ENTREVISTA A TONI JIMÉNEZ PICÓ

Per Pepe Casañ i Toni Escamilla:

  El nostre treball a realitzar és l’entrevista a Toni Jiménez Picó, coautor i protagonista de l’obra It’s my life que fa poc es va representar al Teatre Ideal de Torís, que a més a més ha guanyat un dels premis literaris a l’IES Torís. Toni es un xic emprenedor, entusiasta i amb bons recursos literaris com es pot observar, i a més quasi tots els dies escriu xicotets relats anomenats “Microcontes” a la xarxa social Twitter, amb els qual ha quedat finalista a un certamen convocat per Otis, una de les empreses líders en fabricació i muntatge d’ascensors.

Toni Jiménez (Hugo) amb Joan Mora (Alex) en una escena de l'obra.

Pepe: En què t’inspirares per a escriure la teua obra?

Toni J: Em vaig inspirar, sobretot, en els problemes que tenen ara i sempre els joves davant la imposició dels pares a l’hora de complir els seus somnis i els objectius que tenen de futur.

Toni E: Quant de temps et va costar escriure-la?

T. J: Començàrem a l'agost, encara que Mari (coautora de l’obra) tenia la idea des de fa anys, tenia l’enrònia que havíem de fer-la i aleshores em va preguntar si estava disposat a escriure el guió. Vaig dir-li que sí i després de la setmana de festes començàrem a quedar, començàrem a veure per on anava cada escena, les cançons que anàvem a posar (perquè anava a ser un musical, això ho teníem molt clar), i els personatges que anàvem a posar, com anaven a ser i anar caracteritzant-los també per a que jo, una vegada m’enfrontara a escriure el guió, tinguera les coses més clares. A partir d’eixe moment, a mesura que anaven passant les setmanes, jo anava escrivint les escenes i passant-li-les per correu i ella m’anava dient: “Açò està molt be però a mi m’agradaria que açò anara per una altra banda” i la qüestió és que a principis d’octubre ja teníem l’esbós de l’obra completa. A partir d’ahí anàvem modelant les escenes i fent versions del guió fins el dia que la vam representar.

P: Quin procés seguireu per a realitzar la vostra obra?

T. J: A part del que he comentat abans, començarem a quedar, a fer el guió i una vegada ja teníem el guió, la primera setmana d’octubre quedàrem ja en tot, parlàrem de com anàvem a repartir i a qui anàvem a donar cada paper, perquè no era fàcil, degut al fet que som un grup prou gran, perquè si li dones un paper a algú, potser l'altre no estiga d’acord i comencen els problemes, així que has de tindre molt de tacte a l’hora de donar un paper a un i un paper a un altre. Parlàrem de la caracterització dels personatges, a quina persona li anava millor el paper i bé, ho férem i personalment, crec que la decisió que prenguérem estigué molt encertada perquè les coses eixiren prou bé. Una volta ja estaven els papers repartits, començàrem a assajar. Primer assajàrem les lectures de guió, quedàvem per les nits, després de sopar i fèiem una lectura de guió. Anàvem fent anotacions de com havíem de fer les coses i jo em posava molt negre perquè ningú es llegia les acotacions que havia escrit i que estaven per a alguna cosa. Anaven passant les setmanes i començàrem a representar, a fer els gestos, començaren a vindre els xiquets i els majors a fer les coreografies, i la veritat és que el cap de setmana el teníem complet perquè els divendres assajàvem coreografies i per la nit, el guió; els dissabtes i els diumenges per la vesprada també es feia assaig de coreografies i a vegades també representàvem les escenes. Teníem també a unes quantes mares de la falla posades en el tema del vestuari, ens cosien els vestits, s’encarregaven elles de tot, i estem molt agraïts per això perquè s’han encarregat elles de tot. Una vegada ja estava tot ens quedava una de les parts més complicades, el que més he odiat de fer l’obra, i ha sigut el fet de tallar les cançons, perquè és molt complicat sense saber res d’edició de so, posar-te a tallar unes vint o trenta pistes. El principal inconvenient era la duració final que tindria l’espectacle.  No volíem que arribaria a les 2 hores. I ho vam aconseguir.

T.E: Quins problemes van sorgir?

T. J: Sobretot la falta de temps per a assajar, perquè hi ha gent que estudia, hi ha gent que treballa, doncs el fet de quedar, per exemple, un dimecres a les deu i mitja de la nit a ningú li fa molta gràcia i acabar a la una menys, perquè al dia següent t'has d'alçar a treballar... Principalment el problema que ha sorgit ha sigut eixe, el tema de que cadascú té la seua vida i deixar-ho tot a banda per a centrar-te en una cosa és molt complicat. Un altre problema que em ve a la ment i que vaig a recordar tota la vida és eixa mateixa nit, un hora abans d’eixir a actuar, es van perdre tres bosses amb els vestits. Al final les vam trobar, però el moment de cabreig total no me’l va llevar ningú.

Cartell dissenyat per Ivan Soucase per a l'ocasió.

P: Quines anècdotes recordes sobre aquells dies?

T. J: Moltes. Sobretot em quede amb frases clau, perquè en una comèdia sempre hi ha certes frases que es van quedant gravades i fins ara, després de diversos mesos des de la representació, cada volta que ens veiem, sempre diem algunes cites de l’obra que són prou representatives. El tema que la gent les recorde, com a guionista, és molt gratificant. Que alguna cosa que has escrit prenga forma i es quede gravada en la ment d’ algú és molt bonic.

T.E: Quines sensacions es produïren després de l’estrena?

T. J: Sensacions molt bones, la veritat. Finalitzar després de tants mesos i tot el treball acumulat com tallar cançons, el vestuari, coreografies... Al final quan la gent ve, et dóna l’enhorabona i et diuen que els ha agradat molt i s’ho han passat molt bé, tots els dubtes que tenies de si els anava a agradar o els anava a molestar s’esfumen. Eixe ha sigut també un dels problemes més grans, perquè fas un obra humorística però has de pensar: el que estic dient va a molestar algú? Jo crec que he patit fins i tot autocensura, perquè volia posar moltes coses que al final no les vam posar perquè ens hagueren tallat el coll. Aleshores, sensacions molt bones, sobretot eixa nit, fon molt especial.

P: Tu i Mª Dolores, teniu futurs projectes?

T. J: Futurs projectes... Tenim en ment l’adaptació d’una comèdia que ens va agradar molt, tot i que és molt complicada però el fet que jo estiga embolicat en els estudis no deixa temps per a eixes cavil·lacions. Això si, deixe la porta oberta a l’escriptura d’una nova obra aquest estiu.

Volem donar les gràcies a Toni per oferir-nos el seu temps i haver contestat a les nostres preguntes amb molt de gust.

Els autors rebent els aplaudimanets del públic una vegada finalitzada la presentació.

"De vegades, i ho dic per experiència, l'humor absurd és la via d'escapatòria més intel·ligent. I eixa és la vida que jo he decidit viure. Que ningú els lleve mai les ganes de riure! Aquesta és la nostra vida. La meua vida. It's my life!".

Hugo Martínez