Autora: Natalia Navarro Luján (2n de Batxillerat)
Com vas decidir el que volies estudiar?
Des de xicoteta sempre m'ha encantat dibuixar. M'asseia a veure les sèries de dibuixos animats que m'agradaven amb un bloc de dibuix en el qual anava dibuixant i pintant els personatges de les sèries. Com que els pares veien que em passava el dia dibuixant van decidir portar-me a una acadèmia i allí vaig començar a aprendre de debò. Tindria uns 8 anys. Més endavant, ja a l'institut, em vaig adonar que amb l'assignatura que més gaudia i a la qual dedicava més temps era el dibuix, tant el tècnic com l'artístic. I vaig decidir que la carrera que em faria feliç era Belles Arts. Era una estudiant regular perquè m'agradava més eixir amb els meus amics que estudiar (com a la majoria de gent d'aquesta edat). Però em vaig esforçar per treure el BUP i el COU perquè el meu objectiu era entrar a la facultat de Belles Arts. Ara recorde aquells anys a la universitat com els millors de la meva vida. Vaig ser molt feliç estudiant allí.
Estàs treballant en el que tenies pensat quan vas començar els estudis?
Si. Quan vaig començar la carrera de Belles Arts tenia clar que m'anava a dedicar a la docència. Perquè dedicar-me a fer obres i exposicions era una proposta a molt llarg termini i vaig decidir que la docència era una bona manera de guanyar-me la vida. Em deixava temps lliure per a poder pintar, modelar, esculpir sense la pressió de l'artista que necessita l'èxit per a poder viure (menjar, pagar factures, etc.)
Pots explicar-nos una bona experiència o anècdota de la qual te'n recordes de quan estudiaves?
Quan estudiava BUP, a classe de Dibuix Tècnic la professora ens manava làmines per fer a casa. Molts dels meus companys em demanaven que els fes les làmines i jo els les venia. Així que em passava prou vesprades dibuixant la mateixa làmina diverses vegades. Quan vaig ser mes gran un dia, parlant amb la meua mare, li ho vaig explicar i em va dir: "Ja deia jo... Que perfeccionista és aquesta xiqueta, que es passa la vesprada fent la mateixa làmina una i altra vegada!". Això m'ha servit en el meu treball, ja que jo no deixe que els meus alumnes facen les làmines a casa, jo he de veure com les fan a classe. Així evite la possibilitat que els les faça una altra persona.
¿I una altra experiència que t'hages portat durant aquests anys que portes impartint classe?
L'any passat me'n vaig anar de viatge de fi de curs amb els alumnes de 4t. Jo sempre havia estat molt reticent a eixir amb alumnes tants dies. Havia fet excursions d'anar a algun lloc i tornar el mateix dia. Però eixir tants dies no ho havia fet mai. L'experiència em va agradar molt, poder relacionar-me amb els alumnes en un àmbit completament diferent al de l'IES va ser molt xulo. Hi va haver alguns moments de cabreig, però en general l'experiència em va agradar i espere poder repetir.
Quants anys portes fent classe a l'institut de Turís?
En total porte 13 anys fent classes però ací a Turís, és el meu tercer curs. Estic molt contenta treballant ací, tant per l'alumnat com pel professorat. La veritat és que espere jubilar-me ací.
Finalment, què és el que més t'agrada de la teua feina?
Hi ha diferents satisfaccions depenent de cada assignatura que impartisc. Per exemple, en Dibuix Tècnic m'agrada veure com els meus alumnes a partir de les eines que jo els done, són capaços de resoldre problemes utilitzant els seus propis raonaments. En Dibuix Artístic m'encanta veure com els meus alumnes s'enfronten a un paper en blanc amb bastant poca fe d'aconseguir l'objectiu i veure com dia a dia descobreixen que són capaços de fer qualsevol cosa que els propose. Una altra part de la meua feina que m'encanta és el projecte de teatre del centre. Com ja sabeu la meua feina en aquest projecte consisteix en el disseny i la realització dels decorats. Això em permet desenvolupar lliurement la meua faceta artística, tant a nivell pictòric com escultòric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada