dilluns, 27 de maig de 2013

EL PA NEGRE

Fam, angoixa i repressió son alguns dels qualificatius més idonis per a descriure Pa Negre, pel·lícula estrenada al 2010 pel director Agustí Villaronga i basada en la novel·la homònima d'Emili Teixidor.



La trama parteix de l'assassinat d'un home a qui li van colpejar el cap amb una pedra i el llançaren junt al seu fill per un penya-segat. A partir d'aquest succés un xiquet amic del xiquet mort intenta per tots el mitjans trobar qui ha pogut ser l'assassí, ja que havien involucrat al pare del xiquet com a principal culpable. El pare del protagonista tria anar-se'n a viure fora d'Espanya i ix cap a França, però abans de poder fugir és capturat i condemnat a mort. És durant tot aquest temps que el xiquet intenta desinvolucrar son pare de l'assassinat i té una sèrie de vivències amb el seus cosins i amb les seues ties. És en les investigacions on Andreu (el xiquet protagonista) troba respostes del passat dels pares i la veritat de l'assassinat.


Els personatges principals de la historia són Núria, amb qui Andreu fa una gran amistat i ella arriba a enamorar-se d'ell i intentar fugir del poble junts; i Andreu, personatge principal de la pel·lícula i en qui gira tota la trama i se centra tota l'atenció. També trobem el pare i la mare de l'Andreu, els qui havien tingut un passat especial que Andreu descobrirà en les seues investigacions. També trobem la senyora Manubens, dona de molts recursos i terratinent de la zona, que voldrà fer d'Andreu el seu fill. Ja com a personatges secundaris trobem als cosins i ties d'Andreu i l'alcalde del poble.

Els actors que interpreten el paper dels personatges principals de la pel·lícula són: Francesc Colomer com Andreu, que va guanyar el premi Goya al millor actor revelació junt a Maria Comas, com a Núria. Francesc Colomer no ha participat a més pel·lícules però Maria Comas sí, com Rem o Los niños salvajes. A més, trobem fent el paper del pare i de la mare a Rogers Casamayor i Nora Navas. I la interpretació de diversos personatges de Lluïsa Castell, Mercè  Arànega, Marina Gatell, Elisa Crehuet, Laia Marull, Eduard Fernandez i Sergi Lopez. Tots ells desenvolupen una bona actuació i fan sentir al públic molt ben identificat en la forma de ser de les persones d'aquella època. Cal esmentar l'obtenció de diversos premis en els Goya del 2010.

El tema tractat a la pel·lícula es la historia d'una família de postguerra a qui la justícia acusa que el pare ha comés un delicte que en realitat no ha comés.  Per tant, la historia narra en primera persona les vivències que va tenint el fill de l'acusat i com descobreix la veritat. El tema i com el desenvolupa el director és molt interessant ja que ens mostra com era la vida en aquells anys de pobresa i què havien de fer les famílies per a subsistir en un context de fam i de repressió

El gènere de la pel·lícula es el melodrama ja que conta la tràgica historia d'una família de postguerra, i per tant esta adreçat a un públic amb coneixements de tot el que va succeir en temps de la guerra civil i en els durs anys de postguerra, per tant ha de ser un públic d'edat avançada i prou coneixements. D'altra banda, un xiquet podria veure-la si no fóra pel tractament de la mort i per com els xiquets passen penúries; però no captarien la idea que el director pretén mostrar.
La història es narrada de forma correcta i amb un tractament adequat ja que introdueix la historia d'una forma molt treballada i capta des del primer moment l'atenció de l'espectador. A més, mostra a la perfecció com eren aquells anys i com era la relació entre les diferents classes socials i com era el dia a dia de les famílies republicanes castigades pel Règim.

En conclusió, la pel·lícula m'ha agradat molt i per tot aquell que vulga vore com eren els anys de postguerra i gaudir d'una historia molt ben narrada i de molta qualitat, li recomanaria aquesta pel·lícula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada