quantitat d’obres de teatre en valencià per a vore-les.

ENTREVISTA A L'ACTRIU JÚLIA FORTAÑA: "ÉS MOLT DIFÍCIL TROBAR PAPERS EN VALENCIÀ"

Per Maria Sala (2n de Batxillerat)

Un dels últims projectes d’aquesta jove actriu ha sigut El fil roig de la consciència, un curtmetratge realitzat per alumnes de Comunicació Audiovisual del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, que prompte tindrem per internet.

Com va nàixer el teu desig d’actuar, de ser actriu?

El meu desig d’actuar realment va aparèixer des de molt xicoteta perquè jo comencí a fer teatre quan tenia 4 anys com a extraescolar del col·le, i una anècdota molt curiosa (riu) és que recorde que jo volia ser actriu però a la vegada pensava que, clar, era un treball molt compromès perquè si et donaven un paper d’una pel·lícula i mories com a personatge, jo pensava, home doncs almenys que la pel·lícula siga bona perquè si he de morir doncs que almenys la pel·lícula després tinga èxit (riu) i això era el que em feia plantejar-me que no volia ser actriu; però des de super xicoteta. I després vaig seguir i en l’institut ja poguí entrar primer en l’optativa, després en la companyia i després ja en la companyia professional i, bé, ja començar a menejar-me, a trobar mànager o algú que em menejara i clavar-me de ple en el món.

L'ART DE FER RIURE

Andrea Ruiz Tarín (2n de Batxillerat)

S'apaguen les llums, sona una cançó de The doors versionada en català i un focus il·lumina a un personatge en meitat de l'escenari que sembla que està fent un striptease. En efecte, el show de Xavier Castillo acaba de començar.

Si alguna cosa està clara abans d’anar a una actuació de Xavier Castillo és que les rialles estan assegurades... el que ve després és inesperat. L'objectiu principal de les seues actuacions és, en efecte, fer riure al públic i açò ho aconsegueix mitjançant l'ús d'una vestimenta extravagant (tangues), les frases recurrents "Què què?!", "Això ho pague jo!" i la proximitat que mostra amb el públic. Tanmateix, darrere d'aquestes rialles hi ha una forta crítica centrada, sobretot, en els polítics espanyols.

CRÍTICA SOBRE EL RECITAL DE POESIA DE VICENT CAMPS

Lorena Crespo (2n de Batxillerat)

Vicent Camps estudià declamació en València i des de fa aproximadament vint anys es dedica professionalment a la narració oral i ha recorregut recitant, pobles i ciutats valencianes i de la resta de l'Estat espanyol, portant la paraula de poetes i narradors per centres escolars, llibreries, cases de cultura, biblioteques i teatres.

Un dels seus últims destins va ser el passat dia 21 de desembre el Teatre Ideal de la nostra localitat, Torís, convidat per l'IES. L’ambient era idoni, alumnes de segon cicle i batxillerat. Alumnes amb uns coneixements i amb una maduresa mental òptima per a poder gaudir de versos espectaculars.

No estic ben segura, però al meu parèixer aquest últim recital va resultar el més íntim al qual he assistit. Tal vegada era perquè érem ben pocs o per la simpatia i el bon ambient que desprenia Vicent Camps. Aquesta vegada no sols es va dedicar a recitar poemes sinó també va intentar apropar-se als alumnes, comentant anècdotes pròpies o bé explicant el rerefons dels versos recitats i la història que amaguen.

"EN AQUEST PAÍS FALTEN PANS I SOBREN XORIÇOS"; GLUPS! 30 ANYS

Marc Guaita Igual (2n de Batxillerat)

Aquesta obra comença amb una cançó cantada per tots els artistes on ja ens diuen el que anem a veure. Començada l’obra, apareixen uns personatges babilonis, després apareix una escena que no té res a veure, situats en un bar on al final de l’escena, atrapen al cambrer. Després estan en una sala d'interrogatoris on els personatges no són els mateixos. Però poc a poc es va veient que en les escenes següents van apareixent els personatges de les escenes primeres i es va enllaçant totes les escenes anteriors que, com ja he dit abans, no tenen res a veure. Tot açò, gràcies al tema que té una gran càrrega ideològica, fent una crítica a l’esquerra i la dreta, malgrat que l’obra és una adaptació de l’obra originària de Dagoll Dagom, del 1983, quan ja existia la forma de govern bipartidista, que actualment continua vigent.

Aquesta obra és una comèdia, on predomina l’humor actualitzat i erotisme, amb nombroses cites i burles a personatges actuals i antics. Encara que hi ha escenes on es nota que l’obra és dels anys 80, per la música que apareix en diverses escenes com quan estan a la discoteca, o el que és l’escenari amb aparells propis d’eixos anys.

DAGOLL DAGOM

Per Juan Lozano (2n de Batxillerat)

Dagoll Dagom és una companyia de teatre independent espanyol que fou fundat al any 1974 pel director i poeta Joan Ollé. Está especialitzat en el génere de la comèdia musical i a més, está actualment dirigit per Joan Lluís Bozzo, Miquel Periel i Anna Cisquella.

Dagoll Dagom va representar amb gran èxit Mar i cel d'Àngel Guimerà

Aquesta companyia té els seus orígens en uns estudiants de la Universitat de Barcelona, els quals, aficionats al teatre, decidiren crear un grup de teatre anomenat NGTU (Nou Grup de Teatre Universitari). Però ja en 1974 comencen a representar obres davall el nom de Dagoll Dagom. D'altra banda, Dagoll Dagom fou una de les primeres companyies catalanes en sorgir després del franquisme.

CARLES ALBEROLA I ALBENA TEATRE

Per Noemí Lozano Benavent (2n de Batxillerat)

Carles Alberola és un actor, director i dramaturg valencià que va nàixer a Alzira l’any 1964. Va titular-se a l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València, i a la dècada dels 80 va ser actor en diverses companyies valencianes, com Moma Teatre, L’Horta Teatre o La Tarumba, entre altres. També va impartir classes a les Escoles Municipals de Teatre.

Carles Alberola

L’any 1989 va començar a escriure, interpretar i dirigir obres al mateix temps. Però el que li donaria el reconeixement, l’èxit i la crítica del públic seria l’any 1994 la fundació d’Albena Teatre ja que aquest grup de teatre ha realitzat moltes obres teatrals i sèries televisives d’èxit. Albena Teatre naix el 1994.

UN 2013 PA'CAGAR-SE, AMB XAVI CASTILLO

Per Clara Salvador, 2n de Batxillerat

Sembla que Xavi Castillo s’ha quedat amb la crítica i la sàtira que han perdut les quasi 800 falles que van prendre al mes de març els carrers de València. L’irreverent humorista d’Alcoi sí que dispara crítiques durant tots els mesos de l’any a través de les xarxes, però també a través del teatre, el seu plat fort.

“Si el 2013 ha sigut pa cagar-se, el 2014 serà pa no torcar-se!”. Així començaven Xavi Castillo i Enric Juezas l’obra 2013: Un any pa'cagar-se el passat mes de desembre al Teatre Micalet de València.

INVENTARI ESTELLÉS, DUES CRÍTIQUES DEL RECITAL

Per Maria Palmero (2n Batxillerat)

Entrem al teatre i la primera cosa que ens trobem es un escenari quasi buit on s’aprecia la silueta d’uns faristols, un piano i unes ombres. A poc a poc, una llum il·lumina unes grans ulleres que estan enmig de l’escenari, símbol del poeta que es recitarà. Acabem d’entrar a vore l’espectacle Inventari Estellés; es tracta d’un recull de poemes transcendentals de l’autor de Burjassot que tracten temes tan importants com l’amor i la mort, la feminitat encarnada en les dones treballadores, la mare i la mort, i la sensualitat i el sexe de la mà de Marilyn Monroe i els amants. Cal remarcar la data escollida per al recull de tots aquests poemes és un dia abans del Dia de la dona treballadora i assistim a un espectacle en què els poemes recitats parlen en gran part de la dona.

Cartell del recital

"FICCIÓ" DE CARLES ALBEROLA I PASQUAL ALAPONT

Per Núria Martínez Alarcón

"De vegades, gaudint d’una ficció, siga llegint una novel•la, veient una pel•lícula o una obra de teatre, he tingut la sensació que estaven contant una part de la meua vida. Una part secreta, privada, que de sobte es feia pública amb les paraules, els cossos, la veu i la problemàtica d’uns personatges de ficció que, a priori, res tenien a veure amb mi. Eixe és un dels poders de la ficció, posar-nos al davant un mirall deformat per mostrar-nos els nostres desitjos cobejats, el que som, el que sentim i, fins i tot, allò en que ens podem arribar a convertir en el futur. En definitiva, mostrar-nos la nostra ànima i fer-nos reaccionar. Perquè eixe, entenc, és el sentit últim de la ficció, fer-nos entendre que la història, la nostra història, comença cada vegada que algú ens mira, ens agafa de la mà o ens desitja bon dia."  Carles Alberola

SINOPSI

Ficció recrea un monòleg de rebel•lió de la nostra realitat imperfecta i insignificant, on es narren una sèrie d’històries amb revoltes que es creuen, que vénen i van, que retornen.
Totes elles viscudes pel personatge: la infància, la influència de l’oncle en nombroses circumstàncies de la vida, sobretot durant la joventut; la del crític, o la recerca d’un amor perdut que mai ha desaparegut i que ha deixat grans seqüeles. Un personatge ple de personatges, que com la resta d’humans no es conforma amb el destí que se’ns ha concedit, freqüentment som pèssims directors de les nostres peripècies. Per això, no ens en queda una altra que inclinar la realitat als somnis, a la ficció (la literatura, el teatre i sobretot el cine), encomanar-nos a un bon guionista que ens transforme i, qui sap, fins i tot que ens ajude a trobar el xic o la xica dels nostres somnis.

Cartell de Ficció