CRÍTICA A LA PEL·LÍCULA "INCERTA GLÒRIA"

Per Kele Fabián (2n Batxillerat)

Una casa senyorial és assaltada per uns feixistes. Un capità agafa l'home de la casa i el trau de la llar malgrat la resistència oposada; de cop i volta el capità trau la pistola i li pega un tir. Mentrestant la dona demana que no maten als seus fills, que sols són xiquets. Així comença la pel·lícula Incerta glòria.

L’any 1937 al front d'Aragó, en plena Guerra Civil espanyola, Lluís, un jove oficial republicà, és destinat a un lloc temporalment inactiu en un paratge desèrtic. En aquest context retrobarà al seu amic de carrera, Juli, i coneixerà una misteriosa vídua, la senyora del poble, amb qui intercanviarà favors. Aquesta dona juga un paper important al film, tant que Lluís acaba enamorant-se'n.


Incerta glòria és una adaptació de la novel·la de Joan Sales escrita en 1956. El director d’aquest film és Agustí Villaronga, un mallorquí que quasi ha dirigit una vintena de pel·lícules. Entre totes destaca Pa negre, una pel·lícula amb la qual va rebre diversos premis, com nou premis Goya, entre ells, millor director i millor guió adaptat, o dos premis Gaudí.

Al film podem trobar actors com Marcel Borràs, uns dels protagonistes; Oriol Pla, amb una actuació magnífica i una Núria Prims que retorna al cinema de la mà de Villaronga. A més podem vore a Fernando Esteso com a actor secundari però amb un paper intens. Amb aquestos actors es mostren dues cares de la Guerra Civil, la de la lluita per mantenir els ideals i la moralitat neta, i la de la lluita per sobreviure.

En quant al gènere, es tracta d’un drama amb un final obert, que està adreçat principalment a un públic amb certa informació i interés per la Guerra Civil, ja que aquestes persones poden entendre millor la pel·lícula. Incerta glòria no és un film senzill de seguir. La complexitat dels personatges i la seua evolució al llarg de la pel·lícula fa que aquests mateixos arriben a contradiccions, provocant que la trama es complique i desembocant en situacions en les quals no són ells mateixos, és a dir, alguns personatges fan coses al llarg del film que no corresponen amb el personatge.

Pel que fa els personatges, en ressaltaria tres: el primer és Lluís, del qual destaca la seua moral i els seus principis quasi infrangibles; el seu amic Juli, que pren un paper important al llarg de la historia pel fet de ser un personatge ple de detalls i molt característic, del qual es pot subratllar la relació d’amistat dels amics que són quasi germans; i també la viuda, la Carlana, amb la qual es veu les estratègies que calia fer per no morir.

Una de les raons per les quals m’ha agradat la pel·lícula és que tractara sobre la Guerra Civil, sobretot com tracta el tema d’una forma indirecta però clara, i com se centra en la vida dels personatges i el que han de fer per sobreviure. També com es narra la pel·lícula i la dificultat de seguir-la, que al mateix temps t’incita a continuar, pel fet de ser una història que et captiva.