ENTREVISTA A TERESA NIETO, PROFESSORA DE LLATÍ I GREC: "M'AGRADA TREBALLAR EN SECUNDÀRIA; ELS PROFESSORS HEM DE FER DE LA MÀGIA PERDUDA UNA IL·LUSIÓ"

Per Rebeca Blega (2n de Batxillerat)

Entrevistem la professora de llengües clàssiques, Teresa Nieto.

Quina diries que és una de les teues virtuts més destacades?

En primer lloc, no crec en virtuts o defectes. Les persones tenen habilitats que convertim en virtuts o defectes. Jo sempre he sigut molt observadora. I aquesta habilitat m’ha vingut molt bé per al meu treball: per a traduir i a l’hora de donar classes.

Teresa i les seues alumnes del curs 2012/13.

Tens alguna afició?

Les aficions han anat canviant al llarg de la meua vida. Abans eren més intel·lectuals i sedentàries. Actualment m'agrada fer coses que no tinguen res a veure amb el grec i el llatí o el treball.



Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

Tot el que no estiga dins de quatre parets. El trekking (patejar muntanyes) per exemple. A més, la zona on visc m'ho permet i si és amb la meua gossa, millor. M’allibera molt caminar.

Per què vas decidir treballar en l’educació?

Ho vaig decidir en 3r de BUP. Vaig tindre dos professors de llatí i grec molt bons, desitjava que arribara l'hora d'eixes classes. Vaig pensar que si jo podria fer que altres arribaren a sentir el mateix que jo en classe, aquest seria un bon treball . Vaig tindre sort per tindre molt bons professors en l'institut. A la universitat, malauradament, no vaig gaudir de tanta qualitat.

Per què vas triar estudiar la carrera de Clàssiques?

Per a mi el llatí i el grec són com un entramat lògic i s'assemblen a l'estructura de les matemàtiques. Quan estava en l'institut m'agradaven molt les matemàtiques i també la física i la química. Per això el que m'agradava de les matemàtiques i la física, ho vaig trobar en llatí i en grec, tenen una estructura molt lògica. A més, traduir m'encanta. Traduir era com un desafiament o problema mental i quan ho resolia, era molt satisfactori.

Què et resulta més fàcil, el grec o el llatí?

M'atrau més el grec, però és més fàcil el llatí. El grec és una llengua cinc segles anteriors al llatí, això ho fa ja més difícil. A partir del llatí han sorgit quasi totes les llengües europees, llavors això és atractiu, perquè vas veient la utilitat del llatí. Eixa és la raó per la qual el llatí està en el sistema educatiu. A més, culturalment, el 60% de nosaltres som romans, per la manera com pensem, estructures, costums, festes, etc.

Si no hagueres sigut professora, en què t’haguera agradat treballar?

Ser professora ha sigut el camí al qual m'han portat els meus estudis. M'encanta treballar amb persones. El millor d’aquesta professió és estar connectat amb la societat. Els alumnes són com aus migratòries perquè cada any són diferents. En este àmbit, fins i tot els companys, els professors, canvien. Per això, haguera sigut infeliç treballant en una empresa, treballar amb les mateixes persones sempre m'hauria resultat avorrit. Però si haguera estudiat ciències, hauria sigut arquitecta, perque tenia la influència de mon pare, que era cap d'obra, sempre havia vist plànols en ma casa.

Com ha canviat el teu rol com a docent des que vas començar a exercir fins ara?

Moltíssim, en la mesura en com ha canviat l'educació. Teconològicament és obvi, el canvi ha sigut brutal en poc de temps. Recorde els primers anys, que no hi havia ni fotocopiadora a l’institut. Féiem els exàmens a clitxés i amb màquina d’escriure. Però a nivell conceptual, les idees són les mateixes, executades i argumentades de diferent forma. Ara hem de redactar més papers sobre la nostra tasca docent. I hem d’establir junt als coneixements, més pautes de comportament en l’alumnat.

Qué penses de l’educació?

L’altre dia ajudant a estudiar al meu fill, el llibre de ciències parlava de tres tipus d’ulls als animals: ulls simples, que només capten la llum; ulls compostos, en què cada omatidi conforma una visió en mosaic; i ulls cambra, que són els dels vertebrats. Puc traslladar açò a l’educació: els ulls simples, serien la visió en l’educació primaria; els ulls compostos ho serien en l’educació secundaria; i els ulls cambra actuarien a la universitat. Cada assignatura en l’institut és un omatidi fonamental. Sé que el meu omatidi és particular, però també és essencial i existeix perqué configura un fragment de la visió global dels altres omatidis. El que més m’agrada és ensenyar en un institut. La infància és pura màgia, tot és creïble. Però després hi ha un moment en què comença l’adolescència, on comencem a desconfiar de tot. Ací és, segons la meua opinió, on té sentit la tasca del professor, que ha de fer de la màgia perduda, una il·lusió.

I per a acabar, què penses sobre l’actual falta d’importància que se li dóna a les lletres?

És una falta de visió en conjunt. Vivim en una societat on tot ha de ser unívoc i vàlid en si mateix, i pareix que si quelcom no té una finalitat pròpia no és interessant. Vivim en una societat molt immediata: hui, ara mateix, ràpid i fàcil. La importància de les lletres és la mateixa que la de les ciències. Tot el sistema educatiu en general, hauria d'estar més adosat i no fer una separació tan dràstica a tan poca edat.