Crítica d'Andrea Nogueroles (2n de Batxillerat)
El Nom fa una reflexió sobre les relacions familiars, d'amistat i sentimentals on esclaten conflictes que poden marcar un punt i a banda en la relació. L'obra comença amb un tipus de monòleg, fet per un dels personatges, Vicent, on presenta i descriu a cadascun dels personatges que intervenen en l'obra.
Anna i Vicent estan a punt de ser pares quan són convidats a sopar a casa d'Isabel i Pere, la germana i el cunyat de Vicent. Mentre esperen a Anna per sopar, Vicent i Isabel es troben amb un bon amic, Carles. Tots tres comencen a fer-li preguntes a Vicent sobre la seua propera paternitat fins que llancen la típica qüestió: Quin nom heu elegit per al xiquet? A partir d'aquest moment, comença l'argument de l'obra, on surgeixen moltes preguntes i conflictes entre els personatges.
Aquesta obra de teatre de Mathieu Delaporte i Alexandre de la Patellière és d'origen francés, però es va traduir al valencià i és dirigida per Joan Peris. A més, fou estrenada a València l'11 d'abril de 2018 al Teatre Micalet.
En l'obra intervenen cinc actors: Pilar Almeria (Isabel), Josep Manel Casany (Vicent), Ferran Gadea (Carles), Cristina Garcia (Anna) i Ximo Solano (Pere). Tres dels cinc actors són bastant coneguts per una serie de televisió, que fou emesa a Canal 9, anomenada L'alqueria blanca.
Aquesta peça teatral està adreçada a un públic amb sentit de l'humor i amb coneixements de la història del món, ja que tracta alguns temes de l'època dels anys 30.
Finalment faré la meua valoració sobre El Nom. En entrar al teatre i veure tanta gent em vaig tranquilitzar un poc i vaig pensar que seria prou interessant. A mesura que anava avançant l'argument, l'obra era més entretinguda i divertida, fins i tot se'm va fer curta. M'ha agradat molt i la recomane perquè mirant-la passes una bona estona i en el meu cas, va ser una activitat diferent de les que faig normalment i em va agradar molt.
Crítica de Myriam Lladró (2n de Batxillerat)
El Nom és una comedia per a riure’ns de nosaltres mateixos. L'obra ens conta la història d’un sopar familiar a casa de Mavi, junt amb el seu home, el seu germà i la seua dona i l’amic. El germà és un personatge a qui li agrada molt fer bromes, i als 40 està a punt de tenir un fill. La pregunta del nom que li posaran al xiquet, portarà una serie de discussions que faran que el sopar acabe malament, amb el descobriment dels vertaders conflictes de la familia.
Com hem anomenat abans, els personatges són Mavi i Pere un matrimoni un tant cansat, de dos professors de llengua espanyola, amb dos fills, Nereida i Adanis. També tenim al seu germà Vicent, el qual té una gran amistat amb el seu cunyat Pere, junt a Anna, que està embarasada. I per últim tenim a Carles, el millor amic de Mavi, ja que des de ben menuts han estat junts.
Tot seguit, comentarem quins són els actors i director que hi participen. D'actors, en tenim dos prou famosos que han eixit a altres obres: Cristina Garcia i Ferran Gadea. Els altres tres actors són Pilar Almeria, Josep Manel Casany i Ximo Solano. I el director de l’obra es Joan Peris.
El tema tractat és el dels conflictes amagats d’una familia, un tema interessant perquè mai penses que pot haver-hi més coses i en realitat sí que les hi ha. A més, l’espectador mai pot arribar a pensar que arran de preguntar quin serà el nom del xiquet de Vicent, es puga arribar a tantes discussions. És una comedia molt divertida que tracta els conflictes que pot tenir amagats una familia. Mitjançant la ironia i altres elements com els propis conflictes de la familia amb un to exagerat, ens porten a l’humor.
Ara pasarem a comentar el desenvolupament de l’obra junt amb els personatges. L’obra segueix un ordre cronològic i a pesar que transcorre tot durant un sopar, és entretinguda i manté a l'espectador atent. Com que tracta un tema quotidià, és fàcil que l’espectador s’identifique amb els personatges. Conclouré dient que és un obra que recomane veure-la, ja que és molt divertida i no es fa llarga, sinó que és amena. A més el tema tractat es interesant junt amb escenes que possiblement et sorprenguen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada