"EL NOM", CRÍTICA DE LA PEL·LÍCULA ESTRENADA A TV3

Per Natalia Navarro (2n de Batxillerat)

“Com eres capaç de posar-li al teu fill el nom de Hitler?”

Vicenç és convidat a casa de Pere i Cuca, la seua germana, a sopar. A més, a aquest sopar acudeix també Claudi, un amic de la infància dels dos germans. Tots junts esperen que arribe Anna, la dona de Vicenç. Mentre l'esperen, Vicenç els anuncia com van a anomerar al seu fill que està a punt de nàixer, cosa que provoca un caos en la familia.

La pel·lícula és escrita i dirigida per Alexandre de La Patellière i Matthieu Delaporte. Aquesta pel·lícula s’assembla a una altra que vaig vore anomenada Perfectos desconocidos, ja que igual que El nom, trancorre al llarg d'un sopar entre amics i es van desenvolupant diverses problemàtiques.

CRÍTICA A LA PEL·LÍCULA "INCERTA GLÒRIA"

Per Kele Fabián (2n Batxillerat)

Una casa senyorial és assaltada per uns feixistes. Un capità agafa l'home de la casa i el trau de la llar malgrat la resistència oposada; de cop i volta el capità trau la pistola i li pega un tir. Mentrestant la dona demana que no maten als seus fills, que sols són xiquets. Així comença la pel·lícula Incerta glòria.

L’any 1937 al front d'Aragó, en plena Guerra Civil espanyola, Lluís, un jove oficial republicà, és destinat a un lloc temporalment inactiu en un paratge desèrtic. En aquest context retrobarà al seu amic de carrera, Juli, i coneixerà una misteriosa vídua, la senyora del poble, amb qui intercanviarà favors. Aquesta dona juga un paper important al film, tant que Lluís acaba enamorant-se'n.

ENTREVISTA A L'ACTRIU JÚLIA FORTAÑA: "ÉS MOLT DIFÍCIL TROBAR PAPERS EN VALENCIÀ"

Per Maria Sala (2n de Batxillerat)

Un dels últims projectes d’aquesta jove actriu ha sigut El fil roig de la consciència, un curtmetratge realitzat per alumnes de Comunicació Audiovisual del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, que prompte tindrem per internet.

Com va nàixer el teu desig d’actuar, de ser actriu?

El meu desig d’actuar realment va aparèixer des de molt xicoteta perquè jo comencí a fer teatre quan tenia 4 anys com a extraescolar del col·le, i una anècdota molt curiosa (riu) és que recorde que jo volia ser actriu però a la vegada pensava que, clar, era un treball molt compromès perquè si et donaven un paper d’una pel·lícula i mories com a personatge, jo pensava, home doncs almenys que la pel·lícula siga bona perquè si he de morir doncs que almenys la pel·lícula després tinga èxit (riu) i això era el que em feia plantejar-me que no volia ser actriu; però des de super xicoteta. I després vaig seguir i en l’institut ja poguí entrar primer en l’optativa, després en la companyia i després ja en la companyia professional i, bé, ja començar a menejar-me, a trobar mànager o algú que em menejara i clavar-me de ple en el món.

CRÍTICA DE LA PEL·LÍCULA "EL CAFÉ DE LA MARINA"

Per Ruth Picó (2n de Batxillerat)

“La Caterina té els seus amors i la seua historia” va dir amagant l’anell a la butxaca.

Caterina, la xica del cafè d'un poble de pescadors de principis del segle XX, està marcada pel seu passat imperdonable. Contra tot pronòstic, naixerà una història d'amor amagada davant de tot el poble, que anirà creixent . Per tant, el tema de la pel.licula és la vida marinera i el passat obscur de Caterina. En quant als personatges tots treballen de la pesca i Caterina i el seu pare porten el cafè on els mariners descansen i alguns es posen a to.

Com a personatge principal trobem a Caterina, interpretada per Marina Salas, una actriu espanyola de cine, teatre i televisió. Entre els seus papers destaquen Katina Herreruela en Tres metros sobre el cielo i Vilma Llorente d'El barco. Caterina és una dona valenta a qui no li dóna por la solitud però ningú es fixa en ella. “Sóc la noia del café de la Marina que ha de somriure i després està sola, sempre envoltada de les mateixes cares, sempre el mateix”, marcada pel seu passat el qual les males llegües del poble han anat expandint-lo. La cotorra d’aquest poble és Rufina (Míriam Alamany) anomenada així ja que el seu home és Rufí, un mariner que s'emborratxa moltes vegades i ella sempre està dotorejant i parlant malament de tothom, en concret de la Caterina, però ella sap defendre's molt bé, amb frases com “De raspalls ja en tenim un i no necesitem la teua llengua, Rufina".

RESSENYA DE LA PEL·LÍCULA "10.000 KM"

Per Lara Vallés (2n de Batxillerat)

“Què t’esperaves?”

“Doncs que em saltessis als braços apassionadament… com en les pel·lícules”. 

Sergi i Alexandra són una parella jove de Barcelona amb una il·lusió: ser pares. Però la vida els sorprendrà en el seu idil·li el matí en que Àlex rep un mail que li obri la porta d’acceptar una beca per anar a treballar a Los Ángeles durant un any. És un somni complert, l’oportunitat que pot posar en marxa una carrera d’èxit. Però, i Sergi?, i els seus plans junts? Serà capaç la seua relació de suportar els 10.000 quilòmetres que estan a punt de separar-los?

Aquesta història petita, encara que profunda, és obra del director català Carlos Marques-Marcet, que també ha dirigit més recentment (any 2015) el film 13 dies d’octubre, encara que aquesta pel·lícula no té res a vore amb 10.000 km, ja que conta una història ambientada al final de la Guerra Civil espanyola, de contingut majoritàriament polític. 10000 km, per la seua part, és, com ja he dit, una història d’amor i de vida, difícil d’enquadrar en un gènere concret.

"UN BERENAR A GINEBRA", CRÍTICA DE LA PEL·LÍCULA

Per Juan Carlos Soriano Alcalá (2n de Batxillerat)

“Si l'ànima va pel cel perduda entre estrelles, jo la vull arrapada a la lluna com un gat rabiós, una ànima d'estrella nana a estrella gegant milers d'anys d'una estrella a l'altra, milions d'anys d'un foc d'estrella a un altre foc d'estrella, mig esglaiada entre l'eufòria de les galàxies per poder-me recer al ventre d'una estrella bella de quaranta mil milions d'anys donaria de bon gust el tros de vida que em queda”.

Joan Carreras, Vicky Peña i Cristina Plazas protagonitzen la pel·lícula.

Aquesta és una cita de Mercè Rodoreda que la diu al final de la pel·lícula on es troba amb les seues flors roges amb una felicitat pletòrica, que intenta expressar que si per ella fóra, romandria tota l'eternitat en una estrella bella llunyana a canvi de la seua vida.

LAS CINCO MEJORES PELÍCULAS DE PIXAR

Por Julián Crespo y Pablo Adrián (2º FPB - Electricidad)

A continuación vamos a presentaros las primeras películas animadas con tecnologías de 3D, que tuvieron un gran impacto en los espectadores infantiles y no tan infantiles. Si aún no las habéis visto todas, aprovechad las navidades para descubrirlas.

1. Toy story: Toy Story es una película de animación por computadora dirigida por John Lasseter, estrenada en 1995 y producida por Walt Disney Pictures y Pixar. Fue el primer largometraje de Pixar, además de la primera cinta animada completamente con efectos digitales en la historia del cine.

Es la historia de unos juguetes que cobran vida, su vida tranquila y divertida se ve alterada por un juguete llamado Buzz Lightyear.

Se trata de un canto a la amistad, que llego a tener dos secuelas y que supone el punto clave a partir del cambió para siempre la historia de la animación.

Toy Story, la primera película de Pixar y Disney

CRÍTICA CINEMATOGRÀFICA: "EL MÈTODE GRÖNHOLM"

Per Rafa Martínez (2n de Batxillerat)

El mètode Grönholm és una pel·lícula adaptada per Televisió de Catalunya i Versàtil Cinema, a partir de l’obra de teatre del dramaturg català Jordi Galceran i Ferrer.

Aquesta obra narra la entrevista conjunta de quatre aspirants que lluitaven per un treball d’executiu a una gran empresa multinacional. Aquesta entrevista no està dirigida per cap psicòleg o encarregat de personal, de fet, només una tablet s’encarregava de manar als participants les proves que cal que facen. Les proves que realitzen són cada vegada més desenraonades, ja que estan pensades per a analitzar i posar a prova els aspirants en situacions extremes i complicades, i així veure com són capaços de desenvolupar-se en aquells moments. L’objectiu de l’entrevista és fer fora a tres dels quatre i qui quede, es queda amb el treball.

CRÍTICA AL DOCUMENTAL "CIUTAT MORTA"

“No existeix pitjor tirania que l'exercida a l’ombra de la llei amb aparença de justícia”.

Per Maria Lozano Quiles (2n de Batxillerat)

Un grup de persones entra a un teatre al qual li canvien el nom pel de “Patricia Heras”, tracten de veure un documental sobre un dels pitjors casos de corrupció policial de Barcelona que tingué com a conseqüència el suïcidi de Patricia Heras. Els personatges principals són Patricia Heras, detinguda del 4F, desgraciadament contada la seua historia per veu d’amigues, i Alfredo Pestana, també un detingut que conta la seua versió dels esdeveniments.

Una nit, la policia acudeix a desallotjar un teatre okupa al carrer Sant Pere Mes Baix, al centre de Barcelona, on s’hi estava celebrant una festa. Aquests detenen diversos jóvens, alguns d’aquests a un hospital, és a dir, no estaven ni al lloc dels fets, que per casualitat i per l’estètica (cabells al zero, rastes…) semblen perillosos implicats. Comença a haver-hi una sèrie de tortures, malversació d’interessos, per part de les autoritats i es neguen a deixar-los en llibertat. Aquest cas de corrupció desencadena una sèrie d’investigacions i evidencia una Barcelona negra i corrupta, una ciutat morta.

EL PLANETA DELS SIMIS

Per Carmen Luna, de 2n D

 Aquesta pel·lícula és de ciència-ficció i és molt curiosa. Tracta sobre la relació entre un grup de simis i un home. A la fi es fan amics i passen per moltes coses junts. Tenen moltes coses que resoldre, i la veritat és que són molt interessants. Anime a veure-la a tot el que vulga!

 Pertany al gènere de la ciència-ficció. Tracta d'un home que inicia un viatge espacial en una nau. Ell es tanca en una espècie d'urna amb dos xics i una xica. Després de dos mil anys ixen i la xica havia mort. Però hi ha un problema més greu: la nau ha caigut a l'aigua i s'està inundant. Van eixir amb un bot salvavides i van trobar terra. Més tard troben un riu i es fiquen a nadar. Mentre es banyen, s'adonen que els estan llevant la roba. Eren persones, però no parlaven perquè havien involucionat en aquell planeta. Més tard arriben els simis, una raça superior, i capturen a tots. Alguns humans van morir, dels tres homes només va sobreviure'n un: l'últim que es va tancar en l'urna. Els simis el torturen fins que descobreixen que pot parlar. Una femella ximpanzé sempre el defèn i el compra, també compra a una xica perquè siguen els seus servents.

Fotograma de la pel·lícula

EL PA NEGRE

Fam, angoixa i repressió son alguns dels qualificatius més idonis per a descriure Pa Negre, pel·lícula estrenada al 2010 pel director Agustí Villaronga i basada en la novel·la homònima d'Emili Teixidor.

La trama parteix de l'assassinat d'un home a qui li van colpejar el cap amb una pedra i el llançaren junt al seu fill per un penya-segat. A partir d'aquest succés un xiquet amic del xiquet mort intenta per tots el mitjans trobar qui ha pogut ser l'assassí, ja que havien involucrat al pare del xiquet com a principal culpable. El pare del protagonista tria anar-se'n a viure fora d'Espanya i ix cap a França, però abans de poder fugir és capturat i condemnat a mort. És durant tot aquest temps que el xiquet intenta desinvolucrar son pare de l'assassinat i té una sèrie de vivències amb el seus cosins i amb les seues ties. És en les investigacions on Andreu (el xiquet protagonista) troba respostes del passat dels pares i la veritat de l'assassinat.

EL GUATEQUE

Por Marta Ruiz Vicente

El guateque es una comedia rodada por Blake Edwards, que tiene como protagonista a Hrundi V. Bakshi (Peter Sellers), un torpe actor de origen hindú que es despedido del rodaje de una película en el desierto tras estropear parte del decorado necesario para el rodaje. Poco después recibe por error una invitación para asistir a una fiesta de Hollywood organizada por el productor de su última película en honor del cumpleaños de su mujer. Allí, a pesar de no conocer a nadie Hrundi se convierte en el protagonista.

Imagen de la película

DISTRITO 13

Banlieue 13 también conocida como Distrito 13 en una película francesa de acción de 2004 dirigida por Pierre Morel y producida por Luc Besson en la que el protagonismo lo toma el Parkour.

París año 2010. Un muro de aislamiento rodea los ghettos de las ciudades. No hay reglas, ni derechos, ni leyes. En el ghetto de Distrito 13 gobierna Taha (Bibi Naceri). Damien (Cyril Raffaelli) pertenece a la élite de la policía. Es oficial de la unidad especial de intervenciones, experto en artes marciales y domina el arte de la infiltración. Ahora están a punto de confiarle la misión más arriesgada de su carrera: una potente bomba que alcanza un radio de unos 8 km ha sido robada por la banda más poderosa del Distrito 13. Damien será el encargado de infiltrarse en el sector para destruir la bomba con la ayuda de un vecino, Leito (David Belle), que tiene a su vez su guerra particular con los pandilleros comandados por el despiadado Taha (Bibi Naceri). Esta guerra que tiene Leito empeora cuando Taha secuestra a su hermana Lola (Dany Verissimo) y él tiene que rescatarla con la ayuda de Damien.

Se trata de una película interesante porque está repleta de acción, está bastante bien y es entretenida. Eso sí es muy violenta, especialmente el jefe de la mafia que dice a los suyos lo que tienen que hacer y si no lo hacen bien le pegan un tiro y los mata.

Título: Distrito 13 (Banlieue 13). Año de producción: 2004.

Por Luis Verdejo, PQPA

ROBIN DELS BOSCOS

Per Ángela Agudo Zanón, de 1r D

Aquesta pel·lícula està situada a Anglaterra. Robin del Boscos protegeix a un frare que mata un  cérvol en terres on està prohibit caçar. Aconsegueix salvar-lo amenaçant i lluitant amb els guardians de terra. Robin dels Boscos busca a la seua gent i fa plans per a matar els guardians del Príncep Joan, que són els qui volen matar a la gent pobre del poble de Robin Hood. La Warner Bross ha produït aquesta pel·lícula protagonitzada per Errol Flynn que fa el paper de Robin dels Boscos.

Escena de la pel·lícula

EL DIARIO DE NOA*

Por Celia Añón y Beatriz Carrión.

Verano de los años 40. Noah Calhoun (Ryan Gosling) un joven y humilde chico de Searbook, conoce a Allie Hamilton (Rachel Mc Adams), una adolescente de una familia adinerada que veraneaba allí. Desde ese momento, Noah y Allie pasan un magnífico verano al más puro estilo sureño. Sin embargo, con la llegada del otoño todo cambia y la pareja se separa obligada por las diferencias entre clases sociales. Además, Noah se va a la guerra y Allie conoce, mientras trabaja como voluntaria de enfermería, a Lon Hammond (James Mardsen), un rico soldado herido que, después de un noviazgo le pedirá matrimonio a Allie. Noah vuelve de la guerra y decide reconstruir la casa con la que Allie y él soñaban. Cuando la acaba, Allie lo ve en el periódico y decide ir a ver a Noah a Searbook, donde se dan cuenta de que nunca han podido olvidarse el uno del otro. Allie decide dejar a Lon y volver con Noah.

Décadas más tarde Duke (James Garner), un anciano, lee a una mujer una bonita historia en un diario, esta es en realidad la historia que escribió él mismo (el diario de Noah); así intenta hacerle recordar que es su propia historia.

El director de la película, Nick Cassavetes, director también de “Atrapada entre dos hombres”, nos ofrece un drama sentimiental manteniendo la típica historia de amor entre adolescentes que continua viva después de los años. Para ello se ha adaptado la novela de Nicholas Sparks. De la película hay que destacar a los protagonistas, Ryan Gosling y Rachel McAdams y la buena ambientación (especialmente el vestuario. La música de Aarón Zigman también es una buena elección, especialmente el uso que se hace del “Clair de lune” de Debussy. Otro aspecto favorable de la película es la información que proporciona sobre la demencia senil. En definitiva se trata de una bonita película para ver en pareja... con un paquete de pañuelos al lado, por si acaso.

Cartel de "El diario de Noa" en inglés.

El diario de Noa (2004) está disponible en DVD y en Blue-Ray.

*El título en español es “El diario de Noa”, a pesar de que el nombre del protagonista se escribe “Noah”, curiosidades de las traducciones.