dilluns, 16 d’octubre de 2017

"VÍCTIMA DEL MAL" (RELAT)

Autor: Óscar Dalmau (4t C) 

Acabava d’eixir de classes de piano, anava pel carrer amb una motxilla penjada al muscle on portava les partitures i les claus de la nova casa a la qual m’havia mudat. La casa no m’agradava perquè només estava la meua família a la finca i en algunes parts hi havia cases acordonades per culpa dels okupes. En arribar al pis vaig obrir la porta principal que grinyolava, estava enfront del pati de llum, vaig pujar les escales cegues de fusta que també grinyolaven i donaven vertigen. Una vegada al segon pis, el 2n A, vaig obrir la porta i vaig veure un post-it de color groc que deia amb la lletra de ma mare que aplegaria un poc més tard. Vaig deixar la motxilla a terra i em vaig endinsar pel passadís, vaig veure una silueta, encenguí el llum i l’ombra no hi era. Després vaig escoltar un colp i em vaig dirigir ràpidament a la porta. Quan vaig arribar un home em va agafar i em va estampar contra l’espill i el moble que estava al rebredor. Vaig caure a terra i intentava fugir-hi; però em va xafar l’esquena i em va alçar pels cabells. Després que em relliscara pel passadís i deixara un reguer de sang i llàgrimes li vaig mossegar la mà, vaig córrer cap al pati de llums, vaig obrir la finestra per agafar-me a una canonada que començava al segon replanell per tal de pujar al tercer, però m’ho impedia la pluja que em feia esvarar.



En arribar al tercer pis vaig posar la mà a la finestra i l'home que havia passat sense problemes perquè no hi havia porta sinó cintes policials, va xafar-me-la perquè em caiguera. Li vaig estirar la caputxa i vaig córrer fins la vivenda. Allà m’arrossegà fins a la finestra, m’estampà contra el vidre amb mig tronc del cos fora i es va caure la caputxa negra que duia a la mà. En eixe moment, que entrava un raig de llum, me n’adoní que era el rostre del meu pare. Malgrat tot,em va tirar pel pati de llums, em vaig agafar al primer estenedor que vaig poder, vaig cridar i, en quatre segons, es va trencar i vaig caure mentre cridava, plorava, com una càmera lenta. Vaig eixir del meu cos flotant de manera transparent, com un fantasma, no entenia per què estava mirant el meu propi rostre ple de sang.


Va arribar la meua germana i es va posar a telefonar a la meua mare que plorava i m’agafava de la meua mà i deia "Julieta". Jo la cridava perquè em mirara, no obstant això, no m’escoltava. En eixe moment em vaig adonar que estava morta i era un fantasma.

Més tard, arribà el meu pare i assassí canviat de roba i abraçà la meua mare mentre l’ambulància se’n portava el meu cadàver amb alguna esperança de supervivència. No entenia com intentaven donar-me la vida si havia perdut la meitat de la sang. El doctor isqué al passadís on l’esperaven i els va anunciar la meua mort oficialment. Estava davant el meu cadàver de pell blanca, em vaig donar mitja volta i, a través d'un vidre, vaig veure a la meua mare desesperada i sense forces. Va ser el dia que més la vaig veure.

A l’endemà els policies van tindre la teoria que l’assassinat havia ocorregut com en realitat excepte que jo havia caigut des del segon pis i no des del tercer, la teoria deia que l’assassinat l'havia comés la meua germana ja que fou la primera persona en arribar a l'escena del crim. No li van dir a la meua germana que pensaven que era l’assassina per a trobar-la sense que s'ho esperara; però se’n van dur a la meua mare i al meu pare.

Tres dies després de l’assassinat el meu pare se’n va anar al treball que va trobar a València i la meua germana, a l'escola. La mare es va quedar sola a casa i no podia creure que la meua germana fóra la meua assassina, així que va passejar per tot l'edifici per trobar alguna cosa estranya.

En arribar al tercer i últim pis es va adonar que estava la cinta policial a la porta del 3r A, de quan estaven uns okupes. La meua mare va entrar i es va posar a investigar per la cuina, després pel bany. Va eixir-hi i va endinsar-se pel passadís, va veure vidres a terra plens de sang i dos segons més tard un home recollint els vidres i netejant la sang. Com l'home no l'havia vist la meua mare es va amagar al bany sense fer soroll. Jo l’acompanyava. Ma mare va cridar a la policia i va dir que havia passat alguna cosa relacionada amb l'assassinat, que hi havia un home i que ella estava cridant des de dins de la casa en una altra habitació en veu baixa.

Els policies van arribar amb les sirenes i van trobar a ma mare amagada a la banyera, no hi havia cap home. Sí que hi havia vidres de la finestra amb sang, però van prendre a ma mare com una boja perquè desconfiaven d’ella. Els policies van suposar que l'home se n'havia anat per culpa del so de les sirenes dels cotxes. Van investigar i van suposar que jo vaig caure des del tercer pis mentre escalava per la canonada ja que es van trobar unes petjades a la paret, als costats de la canonada i l’estenedor del 3r A amb algunes cordes trencades.

Ma mare va anar després de la investigació a parlar amb els policies acompanyada de la meua germana i va dir que aquell home era l'assassí i li van respondre que sense probes no podien descobrir la identitat. Després d’eixir de comissaria ma mare va anar al cotxe i va somriure, ella sabia que si l'home no havia acabat d’amagar probes tornaria al pis. Va anar a un centre comercial de la mà de la meua germana a comprar una càmera de vídeo de la mida d'una nou per a posar-la a la casa.

A l’endemà, amb el meu pare al treball i la meua germana a l'escola, ma mare va pujar les escales amb por i s’endinsà al pis per ficar la càmera. La va col·locar al costat de unes capses apuntant als vidres. Després d’instal·lar-la la meua mare va escoltar que algú hi entrava, es va amagar al 2n A, el nostre. Va anar a un receptor que portava la càmera que podia veure des de l’ordinador, va veure que l'home era el meu pare amb un altre de cabell clar recollint. Després de cinc minuts ell entrà en una altra habitació, va agafar una maleta plena de diners per donar-la a l'home. Després l'home va girar el cap i va veure la càmera xicoteta amagada al costat de les capses, la va agafar i la va xafar però no es va trencar i seguia donant senyal a l'ordinador.

L'home va agafar per la roba al meu pare dins d'una habitació on la càmera no arribava, es van escoltar crits i la meua mare, de la impressió, es va separar de l'ordinador i va cridar a la policia. Mirà per l’espiell i va veure com baixava amb el maletí i l’emmanillaven després de grans salts i baralles per les escales com a les pel·lícules.

Es va trobar el cadàver del meu pare al bany, l'altre home va resultar un timador dels més buscats. El timador confessà que em va matar el meu pare obligat per ell, ja que pensaven que la nit passada jo els havia escoltat parlant sobre un tema il·legal. D'aquesta manera es com el meu pare em va matar obligat i sense raó, ja que jo no sabia res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada