UN 2013 PA'CAGAR-SE, AMB XAVI CASTILLO

Per Clara Salvador, 2n de Batxillerat

Sembla que Xavi Castillo s’ha quedat amb la crítica i la sàtira que han perdut les quasi 800 falles que van prendre al mes de març els carrers de València. L’irreverent humorista d’Alcoi sí que dispara crítiques durant tots els mesos de l’any a través de les xarxes, però també a través del teatre, el seu plat fort.

“Si el 2013 ha sigut pa cagar-se, el 2014 serà pa no torcar-se!”. Així començaven Xavi Castillo i Enric Juezas l’obra 2013: Un any pa'cagar-se el passat mes de desembre al Teatre Micalet de València.

L’actuació de Castillo i Juezas va ser un destrellat, però hi va haver un transfons cultural més enllà de l’insult escatològic a la Rita/Orco i al Cotino/Botifarra. Van repassar els clàssics de la literatura, relacionant-los amb les majors cagades del 2013. Per exemple, Enric Juezas va ser en un moment donat l’encarregat d'interpretar Bàrcenas, que al mateix temps era el protagonista de clàssics de William Shakespeare i Calderón de la Barca (tots dos d’Alcoi, per cert). Una fórmula diferent a la que Castillo ens té acostumats, però que va funcionar.

El tàndem Castillo-Juezas no ho va tenir fàcil a l’hora de fer la selecció de “cagades” del 2013, perquè mira que hi ha comentaris a fer i personatges a qui criticar descarnadament. Per això, ni els ministres de Rajoy, ni el traductor del funeral de Mandela, ni el Papa, ni Varela, ni el Rei (a qui segons Castillo “li queden dos escalons”) es van lliurar de la reinterpretació.

A qui ja no li queden ni dos telediaris és a Canal 9. La seua desaparició va obrir i tancar l’espectacle amb una cançó de Motxo i Eugeni Camacho anomenada Canal 9, bufa’m un ou. Amb aquest títol, la lletra ja vos la podeu imaginar…

Durant les dues hores i mitja d’espectacle, el públic va riure, aplaudir, cantar, contestar i també va callar. De fet, l’únic moment en què la sala del Micalet es va sumir en un silenci absolut va ser quan Xavi i Enric es van posar seriosos, després de la broma de la cançoneta, per parlar dels periodistes de RTVV, d’aquells periodistes que “podent escollir entre nòmina i dignitat van escollir la nòmina… i ara no tenen res”, va dir Castillo. Tornant a les bromes, cal reconèixer que encara que semble increïble, Fabra presta més atenció del que pensem a Xavi Castillo, perquè com bé va recordar: ”Portàvem anys dient que anàvem a rebentar Canal 9 i ara va Fabra i ens fa cas!”.

Ara bé, de tota eixa nit, em quede amb una escena que va protagonitzar Enric Juezas fora de l’escenari, fora també del Teatre Micalet, quan el vaig veure baixant les escales automàtiques del metro d’Àngel Guimerà, sol, després de dos hores i mitja d’actuació. Igual que jo i els que m’acompanyaven, l’actor també agafava el metro per tornar a casa, però estava seriós, molt seriós, amb aspecte desgavellat i una bossa de cartró desgastada on portaria les seues coses. Un Enric Juezas totalment oposat al personatge que, feia tan sols 10 minuts, estava actuant al costat de Xavi Castillo. Vaig pensar que els dos Enric Juezas, el de l’escenari i el del metro es cagaven en el 2013, i pot ser també en el 2014. Després vaig alçar el cap per veure quants minuts faltaven per a què arribara el metro. Eren les 23.15h, portàvem 15 minuts esperant i encara quedaven 10 més per a que passara el següent cap a l’Avinguda del Cid. No sé si Xavi i Enric han pensat de criticar-ho, però jo ja vaig començar el 2014 cagant-me en la freqüència del metro de València.

De segur que durant les falles vam trobar alguns monuments que també incloïen moltes de les “cagades” del 2013 que Castillo i Juezas van recordar durant dues setmanes al teatre Micalet, però no és suficient. Si Xavi Castillo és massa políticament incorrecte, les falles són políticament correctes d’una manera exagerada. Potser l’any que ve en lloc de monuments, els artistes haurien de construir grans “Castillos” que no es callen ni una crítica del 2014, perquè tot apunta que serà un any “pa no torcar-se”.