Per Núria Martínez Alarcón
"De vegades, gaudint d’una ficció, siga llegint una novel•la, veient una pel•lícula o una obra de teatre, he tingut la sensació que estaven contant una part de la meua vida. Una part secreta, privada, que de sobte es feia pública amb les paraules, els cossos, la veu i la problemàtica d’uns personatges de ficció que, a priori, res tenien a veure amb mi. Eixe és un dels poders de la ficció, posar-nos al davant un mirall deformat per mostrar-nos els nostres desitjos cobejats, el que som, el que sentim i, fins i tot, allò en que ens podem arribar a convertir en el futur. En definitiva, mostrar-nos la nostra ànima i fer-nos reaccionar. Perquè eixe, entenc, és el sentit últim de la ficció, fer-nos entendre que la història, la nostra història, comença cada vegada que algú ens mira, ens agafa de la mà o ens desitja bon dia." Carles Alberola
SINOPSI
Ficció recrea un monòleg de rebel•lió de la nostra realitat imperfecta i insignificant, on es narren una sèrie d’històries amb revoltes que es creuen, que vénen i van, que retornen.
Totes elles viscudes pel personatge: la infància, la influència de l’oncle en nombroses circumstàncies de la vida, sobretot durant la joventut; la del crític, o la recerca d’un amor perdut que mai ha desaparegut i que ha deixat grans seqüeles. Un personatge ple de personatges, que com la resta d’humans no es conforma amb el destí que se’ns ha concedit, freqüentment som pèssims directors de les nostres peripècies. Per això, no ens en queda una altra que inclinar la realitat als somnis, a la ficció (la literatura, el teatre i sobretot el cine), encomanar-nos a un bon guionista que ens transforme i, qui sap, fins i tot que ens ajude a trobar el xic o la xica dels nostres somnis.
 |
| Cartell de Ficció |
