divendres, 4 de desembre del 2015

CRÍTICA CINEMATOGRÀFICA: "EL MÈTODE GRÖNHOLM"

Per Rafa Martínez (2n de Batxillerat)

El mètode Grönholm és una pel·lícula adaptada per Televisió de Catalunya i Versàtil Cinema, a partir de l’obra de teatre del dramaturg català Jordi Galceran i Ferrer.



Aquesta obra narra la entrevista conjunta de quatre aspirants que lluitaven per un treball d’executiu a una gran empresa multinacional. Aquesta entrevista no està dirigida per cap psicòleg o encarregat de personal, de fet, només una tablet s’encarregava de manar als participants les proves que cal que facen. Les proves que realitzen són cada vegada més desenraonades, ja que estan pensades per a analitzar i posar a prova els aspirants en situacions extremes i complicades, i així veure com són capaços de desenvolupar-se en aquells moments. L’objectiu de l’entrevista és fer fora a tres dels quatre i qui quede, es queda amb el treball.


Primer de tot considere que l’obra de Jordi Galceran i Ferrer s’haja traslladat al cinema ha estat tot un encert ja que considere que mitjançant el cinema les obres tant teatrals com novel·lístiques es donen a conéixer i arriben a un públic més ampli, gràcies a televisions com TV3 que aposten per invertir en la producció d’aquestes obres en la nostra llengua.

Per a mi aquesta pel·lícula ha sigut tota una sorpresa ja que no pensava que m’anava a agradar tant. El plantejament està molt ben encertat, a més els actors que estaven dins la pells dels personatges feien una gran interpretació. Aquests s’encarregaven de donar forma als diàlegs, que el dramaturg català va escriure que personalment pense que estaven molt ben seleccionats ja que t’atrau i t’endinsa dins la vida dels personatges.



En la primera escena, l’autor ja deixa a l’espectador en una atmosfera d’intriga que es va intensificant durant tota la pel·lícula, fins que en el moment de forma fugaç s’acaba i et deixa amb eixa la sensació estranya, un sentiment que et fa pensar el que acaba de succeir i et fa d’alguna manera reflexionar.

I així es demostra que el cinema alternatiu o altrament dit, pel·lícules amb pressuposts poc elevats, esdevenen produccions i propostes, que al meu paréixer, esdeven pel·lícules molt interessants i amb molt millor interpretacions que moltes superproduccions americanes que hui en dia tenim.

Mira la pel·lícula ací.

El mètode Grönholm

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada