Un article de Andrea Corell
Director
de l’obra: Toni
Jiménez Picó i Mari Lozano Cuallado.
Repartiment:
Toni Jiménez Picó (Hugo), Joan Mora Ballester (Àlex), Ivan Torres
Picó (Diego), Mireia Segura (Laura) i Miriam Algarra Latorre
(Carmen).
It’s
my life
(És la meua vida) és un musical en el qual es representen els
diferents somnis que té la gent jove per al seu futur, i els
obstacles que troben per aconseguir-los.
Hugo
és un xic de 17 anys que somia ser artista, però es troba amb un
impediment: els seus pares volen que estudie i deixe de banda el seu
somni. Així, decideix anar-se’n de
casa. Aquesta bogeria el porta
a l’estació de trens on coneix Diego, un xic que somia ser metge i
ajudar als xiquets de l’Àfrica però el seu pare vol que treballe
amb ell a la seua clínica i abandone la idea de treballar a
l’Àfrica. Aquests decideixen agafar el mateix tren i viatjar
junts. Una vegada al tren, es troben amb Laura, amb qui havia mantés
una relació sentimental Diego, i a més, a qui li havien furtat
l’equipatge, igual que a aquests dos. Laura somnia en convertir-se
en una gran model però la seua mare vol que es case amb un advocat i
deixe aquesta idea.
Una
vegada arriben a l’estació de tren del seu destí, coneixen Àlex,
un mim que únicament aspira a guanyar diners per gastar-se’ls a la
nit en festes. Àlex ajuda a Hugo, Diego i Laura a busca els seus
equipatges, i així, aquests quatre fan una bona amistat.
El
tema que tracta és la recerca d’uns joves per fer realitat els
seus somnis en un futur i els obstacles que han de superar. A més,
aquesta obra de teatre pertany al gènere de la comèdia i està
adreçada a un públic adolescent perquè parla sobre els seus somnis
i així aquestos són els que més identificats es troben amb l’obra.
It’s
my life és
una història, representada per esquetxos, senzilla, en la qual em
sent identificada, ja que jo opine que hem de complir els nostres
somnis per molt que ens coste, és a dir que m’identifique amb el
tema que tracta l’obra. Per altra banda, també podem dir que els
personatges estan ben retractats, ja que conec als actors que els
representaven i en tot moment veia al personatge i no a l’actor com
a persona.
La
veritat és que aquest musical m’ha agradat molt perquè ha
demostrat a la gent que hem de esforçar-nos per aconseguir tot allò
que volem tindre. Així, crec que aquesta obra mostra el dia a dia de
molts joves, qui han de buscar-se la vida i enfrontar-se a aquesta
per poder sobreviure d’alguna manera.
A
més, pense que no hi ha res més bonic que fer el que realment vols,
i el que més m’agrada d’aquesta obra és que et recomana que
faces el que t’agrada, sent al mateix temps bo per a tu.
Per
tot açò, és clar que recomane aquesta obra, ja que jo he gaudit en
veure-la. M’agradaria que més gent pogués gaudir-la com jo ho
vaig fer, i al mateix temps, aprenga que quan una persona fa el que
realment vol i li agrada, és quan més a gust ho farà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada