dilluns, 14 d’abril de 2014

ENTREVISTA A DAVID PAYÀ I MIREIA RICO (DEL GRUP PELLIKANA)

Per Clara Salvador (2n de Batxillerat)


DAVID PAYÀ (Violí i veu masculina de Pellikana)

Què és Pellikana?

Pellikana és un plat típic del nostre poble i del País Valencià, però a cada lloc li diuen d’una manera diferent; hi ha llocs on diuen pericana, a Castalla, el meu poble, diem pellikana. Es tracta d’un tipus d’ensalada, una barreja de molts ingredients que està molt bona, amb bacallà i tomaqueta.

David Payá a la IV Fira de la Música de Benimaclet.
Foto: Clara Salvador
El grup s’identifica amb aquest plat?

Sí, correcte. D’alguna manera podríem ser cadascú un dels diferents ingredients.

Sou deu components. Amb tanta gent és difícil organitzar-vos i posar-vos d’acord?

Sí, sempre, però al final les coses van eixint. Ens organitzem bé i, encara que siga difícil, sempre trobem tots un buit per a assajar.


Quan va sorgir Pellikana?

Pellikana va nàixer fa més de cinc anys. Realment va sorgir de quatre amics que ens ajuntàvem per tocar en casa d’Andreu, el germà de Mireia (teclat) que era aleshores el bateria, i vam decidir fer un grup i cridar a més gent, perquè ens agradava fer música de diversos estils i volíem més instruments. Poc a poc ha anat augmentant la família fins ara, que en som deu, i fins i tot hem arribat a fer concerts amb dotze dalt de l’escenari!

Com definiries l’estil del grup?

Mestissatge. Jo crec que eixa és la millor paraula, perquè fem qualsevol estil, el que més ens abelleix en eixe moment. A mi, per exemple, m’agrada molt la música llatina i cubana, però els ritmes abalcanats de l’Europa de l’est també. Són estils molt diferents i la gràcia està en trobar l’equilibri.

Si hagueres de seleccionar només un parell de cançons de tota la trajectòria de Pellikana, amb quines et quedaries?

Uf... és difícil escollir per què per a mi cadascuna representa una essència del grup, però del nou disc em quedaria amb la de Sent por, fa poc hem fet el seu videoclip i ha sigut la que hem llançat com a single. De l’anterior disc diria Titelles, que és una cançó que explica uns fets que ens van passar en aquell moment i que són molt nostres.


MIREIA RICO (Teclats)

Quin és l’objectiu de Desperta?

L’objectiu del nou disc és despertar. Despertar nosaltres com a grup, trencar fronteres, arribar a més gent i marcar també una sensació en la societat de despertar, amb una música animada i que convida a ballar. Volem transmetre’ls el que pensem i que es contagien amb la nostra música.

Mireia Rico a la IV Fira de la Música de Benimaclet.
Foto: Clara Salvador

Les lletres tenen algun missatge en particular?

Totes les lletres tenen algun missatge i tenim cançons de tot tipus. Algunes parlen d’amor, perquè és inevitable, però també tenim cançons de “bon rotllet”, per sentir-te bé amb tu mateix. També fem peces que són un poc més reivindicatives, que busquen despertar a la gent, perquè el que està passant actualment en la nostra societat no pot seguir així.

Quantes cançons té el nou disc?

En total en té nou. Vam gravar huit per al disc i hem inclòs també Ha esclatat la primavera, que ja l’havíem gravada l’any passat. Eixa la vam llançar amb un videoclip, però no estava inclosa a cap disc. És una cançó que ens agrada molt, ha pegat fort i havia d’estar en un disc de Pellikana.

Com va sorgir aquesta cançó?

Ha esclatat la primavera és una cançó que vam composar l’any passat, arran de la Primavera Valenciana pels altercats que hi van haver a València amb els alumnes del Lluís Vives i és una cançó que va dedicada a ells, perquè van ser els encarregats de fer despertar València i fer que la gent s’indignara i eixira al carrer. Va ser una cançó feta un poc de casualitat, va passar tot allò i David (violí i veu) va dir: “He fet una cançó!” i nosaltres vam dir “Doncs anem a gravar-la!”. Vam comptar amb l’ajuda de Rapsodes i de Javi, de Mugroman, que de seguida ens van donar suport. Després de la cançó vam gravar un videoclip al carrer, quasi igual d’improvisat que la cançó, però ens van fer un muntatge molt xulo i hem vist que ha agradat a la gent!



Pellikana és només un exemple dels nombrosos grups que, des de la desembocadura del riu Sènia fins a la del Segura, canten en valencià. Un exemple de grup xicotet que, com ha passat sempre, han viscut eclipsats d’alguna manera per grups més grans com La Gossa Sorda o Obrint Pas; bandes que durant anys han lluitat per la música en valencià, però que l’han convertida, quasi exclusivament, en instrument de lluita, en signe de revolta.

Actualment han sorgit nous grups i hi ha més pluralitat que mai en el context de la música valenciana, però superarem la tendència de cançó-protesta que caracteritza els grups valencians que ocupen els cartells de quasi tots els concerts des del Feslloch fins al Festhivern? Estan els grans eclipsant els xicotets? Substituirà algun dia Pellikana a Obrint Pas?

I en aquest context naix una altra pregunta: com afecta, per exemple, el tancament de la ràdio i la televisió públiques valencianes que, en teoria han de ser el principal mitjà transmissor de la nostra llengua i cultura?

El que s’ha fet patent en els últims anys és que la qualitat de la música en valencià està més forta que mai, hi ha una gran pluralitat d’estils i grups de joves amb una prometedora projecció que contacten amb les capes més joves de la societat valenciana. A banda dels estendards com La Gossa o Obrint Pas hi ha alternativa: escoltem, descobrim, cantem, ballem nous grups, anem també als seus concerts, encara que siguen pocs, de dia i més “d’anar per casa”, com aquella fira de Benimaclet on vaig descobrir a Pellikana.

  

Pelliakana als informatius de Canal 9



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada