ENTREVISTA A JESÚS LERMA (PROFESSOR DE SOCIALS): "SI ELS DOCENTS PERDÉREM LES GANES DE FORMAR-NOS, ENS QUEDARÍEM OBSOLETS RÀPIDAMENT"

Per Javier Higón (2n de Batxillerat)

Hui tinc el plaer d’entrevistar a Jesús Lerma, professor de Geografia i Història a l'IES Torís. Jesús està especialitzat en Història antiga per la Universitat de València. És un home d’allò més divertit i professional en el seu treball.

A què et dedicaries si no fores professor?

A viure, segurament. No ho sé, no ho tinc molt clar, ara per ara no pense en cap altra cosa que no siga ser mestre del que sóc.



Què és el que més t’ompli del teu treball? I el més complicat?

El meu treball… Depén del dia i dels moments, però quan veus a un nano que obri els ulls encuriosit per alguna cosa que has dit, que has explicat... és una sensació que et deixa molt ple, molt satisfet. I el més complicat, dius? Doncs haver d’aplicar disciplina, haver d’enfadar-me i pegar crits encara que no tinga ganes, haver de recordar que el temps passa i que els alumnes no ho tenen en compte.

Hui en dia continues formant-te amb nous estudis o en alguna cosa diferent?

Sí, sí. És molt estrany que passen dos o tres dies sense que tinga un llibre, un article, una revista… també ho faig per gust, considere que és fonamental per a qualsevol docent que no perda eixes ganes de formació, ens deixaria obsolets molt ràpidament: aquest món va de pressa i corrents.

Quines diries que són les teues virtuts més destacades?

Doncs jo crec que aquesta pregunta hauries de contestar-la tu, que eres alumne meu. Jo no ho sé, estic content amb mi mateix, amb la feina que faig, l'esforç que li dedique, com afronte moltes vegades les situacions, perquè tots els dies una persona no ve amb ganes de fer el que fem... Però havies dit una virtut, no? Potser que no m'espanta la feina, potser que no m'espanta dedicar temps i que no deixe de formar-me mai, això sí que pot ser una bona virtut.

Per últim, conta'ns una anécdota graciosa que t’haja ocorregut.

Una vegada un alumne de 2n de Batxiller em va fer una entrevista i li vaig contestar tot tot mentides, però fins a l’any 2021-22 no s’ha d’enterar ningú. Ara fora bromes, no sé, són moltes les anècdotes, però la més recient diria que és aquesta: Jo ja vaig fent-me major i el altre dia li vaig pegar una bronca a una companya professora prou jove, que semblava una alumna, i va quedar-se un poc parada. Quan vaig arribar a casa a mi em va caure també una bronca que em vaig quedar quietet quietet. Eixa potser siga l'última graciosa, perquè va ser un equivoc prou comentat durant tot el curs a la Sala de Professors.