Per Rebeka Blega (2n de Batxillerat)
La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí i representa tant una important festivitat religiosa com la celebració de l'arribada de la primavera. La Pasqua se celebra de manera diferent en cada país i en cada poble. Hui ens centrarem en com ho fan els veïns de Turís.
Pel que fa a la part religiosa, a Turís hi ha dos corrents religiosos, el més predominant és el catòlic, però també hi ha l'evangèlic.
Els catòlics duen a terme una sèrie de processons i misses. El prolegomen més important és la quaresma, en què s’abstenen a menjar carn durant els divendres dels 40 dies anteriors a la pasqua. El Diumenge de Rams, amb la romeria de les branques d'olivera des de l'ermita fins al temple parroquial, constituïx la primera de les celebracions importants. Les processons del Sant Enterrament i de la Santa Trobada el dia de Pasqua completen les manifestacions religioses al carrer. El dia de la mort de Jesús, el Divendres Sant, els veïns visiten l’església per a visitar amb els ciris a Jesús estés en el sòl crucificat. El Diumenge de Resurrecció, pel matí, trauen a Jesucrist i a la Mare de Déu de l’església. A Jesucrist, el porten des de l’església a la placeta del Marqués, on es produeix l’encontre amb la Mare de Déu. Després, té lloc la missa del diumenge de resurrecció.
 |
| L'ermita |
Per als evangèlics es pot dir que és més senzill. Ells celebren el culte del Divendres Sant, abans en els anys 70, anomenat Culte de les 7 paraules, que eren les set vegades que Jesús va parlar durant el seu sacrifici. I el culte de Diumenge de Resurrecció pel matí, seguit d’un dinar a càrrec de la diaconia de fraternitat a Sión dels Molets i conclou amb un altre culte de vesprada i el tradicional berenar de bunyols i roses, en el mateix lloc.
LA PART D'OCI I LÚDICA
En la dècada dels anys 50 aproximadament, durant els tres primers dies de la pasqua, les dones solien preparar les tradicionals mones de pasqua, les pastes, carinyets d'ametles i coco i panets de sagí. Per la vesprada, cada xiquet portava el seu arreglament del berenar en una cistelleta i anaven a “Las Eras”, al Colmao (a la trillaora). La trillaora era un lloc pla i redó on posaven el blat i pujaven els hòmens a una trilladora tirada per dos animals i amb el garbell separaven la palla del blat. Allí anaven a ballar La Tarara i a jugar a jocs tradicionals, com la gallineta cega. Per la nit s'ajuntaven els amics al “Casino dels Quatre Cantons” a sopar: les xiques pagaven el sopar i els xics, el gelat i la beguda. Després del sopar posaven música i ballaven
 |
| Imatges de la Caseta de l'Aspirina |
El quart dia, anomenat “El Soterrar de la Sardina”, se n’anaven a Godelleta a berenar a La Fonteta del Poll. De camí a Godelleta, hi havia una caseta que es deia la Caseta de l'Aspirina. Allí hi havia alcohol, aigua oxigenada i cotó-en-pèl per si algú es feia alguna ferida, entraven i li la curaven (açò només durant la setmana de pasqua).
Però estos costums van anar canviant al llarg dels anys. Per exemple, des dels anys 80, el dia de pasqua es deia d’anar al camp a dinar paella amb tota la família i amics. Per la vesprada es volaven els catxirulos, s’anava a "Las Eras”, es ballava La Tarara i es jugava a jocs en grup. També era dia d’anar al riu.
 |
| El Castellet |
El tercer dia se seguia amb la tradició de la Caseta de l'Aspirina i a berenar. I el quart, es mantenia l'excursió a Godelleta, El Soterrar de la Sardina.
Per les nits, sopaven junts en una casa i posaven música i ballaven.
He de donar les gràcies a Maria Teresa Piqueres Nogueroles i Elisabeth Muñoz Domingo pel temps dedicat a contar-me amb il·lusió els seus records i les tradicions del nostre poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada