dilluns, 2 d’octubre de 2017

ALEJANDRO BARONA (PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES): "LES PERSONES EVOLUCIONEM I ANEM DESCOBRINT ALLÒ QUE ENS SATISFÀ MÉS"

Per Valeriya Nechyporuk (2n de Batxillerat)


Aquesta vegada entrevistem Alejandro Barona, un dels professors de Matemàtiques del centre. Quan acabe el curs 2017/18 es compliran dos anys de la seua arribada a l’IES Torís. És un professor molt divertit i volgut pels seus alumnes.


Quan vas decidir el que volies estudiar?

La veritat és que tenia bastant clar el que volia estudiar ja en acabar la meua etapa d'estudis de primària. Sempre m'he sentit atret per conéixer els secrets que fan funcionar totes les coses, per buscar solucions als problemes que un es troba i per optimitzar els recursos disponibles. Si a això li afegeixes l'atracció per tot el que està relacionat amb les comunicacions i l'electrònica, llavors no resulta complicat comprendre per què vaig optar per l'enginyeria de telecomunicació.


Què és el que més t’agrada del teu treball?

El meu treball té un gran avantatge respecte a d'altres i és la gran repercussió social que té. Encara que moltes vegades es percep una falta de reconeixement per part de la pròpia societat i fins i tot del propi alumnat, la veritat és que resulta molt gratificant poder acabar cada jornada laboral amb la satisfacció de saber que has ajudat al fet que els teus alumnes incrementen i milloren els seus coneixements, a guiar-los en la difícil tasca de treballar pel seu futur i, per tant, a fer una societat millor. Si a això li afiges el fet que en moltes ocasions pots ser un suport fonamental en situacions anímiques una mica complicades, la satisfacció no pot ser major.

Ens has contat que ets enginyer, com i quan et va sorgir la idea de ser professor?

Sempre dic que per sort per a mi i també, per extensió, per als meus alumnes, he tingut l'oportunitat d'experimentar personalment el que suposa ser un treballador autònom exercint la professió com a enginyer, ser treballador per a dues empreses en moments diferents de la meua vida i finalment ser treballador públic. I el millor de tot és que mai m'he vist obligat a canviar sinó que han sigut canvis que he realitzat per voluntat pròpia després de valorar les meues circumstàncies personals i els pros i contres de cada opció. Quant al canvi de fer-me professor, la situació se'm va plantejar quasi per casualitat. En eixos moments treballava com a enginyer adjunt a la direcció de compres d'una important empresa valenciana i em plantejaren la possibilitat de realitzar el curs d'adaptació pedagògica (CAP) amb un programa que em permetia compaginar-ho molt fàcilment amb la meua activitat laboral. Sempre m'havia agradat treballar amb adolescents i de fet durant la meua etapa universitària vaig ser monitor d'un grup juvenil. Així que vaig pensar que, encara que segurament no anara a fer-ne ús mai, no estaria de més poder comptar amb el títol per si canviava d'opinió en un futur. I el que són les coses, en un parell d'anys vaig decidir fer el canvi.

Tens alguna afició?

M'encanta l'esport, diria que no hi ha disciplina alguna que m'avorrisca, encara que lamentablement últimament no dispose de molt temps per a practicar-ho. M'agraden especialment i he practicat l'handbol i el waterpolo, però també m'encanten el bàsquet o el futbol. La fotografia és una altra de les meues aficions i la practique tant amb la càmera reflex com amb mirrorless i fins i tot amb el mòbil. Finalment, m'apassiona tot el que estiga relacionat amb la tecnologia i l'adquisició de nous coneixements i destreses. Com veus no tinc temps d'avorrir-me.

Sempre has volgut ser el que ets ara? Si tingueres la possiblitat, canviaries de professió?

Doncs com t'he avançat una mica abans, ser professor no era la meua idea inicial, però les persones evolucionem i anem descobrint allò que ens motiva i ens satisfà més. Jo sempre els dic als meus alumnes que estudien i treballen per a intentar aconseguir ser allò que desitgen, però sobretot per a disposar de les habilitats suficients per a poder adaptar-se als canvis i als interessos que un pot anar tenint en la seua vida. Al cap i a la fi, decidir amb 16 o amb 18 anys com és la professió que et va a satisfer és realment complicat, però si un es forma prou sempre comptarà amb recursos per a poder canviar o afrontar nous reptes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada