divendres, 3 de maig de 2013

ANTÒNIA FONT

Per Empar Guaita

Vostè és aquí” afirmen els Antònia Font. Amb una escenografia de tons obscurs ambientada al món dels ciclistes i un entaulat on es pot observar molta ferralla i una bicicleta oxidada al centre, el grup de música pop presenta el seu nou disc al Teatre Olympia de València, canten sense parar i, pràcticament, sense poder respirar les quaranta cançons que formen part del seu huité disc. Mentre el públic valencià, eufòric de poder veure als cinc mallorquins després de tanta espera, aplaudeixen amb força.

  Els Antònia Font, un grup de música pop creat el 1997 a Mallorca, presenten el seu nou disc, Vostè és aquí, amb una gira arreu del país. Es caracteritzen pel seu to festiu i lletres fantàstiques i divertides, com es pot observar al seu disc titulat Alegria. Els membres del grup són Pau Debon (veu), Pere Manel Debon (bateria), Jaume Manresa (teclat), Joan Roca (baix) i Joan Miquel Oliver (guitarra). Aquest últim és el compositor de les enrevessades lletres que tracten sobre l’espai, l’astronomia, la robòtica, el mar, etc. i també canta en solitari.

Els membres del grup Antònia Font
En aquest nou disc, en canvi, la temàtica és totalment diferent, on trobem a faltar als robots, però que ens sorprèn amb una portada de línies ferroviàries. Vostè és aquí és un
trencaclosques de quaranta melodies, grans i diminutes, que representen un mapamundi per a perdre’s i retrobar-se. Són temes que parlen de meduses, goril·les vestits, ciclistes, ballarines de ballet, el colonialisme a Amèrica i més “sense-sentits”. En aquest disc podem trobar cançons cantades majoritàriament en català amb un fort accent mallorquí, però també en castellà, francès o anglès. Definitivament, aquestos cinc mallorquins han aconseguit conquistar a totes les terres de llengua catalana, gran part de l’estat espanyol i a una xicoteta part d’Europa, amb els seus directes plens d’alegria i bona música.

El concert de presentació de Vostè és aquí que va tindre lloc el 22 de novembre al Teatre Olympia de València, va durar molt menys d’una hora. El nou disc és un projecte que ha agradat molt a la gent i té temes que amb molt poc de temps s’han col·locat en el pòdium de les millors cançons d’Antònia Font, a l’altura de Wa Yeah o Viure sense tu. Però el concert va deixar molt d’esperar, tot el públic valencià aplaudia sense parar cada cançó, però també esperava escoltar alguna de les melodies dels passats àlbums, el públic volia participar cantant les cançons que ja s’havien aprés. Per això, el fet de cantar solament totes les cançons del nou disc sense pauses i escoltar alguna vegada un “gracis” entre melodia i melodia va disgustar a moltes persones. El so va estar espectacular i es podia observar un ambient de complicitat de fans dels Antònia.

Finalment, jo em sume a tot aquell públic que va alçar-se disgustat de la butaca esperant les famoses cançons del grup. I això va quedar-se reflectit quan varen baixar el teló i la gent va començar a xiular i cridar “una cançoneta i ens n'anem, una cançoneta i ens n'anem”, quan dos xiquetes de entre set i deu anys que portaven un cartell colorit on posava “Benvinguts a València Antònia Font” varen preguntar als seus pares per què no en cantaven més. Per tant, pense que els quaranta euros que vaig pagar (dos entrades, una per a la meua germana i altra per a mi) es mereixien almenys un “Clint Eastwood”. Antònia Font ho va comprendre i varen eixir a tocar-nos l’última cançó, on el públic (i les dos germanes entre ells), ens vàrem alçar i cantar a crits aquella peça musical. En quant al disc, trobe que és una magnifica obra d’art on Joan Miquel Oliver es torna a superar, és un gran àlbum que et pot acompanyar durant tot el dia i en tot moment, sona més rock i menys pop, i personalment m’encanta una micro-cançó de quaranta-nou segons titulada Blood, Devastation, Death, War and Horror, on es tarda més temps llegir el títol que escoltar, una melodia breu i clara amb un estil psicodèlic. Per tot això, llevat que el concert em va decebre un poc, el disc és cent per cent recomanable i, a més a més, per fi he aconseguit dues firmes i dues fotografies amb Pau i Joan, un dolç final per a un concert inesperat. 

 
Vídeo oficial de la cançó "Per jo i per tots es ciclistes"
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada