KEVIN SÁNCHEZ (ANTIC ALUMNE): "EN PUJAR-ME A UN ESCENARI, CANVIE DRÀSTICAMENT"

Per Gerard López (2n de Batxillerat)

Kevin Sánchez és un antic alumne de l'IES Torís. Va passar per les aules del centre entre els anys 2010 i 2014 i posteriorment va cursar el Batxillerat musical a Bunyol. S'ha format en el Conservatori com a músic i actualment és un virtuós del bombardí.


Com van ser els teus inicis? Pensaves arribar tan lluny?

Vaig començar perquè els meus pares m’apuntaren com extraescolar, igual que a la música, també a futbol. Mai no vaig pensar que arribaria a açò però a dia de hui és la meua professió.



Durant els anys de batxillerat et costava molt compaginar-ho tot? Com ho feres?

Per a la majoria, no tots, la música sempre ha sigut difícil de compaginar, però això també depén d'on estudies pel temps que gastes en anar d’un lloc a un altre i la comoditat d’horaris. Per a mi, he d'admetre que tinguí molta sort, ja que, com que anava un curs avançat a l’institut, vaig tindre un any per preparar les proves del grau superior de música.

A part d'estudiar, pertanys a algun grup o banda? Com entrares?

Des de petit he estat a la banda de Godelleta i posteriorment a la del Conservatori de Bunyol i xarangues en Falles. Però m’agradaria tindre un grup amb el qual fer actuacions i concerts.

És molt difícil treballar de músic? Tinc entés que dones clases a xiquets, que tal?

En part sí, ja que només amb el grau mitjà ja pots donar classe i és una experiència molt aconsellable des del meu punt de vista. Vist ja des d'un punt de vista més profesional i mirant els guanys econòmics, és bastant difícil, ja que cal destacar i ser boníssim a la branca on vols entrar.

Hi ha diferències entre el Kevin que jo conec baix de l’escenari i el de damunt? Com portes els nervis?

La veritat es que sí, n’hi ha una de ben gran: el Kevin que tu coneixes, el més familiar, per dir-ho d’alguna forma simple, és menys seriós que el que et trobes en un escenari, però és inconscientement: jo, en pujar-me a un escenari, canvie dràsticament perquè em centre molt en el so, en l’afinació, en l’obra que interprete, i això fa que canvie la meua actitud. Ja porte anys pujant a escenaris i el que millor em funciona per a calmar els nervis són els estiraments i escalfar un poc l’instrument amb exercicis de preparació.

Del Kevin amb qui jo compartia escenari al conservatori al de hui, hi han hagut molts canvis? 

Sincerament només ha canviat la meua capacitat de concentració i musical, crec que encara puc mantindre la mateixa il·lusió des del començament.

Tens o has tingut ídols o referents? Que és el que t’agrada o et crida l'atenció d’ells?

Per a mi, a tots ens arriba un referent, siga abans o després, i sempre que parlem de música, de la clàssica en aquest cas, els referents van a ser boníssims tocant i tindran alguna característica cridanera dins de la seua personalitat. En el meu cas passa exactament això, mentre estudiava el grau mitjà el bombardinista Steven Mead m’influenciava perquè era un dels més prodigiosos i també que era un showman.

Ja per finalitzar, tens algun projecte o alguna cosa pensada a llarg termini?

Bé, tinc un canal de Youtube i gravar-me amb el bombardí i fer-hi els meus propis muntatges em fa molta ilusió. A més açò lliga amb la meua passió per la informàtica i també ajudaria a la difusió de la disciplina. I, com he dit abans, ser a un grup profesional amb el qual fer concerts.