NIT DE REIS, DE WILLIAM SHAKESPEARE

Per Ederne Ponce

Introducció

Una veu, una cara i un vestit, 

però dues persones; perspectiva 

natural, que existeix i no existeix. 

Si la música és l’aliment de l’amor, coninueu tocant. Repetiu la tonada...Són tntes les figures que el desig sap crear, que ell sol és la suprema fantasia.(Duc)

Val més ser un boig savi que no un savu boig (Bufó)

El defecte pitjor no és de la natura, sinó de l’esperit. Només podem anomenar deformes els ingrats.(Antoni)

T’equivoques boig. Et dic que no hi ha foscor, sinó ignorància.(Bufó)

Jo sóc totes les filles del meu pare i sóc també tots els germans que tinc...(Viola)

Sinopsi

Nit de Reis és una comèdia que està construïda a partir de la confusió d’identitats, la més important, la dels protagonistes, que són dos bessons, un xic i una xica, Viola, que, a més, es disfressa de xic. A la ciutat d'Il·líria, el Duc Orsino està enamorat de la bella Olívia qui, amb motiu de la mort del seu germà, s'ha tancat al món i no vol saber res de l'amor del Duc.

Cartell de l'obra

El vaixell que duu els germans bessons Viola i Sebastià naufraga davant les costes d'Il·líria

i Viola, disfressada de patge i amb el nom de Cesàrio, entra al servei del Duc Orsino, de qui s'enamora perdudament sense que el Duc se n'adone. El duc envia el jove Cesàrio com a missatger del seu amor cap a Olívia però Olívia en comptes de correspondre al Duc s'enamora del jove Cesàrio.  

D'altra banda a casa d'Olívia s'organitza un gran embolic de pretendents i bufons. Bo i creient que és Viola, l'Orsino li demana que s'hi case, i un sacerdot celebra el casament en secret. Quan es fa saber, l'Orsino amenaça de matar el suposat servidor deslleial. Tanmateix, Viola ho impedeix. Quan els dos bessons apareixen en presència de l'Olívia i del duc, es queden meravellats i sorpresos per la semblança dels dos germans, i és el moment en què la Viola revela que és en realitat una dona i que Sebastià és el seu germà bessó que s'havia perdut al naufragi.

Crítica

L’obra Nit de reis es de l’autor William Shakespeare i en aquest cas, aquesta representació del teatre ‘’La Nau’’ estava dirigida per Pep Sanchis. Aquesta versió valenciana de la comèdia la va dur a terme Anna Marí. Els personatges que intervenen a l’obra són 15, però els personatges que desenvolupen el major conflicte a l’obra són molts menys. Aquestos personatges diguem-ne principals són el Duc, Olivia, Viola i Cesàri, i també podem considerar com un personatge principal al Bufó-Festa qui sembla estar avorrit de tot allò que impera a Il·líria.

El gènere que tracta es la comèdia. Encara que també s’observa en un principi la tragèdia: la separació dels dos bessons, la mort del germà d’Olivia, la solitud i desesperació del Duc, etc. Nit de Reis és probablement una de les peces còmiques més perfectes de totes les que va escriure, tant per la forma, amb una estructura redona, com per la temàtica.

S’introdueixen personatges i trames que van més enllà del génere. L’obra no es com totes les seues altres obres. La seua diferència principal és que Nit de Reis ens presenta un univers més profund, i enriquit per experiències tràgiques com les que hem nomenat abans.

Convençuda que el seu germà Sebastià ha mort durant el naufragi que els ha dut a la costa d’Il·líria, Viola es fa passar per un home i es posa al servei del duc Orsino, que li demana que faça d’intermediari per conquerir l’amor d’Olívia. A partir d’ací, tot un joc elaborat d’encreuament de sentiments i confusió d’identitats desemboca en un final feliç.

Imatge de la representació

Valoració personal

Encara que el lloc de representació era una sala de la Universitat de València prou menuda i els actors no eren autèntics professionals sinó un grup de teatre anomenat ‘’Teatre La Nau’’ compost per estudiants , van fer que disfrutara mirant l’obra. Tots els actors varen saber perfectament interioritzar els personatges que havien d’interpretar i finalment aconseguiren fer riure a tot el públic i que se'ns quedés un bon sabor de boca després de veure una de les obres més representades de William Shakespeare juntament amb Romeu i Julieta, Mrs beth o El somni d’una nit d’estiu.

Respecte a la simbologia utilitzada per l’autor, en l’obra Nit de Reis tothom sembla estar boig. Uns estan bojos d’amor; són els que mostren els seus sentiments i parlen en vers. Els altres, els que no saben mostrar els sentiments, es dediquen a menjar, beure i fer-se unes bromes. Potser l’únic amb una mica de coneixement és, qui no n’hauria de tenir: el bufó Festa. És com si estigués avorrit de tot el que impera a Il·líria i fora l’obra per fer-nos saber que si la saviesa es converteix en una bufonada, la bufonada esdevé una forma de saviesa.

En Nit de Reis hi ha també l’obsessió de Shakespeare per la duplicació, per les relacions entre la realitat i la il·lusió, que pren forma còmica en aquesta comèdia i tràgica en Hamlet. Viola sempre està recordant que ella no és el paper que representa: «us juro que jo no sóc el que represento», «No sóc / allò que semblo ser». El bufó Festa conclou: «Res del que és, no és!».

Conclusió

 

Nit de reis és un espectacle esplèndid, imaginatiu, replet de matisos i detalls, amb una dicció i convicció en els seus intèrprets, entre els seus gest i el propi text i també entre els moviments i els raonaments dels mateixos. Resulta difícil representar una obra que en si mateix presenta tantes contradiccions inclús pot arribar a ser confusa perquè molts fets passen a la vegada però així i tot no em va costar gens seguir el fil de la representació i vaig eixir-ne molt contenta.

Potser l’única cosa que canviaria seria el lloc de la representació ja que era menut i això dificultava que hi pogués haver un públic extens. Si la sala fóra més gran, potser més gent podria gaudir millor de l’espectacle. Llevat d’allò, tots els actors estaven molt ben preparats i una altra cosa que em va impressionar varen ser els vestuaris que van utilitzar, molt elaborats i molt acords a cadascun dels personatges. Recomanaria aquesta obra en primer lloc perquè és interessant veure obres representades que són autèntics clàssics i d’autors tan importants com és William Shakespeare, i en segon lloc perquè són més bé poques o almenys molt inferiors les representacions que es fan en valencià i així pot ser contribuiríem a que se’n feren més.