La
trama parteix de l'assassinat d'un home a qui li van colpejar el cap amb una
pedra i el llançaren junt al seu fill per un penya-segat. A partir d'aquest
succés un xiquet amic del xiquet mort intenta per tots el mitjans trobar qui ha
pogut ser l'assassí, ja que havien involucrat al pare del xiquet com a
principal culpable. El pare del protagonista tria anar-se'n a viure fora
d'Espanya i ix cap a França, però abans de poder fugir és capturat i condemnat
a mort. És durant tot aquest temps que el xiquet intenta desinvolucrar son pare
de l'assassinat i té una sèrie de vivències amb el seus cosins i amb les seues
ties. És en les investigacions on Andreu (el xiquet protagonista) troba
respostes del passat dels pares i la veritat de l'assassinat.
Els
personatges principals de la historia són Núria, amb qui
Andreu fa una gran amistat i ella arriba a enamorar-se d'ell i intentar fugir
del poble junts; i Andreu, personatge principal de la pel·lícula i en qui gira
tota la trama i se centra tota l'atenció. També trobem el pare i la mare de
l'Andreu, els qui havien tingut un passat especial que Andreu descobrirà en les
seues investigacions. També trobem la senyora Manubens, dona de molts recursos
i terratinent de la zona, que voldrà fer d'Andreu el seu fill. Ja com a
personatges secundaris trobem als cosins i ties d'Andreu i l'alcalde del poble.
Els
actors que interpreten el paper dels personatges principals de la pel·lícula
són: Francesc Colomer com Andreu, que va guanyar el premi Goya al millor actor
revelació junt a Maria Comas, com a Núria. Francesc Colomer no ha participat a
més pel·lícules però Maria Comas sí, com Rem o Los niños salvajes.
A més, trobem fent el paper del pare i de la mare a Rogers Casamayor i Nora
Navas. I la interpretació de diversos personatges de Lluïsa Castell, Mercè Arànega, Marina Gatell, Elisa Crehuet, Laia
Marull, Eduard Fernandez i Sergi Lopez. Tots ells desenvolupen una bona
actuació i fan sentir al públic molt ben identificat en la forma de ser de les
persones d'aquella època. Cal esmentar l'obtenció de diversos premis en els
Goya del 2010.
El
tema tractat a la pel·lícula es la historia d'una família de postguerra a qui
la justícia acusa que el pare ha comés un delicte que en realitat no ha
comés. Per tant, la historia narra en
primera persona les vivències que va tenint el fill de l'acusat i com
descobreix la veritat. El tema i com el desenvolupa el director és molt
interessant ja que ens mostra com era la vida en aquells anys de pobresa i què
havien de fer les famílies per a subsistir en un context de fam i de repressió
El
gènere de la pel·lícula es el melodrama ja que conta la tràgica historia d'una
família de postguerra, i per tant esta adreçat a un públic amb coneixements de
tot el que va succeir en temps de la guerra civil i en els durs anys de
postguerra, per tant ha de ser un públic d'edat avançada i prou coneixements.
D'altra banda, un xiquet podria veure-la si no fóra pel tractament de la mort i
per com els xiquets passen penúries; però no captarien la idea que el director
pretén mostrar.
La
història es narrada de forma correcta i amb un tractament adequat ja que
introdueix la historia d'una forma molt treballada i capta des del primer
moment l'atenció de l'espectador. A més, mostra a la perfecció com eren aquells
anys i com era la relació entre les diferents classes socials i com era el dia
a dia de les famílies republicanes castigades pel Règim.
En
conclusió, la pel·lícula m'ha agradat molt i per tot aquell que vulga vore com
eren els anys de postguerra i gaudir d'una historia molt ben narrada i de molta
qualitat, li recomanaria aquesta pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada