Aquest 2013 s’han celebrat els 20 anys de la mort d’un dels grans poetes valencians del segle XX. Vicent Andrés Estellés va morir un 27 de març de 1993, però per al record i la història ha deixat centenars de poemes i instantànies amb les quals, dues dècades després, es continuen fent exposicions, poemaris i també cançons.
Tots coneixem la versió d'Els Amants d’Ovidi Montllor, però no és l’únic que a través del cant en valencià ret homenatge al poeta de Burjassot. Grups i cantautors més joves, emprenedors i amb menys fama també troben encara hui inspiració en Estellés. Pellikana, el grup de música que a continuació coneixerem més a fons, és un exemple. Aquesta banda, encara poc coneguda i que canta en valencià, ha dedicat una de les cançons del seu nou àlbum a posar veu i música a un dels poemes d’Estellés. El mateix que fa Ovidi amb Els Amants, ho fa Pellikana amb La Rosa de Paper.
 |
Pellikana a la IV Fira de la Música de Benimaclet. Foto: Clara Salvador
|
Però, què hi ha darrere de Pellikana? Qui són els membres del grup i a què es dediquen?
La pellikana és una mena d’ensalada típica de la cuina de l’Alcoià que barreja la tomata, el bacallà, l’oli i altres ingredients, i dóna la casualitat que Pellikana són molts, com els ingredients d’aquest plat.
De fet, els deu joves (de diferents pobles d’aquesta comarca) que formen Pellikana reparteixen el seu talent de la següent forma: tres veus (la principal és Flora Sempere), violí, saxo, dolçaina, teclats, baix, guitarra, trompeta, trombó, bateria i altres percussions.
Pellikana va començar amb quatre amics que es reunien i tocaven per plaer, però poc després decidiren fer un grup. Ara són deu membres, porten cinc anys tocant i ja tenen tres discs al mercat* , l’últim d’ells Desperta, llançat el 2013, està obtenint bastant èxit en la plataforma de micromecenatge Verkami. Desperta també és una barreja d’estils, sensacions i gustos, com el plat.
 |
Portada de la cançó de la Rosa de Paper, basada en el poema original
d’Estellés.
|
A poc a poc, amb moltes ganes i treball, tot i que no sense dificultats, s’estan obrint pas dins del panorama musical valencià de manera més professional. Al mes de juny van actuar en la IV Fira de la Música de Benimaclet, organitzada dins dels actes de Benimaclet t’estima, unes jornades lúdiques i culturals organitzades per la Plataforma Benimaclet Viu. Allí els vaig descobrir.
Qui millor pot parlar de Pellikana són els mateixos components: Mireia Rico i David Payà; prompte publicarem l'entrevista a David amb algunes preguntes sobre el grup i el nou disc.
--------------------------------------
* Els seus tres treballs fins ara són: Titelles (any 2008, i abans del qual tragueren una maqueta), Tardor (2012) i Desperta (2013).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada