dimarts, 15 d’abril de 2014

INVENTARI ESTELLÉS, DUES CRÍTIQUES DEL RECITAL

Per Maria Palmero (2n Batxillerat)

Entrem al teatre i la primera cosa que ens trobem es un escenari quasi buit on s’aprecia la silueta d’uns faristols, un piano i unes ombres. A poc a poc, una llum il·lumina unes grans ulleres que estan enmig de l’escenari, símbol del poeta que es recitarà. Acabem d’entrar a vore l’espectacle Inventari Estellés; es tracta d’un recull de poemes transcendentals de l’autor de Burjassot que tracten temes tan importants com l’amor i la mort, la feminitat encarnada en les dones treballadores, la mare i la mort, i la sensualitat i el sexe de la mà de Marilyn Monroe i els amants. Cal remarcar la data escollida per al recull de tots aquests poemes és un dia abans del Dia de la dona treballadora i assistim a un espectacle en què els poemes recitats parlen en gran part de la dona.

Cartell del recital
   El creador d’aquest espectacle es Miquel Àngel Múrcia, un professor Superior en Composició, qualificat com un dels “exponents de l’electroacústica valenciana”. A càrrec de la direcció tenim David Palmer i l’encarregada de la recitació del poemes serà en aquest cas la dolça veu d’Amàlia Garrigós, coneguda pel seu treball com a presentadora i locutora de programes a Ràdio Nou i Canal Nou, la qual contarà amb l’ajuda per a recitar de Rafa Xambó, ex company seu; dels músics Jaume Cantarero (piano) i Soraya Garcia (clarinet) i de la ballarina Maria Revert per tal de crear una combinació perfecta entre l’acústic i el visual. A més a més, l’espectacle va contar amb l’assistència de Carmina Andrés, filla del poeta, que va declarar que a son pare li hauria agradat molt aquest estrambòtic i experimental espectacle.

Encara que l’espectacle comença un poc bruscament, l’hora i pocs minuts que dura es passa ràpidament. La combinació entre música de cambra, electroacústica i la recitació d’una veu humana i càlida és esplendorosa. Cap al final de l’espectacle es mostra un sentiment més crític per part d’Amàlia i Rafa, els dos ex treballadors de la recentment tancada Canal Nou. En cap minut de l’espectacle la música electroacústica s’escolta per damunt de la veu, la qual cosa fa que es puga gaudir de les dos parts de l’espectacle.

En definitiva, Inventari Estellés és un espectacle entretingut, per a passar una bona estona i que, a més a més, et fa endinsar-te en la vida i poesia del poeta de Burjassot. Tot ben dirigit pel director d’escena David Palmer i amenitzat amb la música de Miquel Àngel Múrcia.

Per Gemma Tolosa (2n Batxillerat)

Vicent Andrés Estellés fou un poeta valencià molt important i significatiu per a la literatura del territori valencià del segle XX. El recital d'Estellés és un recull de poemes, un tast de la vida de l'autor i els seus temes essencials com la mort, el poble, l'amor i la dona, ja que el recital es va dur a terme el 7 de març, un dia abans del Dia de la Dona Treballadora.

Una imatge del recital
  La funció comença a les deu i mitja de la nit, quan arribem,  entrem  a la sala i ens assentem a les nostres butaques. Al moment, s'apaguen les llums, tot està a fosques i se sent la dolça veu d'una xica que comença a recitar els poemes d'aquest poeta. L'escenari no està recarregat. A la dreta s'observa un decorat gran on apareixen les ulleres de Vicent Andrés Estellés. A l'esquerra, es veu un faristol i un piano.

Aquesta dona s'encarrega de recitar els poemes d'Estellés, sense música, o a vegades, amb acompanyament instrumental com el piano, el clarinet o la flauta travessera. L'espectacle està combinat amb solos dels diversos instruments que comparteixen escenari. A més, de tant en tant apareix una jove que balla dansa per a fer aquest inventari més dinàmic i entretingut. Tot açò fa que el públic passe una bona estona i, al mateix temps, s'endinse en l'obra d'aquest poeta magnífic.

Cal afegir que els poemes recitats, com he dit abans, anaven dirigits, especialment, a les dones. Uns poemes tractaven sobre la dona treballadora, que s'alça tots els dies per a guanyar diners i poder mantindre a la seua família. Entre aquests poemes en va destacar un que va ser escrit directament cap a una dona, l'actriu Marilyn Monroe, que es va suïcidar i que cap persona va fer res per salvar-la. Com a mostra d'açò pujaren a l'escenari uns hòmens amb una samarreta on es podia llegir: “Ah, fills de puta”. A més, es va recitar el famós poema No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Per tot açò, es pot dir que aquest recital estava adreçat a espectadors de totes les edats. No obstant això, les persones han de tindre coneixements sobre la llengua dels valencians, la cultura, etc. perquè si no és així, no entendran el que es vol transmetre mitjançant els poemes recitats.

Quan va finalitzar l'acte, la filla del poeta, Carmina Andrés, va pujar a l'escenari on va donar l'enhorabona a tot l'equip artístic i tècnic per la seua feina ben feta. A més, va afegir que son pare estaria molt orgullós de vore aquest recital sobre la seua poesia.

Per a concloure, he de dir que aquest recital va ser magnífic perquè hi havia alternances entre poemes a capella i amb acompanyament instrumental, que van fer que l'espectador s'endinsara més en la poesia d'aquest poeta que va influir profundament en la literatura en valencià del segle XX. A més, el recomane perquè va estar molt entretingut, ja que, al final, vam comptar amb la presència de la filla de Vicent Andrés Estellés.
  
Entrevista a Miquel Àngel Múrcia i Amàlia Garrigós:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada