CRÍTICA DE LA PEL·LÍCULA "EL CAFÉ DE LA MARINA"

Per Ruth Picó (2n de Batxillerat)

“La Caterina té els seus amors i la seua historia” va dir amagant l’anell a la butxaca.

Caterina, la xica del cafè d'un poble de pescadors de principis del segle XX, està marcada pel seu passat imperdonable. Contra tot pronòstic, naixerà una història d'amor amagada davant de tot el poble, que anirà creixent . Per tant, el tema de la pel.licula és la vida marinera i el passat obscur de Caterina. En quant als personatges tots treballen de la pesca i Caterina i el seu pare porten el cafè on els mariners descansen i alguns es posen a to.

Com a personatge principal trobem a Caterina, interpretada per Marina Salas, una actriu espanyola de cine, teatre i televisió. Entre els seus papers destaquen Katina Herreruela en Tres metros sobre el cielo i Vilma Llorente d'El barco. Caterina és una dona valenta a qui no li dóna por la solitud però ningú es fixa en ella. “Sóc la noia del café de la Marina que ha de somriure i després està sola, sempre envoltada de les mateixes cares, sempre el mateix”, marcada pel seu passat el qual les males llegües del poble han anat expandint-lo. La cotorra d’aquest poble és Rufina (Míriam Alamany) anomenada així ja que el seu home és Rufí, un mariner que s'emborratxa moltes vegades i ella sempre està dotorejant i parlant malament de tothom, en concret de la Caterina, però ella sap defendre's molt bé, amb frases com “De raspalls ja en tenim un i no necesitem la teua llengua, Rufina".



Per altra part trobem la germana de Caterina, Rosa (interpretada per Marina Comas, una actriu espanyola guanyadora del Premi Goya a la millor actriu revelació, així com del Gaudí a la millor actriu pel seu paper en Pa negre) una xica que està compromesa amb Rafel (Oriol Vila Cristóbal, un actor espanyol nominat al Premi Goya al millor actor revelació per la pel·lícula Todas las canciones hablan de mí, i a més ha participat en la sèrie Gavilanes i la pel·lícula Perdona si te llamo amor). Ella és inocent i inexperta, l’únic objectiu que té és formar una família i ell té una mentalidad d’aquell segle molt tancada i un tant masclista en la meua opinió. El pare de Caterina i Rosa és Libori (Miquel Gelabert) de l’única cosa que es preocupa és del cafè ja que ell està vell i del fet que la seua filla major està sola.

Hem de destacar un mariner que és l’únic que és més cult, Luard (Fermí Reixach García, un actor espanyol, que porta des que té 12 anys en els escenaris) sap llegir i estima Caterina, li fa veure que ella no és una xica corrent, que xiques com ella, n'hi ha ben poques i que no deu casar-se amb el seu pretenent. El representant del fracesos és Bernat, un home gros ple de diners que vol casar-se amb Caterina.

Per últim trobem a un personatge que va agafant importancia al llarg de la història, Claudi, un pescador tímid, solitari i bevedor interpretat per Pablo Derqui, un actor español conegut per Lo mejor de mi (2007) i la seua mare Salvadora (Rosa Vila) que sempre està preocupant-se per ell. Tots els personatges et transmeten la vida tan dura dels mariners.

Sílvia Munt és la directora del café de la Marina al llarg de la seua vida sols ha dirigit quatre pel·lícules destinades al cinema, dos d’elles en valencià. En quant al gènere, és un melodrama romàntic, amb un final feliç i està adreçada a un public per a majors de 12 anys el motiu serà que has de captar entre converses el passat de Caterina.

Des del meu punt de vista la pel·lícula està ben desenvolupada, és fácil seguir-li el fil i no és complicada. A més, l’ordre cronològic que segueix i la bona representació dels personatges faciliten la comprensió de la trama. No em sent identificada amb la pel.lícula ni amb els personatges, ja que no tinc cap relació amb el món pescater. No obstant això, al meu poble hi ha moltes Rufines, eixes persones que no saben si el que han escoltat és un rumor o veritat i van contant-ho a tothom com si fóra veritat.

Comptat i debatut, m’ha agradat moltíssim aquesta pel·lícula sens dubte és excel.lent per a pasar una bona estona, m’ha encantat que siga en català central encara que si havera de fer algún canvi seria canviar-lo al valencià apitxat, m’encanta el català però hi havia prou de vocabulari que no coneixia però era fàcil de deduir pel context. Queda cent per cent recomanada.