Per Begoña
Almonacil, 2n de Batxillerat
Empar Guaita
Crespo va estudiar al nostre IES fins al curs 2012/13 i està cursant
enguany 1r de Psicologia a la Universitat de València. L'any passat
va ser una de les guanyadores del I Certamen Literari "IES de
Torís" amb el conte València,
violència.
Empar ha tingut l'amabilitat de concedir-nos una entrevista per a
parlar-nos de la seua experiència com a escriptora.
Com va sorgir el teu interès per les lletres, i et vares decidir a escriure aquesta historieta?
En primer lloc, m’agraden les lletres perquè pense que són una font enorme de saviesa i cultura, tant la història com la literatura. Sóc més de ciències, però reconec que les lletres són el que ens fa ser més humans.
I en segon lloc em vaig decidir a escriure el relat, perquè vaig veure per fi una oportunitat per escriure a través de l'institut. Em vaig alegrar molt al saber que l’IES proporcionava aquest espai als alumnes i em vaig animar a escriure. Ja tenia idees pensades, però el certamen va ser la excusa perfecta per a escriure-les.
Què t'aportà escriure aquest relat?
Saber que podia escriure. Crec que tots tenim històries genials en el cap, fantasies que imaginem una vesprada d’avorriment. Però mai les escrivim o plasmem en paper. I escriure el relat em va demostrar que es pot fer.
Quina va ser la teua font d’inspiració per a escriure el relat?
La meua font d’inspiració va ser una passejada per València. Vaig pensar que ningú escrivia contes de la ciutat, ni relats de fets històrics i que, segur que els carrers antics de València tenien grans històries que contar. També vaig veure una fotografia de l’antiga plaça de l’Ajuntament de València, l’anomenada Tortada. Això em va fer pensar que volia ambientar el relat en el passat, amb un temps obscur però no precís en blanc i negre, i em va passar pel cap La Riuada del 1957. En quant a l’assassí, va ser una mescla de novel·les que havia llegit, pel·lícules que vaig veure i el final de Dexter, la sèrie.
Canviaries alguna cosa del teu relat? O per el contrari, està tot al teu gust?
En principi, em vaig equivocar amb el nombre de pàgines per a presentar al concurs i el relat que vaig escriure té déu pàgines més. Per tant, m’haguera agradat poder presentar-lo complet, ja que em va saber malament haver de llevar algunes coses que jo considerava importants. I la veritat és que una vegada em vaig posar a escriure, vaig estar una setmana pegant-li voltes a la història i se’m van ocórrer més personatges i més històries paral·leles. Per exemple, m’haguera agradat introduir el mercat negre dels anys 50, entre altres coses.
Quin fragment o frase de tota l’obra escolliries?
M’agrada molt el final, que hi haja un assassinat dalt del Micalet, mentre hi ha una tempesta que està inundant els carrers de València, una lluita per la supervivència, etc. Em vaig emocionar molt escrivint-lo [somriu]. Encara que, crec que no el vaig plasmar molt bé. Em costava molt explicar tots els moviments i, sobretot, la caiguda de l’assassí des de la torre. Vaig haver d'anar a la plaça la Reina, per veure si era factible.
Et tornaries a presentar altra vegada aquest concurs? Ja saps del que escriuries?
Al mateix concurs no ho sé, perquè com que ja no vaig a l’IES no sé si es pot. Però definitivament sí que em presentaria a altres concursos. La literatura ens defineix. Potser no siguem bons escriptors però podem tindre grans històries que contar. Per exemple, si em presentara a un altre certamen, sí que sabria de què escriure, segurament de València, compromís polític i social. D’algun fet històric del passat puc imaginar-me qualsevol “tonteria”...
Com et vas sentir en saber que havies guanyat el premi al millor relat?
Molt contenta, sobretot perquè vaig veure una oportunitat. Però el que més em va agradar d’aquesta experiència va ser el procés d’escriure i el resultat. Cercar informació en internet, en llibres i preguntant a persones majors que hagueren viscut en aquell temps... Viatjar a una altra època i traslladar una història d’amor, desamor, corrupció, assassinat, etc. a un moment precís d’un any concret. Traslladar-te tu mateix.
T’agrada llegir? Quin llibre recomanaries?
M’encanta llegir. En general, sóc una cinèfila i una addicta a les sèries, però he de reconèixer que la lectura té alguna cosa que fa que el paper no tinga competència amb la pantalla.
Fa poc em vaig llegir a Bukowski, que per al meu gust és un gran poeta i un gran escriptor. A vegades pot resultar desagradable, però en la misèria d’aquest geni és on trobe que està la bellesa de les seues paraules.
Creus que la gent hauria d'escriure més? Perquè?
Crec que la gent hauria de llegir més llibres de 200 pàgines i escriure menys tuits. Perquè em preocupa que les converses del futur siguen en monosíl·labs i diàlegs de 140 caràcters. No hauríem de condensar tots els nostres pensaments i les nostres opinions en un tuit penjat a la xarxa. No hauríem de criticar el govern i protestar de la nostra situació des del portàtil de casa. Vols dir alguna cosa? Escriu un bon article, ix al carrer i utilitza més el llapis i menys el hashtag.
En primer lloc, m’agraden les lletres perquè pense que són una font enorme de saviesa i cultura, tant la història com la literatura. Sóc més de ciències, però reconec que les lletres són el que ens fa ser més humans.
I en segon lloc em vaig decidir a escriure el relat, perquè vaig veure per fi una oportunitat per escriure a través de l'institut. Em vaig alegrar molt al saber que l’IES proporcionava aquest espai als alumnes i em vaig animar a escriure. Ja tenia idees pensades, però el certamen va ser la excusa perfecta per a escriure-les.
Què t'aportà escriure aquest relat?
Saber que podia escriure. Crec que tots tenim històries genials en el cap, fantasies que imaginem una vesprada d’avorriment. Però mai les escrivim o plasmem en paper. I escriure el relat em va demostrar que es pot fer.
Quina va ser la teua font d’inspiració per a escriure el relat?
La meua font d’inspiració va ser una passejada per València. Vaig pensar que ningú escrivia contes de la ciutat, ni relats de fets històrics i que, segur que els carrers antics de València tenien grans històries que contar. També vaig veure una fotografia de l’antiga plaça de l’Ajuntament de València, l’anomenada Tortada. Això em va fer pensar que volia ambientar el relat en el passat, amb un temps obscur però no precís en blanc i negre, i em va passar pel cap La Riuada del 1957. En quant a l’assassí, va ser una mescla de novel·les que havia llegit, pel·lícules que vaig veure i el final de Dexter, la sèrie.
Canviaries alguna cosa del teu relat? O per el contrari, està tot al teu gust?
En principi, em vaig equivocar amb el nombre de pàgines per a presentar al concurs i el relat que vaig escriure té déu pàgines més. Per tant, m’haguera agradat poder presentar-lo complet, ja que em va saber malament haver de llevar algunes coses que jo considerava importants. I la veritat és que una vegada em vaig posar a escriure, vaig estar una setmana pegant-li voltes a la història i se’m van ocórrer més personatges i més històries paral·leles. Per exemple, m’haguera agradat introduir el mercat negre dels anys 50, entre altres coses.
Quin fragment o frase de tota l’obra escolliries?
M’agrada molt el final, que hi haja un assassinat dalt del Micalet, mentre hi ha una tempesta que està inundant els carrers de València, una lluita per la supervivència, etc. Em vaig emocionar molt escrivint-lo [somriu]. Encara que, crec que no el vaig plasmar molt bé. Em costava molt explicar tots els moviments i, sobretot, la caiguda de l’assassí des de la torre. Vaig haver d'anar a la plaça la Reina, per veure si era factible.
Et tornaries a presentar altra vegada aquest concurs? Ja saps del que escriuries?
Al mateix concurs no ho sé, perquè com que ja no vaig a l’IES no sé si es pot. Però definitivament sí que em presentaria a altres concursos. La literatura ens defineix. Potser no siguem bons escriptors però podem tindre grans històries que contar. Per exemple, si em presentara a un altre certamen, sí que sabria de què escriure, segurament de València, compromís polític i social. D’algun fet històric del passat puc imaginar-me qualsevol “tonteria”...
Com et vas sentir en saber que havies guanyat el premi al millor relat?
Molt contenta, sobretot perquè vaig veure una oportunitat. Però el que més em va agradar d’aquesta experiència va ser el procés d’escriure i el resultat. Cercar informació en internet, en llibres i preguntant a persones majors que hagueren viscut en aquell temps... Viatjar a una altra època i traslladar una història d’amor, desamor, corrupció, assassinat, etc. a un moment precís d’un any concret. Traslladar-te tu mateix.
T’agrada llegir? Quin llibre recomanaries?
M’encanta llegir. En general, sóc una cinèfila i una addicta a les sèries, però he de reconèixer que la lectura té alguna cosa que fa que el paper no tinga competència amb la pantalla.
Fa poc em vaig llegir a Bukowski, que per al meu gust és un gran poeta i un gran escriptor. A vegades pot resultar desagradable, però en la misèria d’aquest geni és on trobe que està la bellesa de les seues paraules.
Creus que la gent hauria d'escriure més? Perquè?
Crec que la gent hauria de llegir més llibres de 200 pàgines i escriure menys tuits. Perquè em preocupa que les converses del futur siguen en monosíl·labs i diàlegs de 140 caràcters. No hauríem de condensar tots els nostres pensaments i les nostres opinions en un tuit penjat a la xarxa. No hauríem de criticar el govern i protestar de la nostra situació des del portàtil de casa. Vols dir alguna cosa? Escriu un bon article, ix al carrer i utilitza més el llapis i menys el hashtag.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada