Per Carmen Luna, de 2n D
Aquesta
pel·lícula és de ciència-ficció i és molt curiosa. Tracta sobre la relació
entre un grup de simis i un home. A la fi es fan amics i passen per moltes
coses junts. Tenen moltes coses que resoldre, i la veritat és que són molt
interessants. Anime a veure-la a tot el que vulga!
Pertany
al gènere de la ciència-ficció. Tracta d'un home que inicia un viatge espacial
en una nau. Ell es tanca en una espècie d'urna amb dos xics i una xica. Després
de dos mil anys ixen i la xica havia mort. Però hi ha un problema més greu: la
nau ha caigut a l'aigua i s'està inundant. Van eixir amb un bot salvavides i
van trobar terra. Més tard troben un riu i es fiquen a nadar. Mentre es banyen,
s'adonen que els estan llevant la roba. Eren persones, però no parlaven perquè
havien involucionat en aquell planeta. Més tard arriben els simis, una raça
superior, i capturen a tots. Alguns humans van morir, dels tres homes només va
sobreviure'n un: l'últim que es va tancar en l'urna. Els simis el torturen fins
que descobreixen que pot parlar. Una femella ximpanzé sempre el defèn i el
compra, també compra a una xica perquè siguen els seus servents.
Fotograma de la pel·lícula |
El
director Franklin J. Schaffner ha fet un gran treball. Aquesta pel·lícula de
1968 va rebre el premi Òscar al millor
maquillatge. Jo crec que el maquillatge ha tingut molta importància en la
pel·lícula, perquè si no, els simis no hagueren paregut realment simis. Jo crec
que ho han fet molt bé. Crec que el que identifica a aquesta pel·lícula són els
simis i la diferència de com són les coses ara i com eren abans. Crec que el
seu subgènere és el drama. La recomane al públic a partir de deu anys, perquè
pense que als mes xicotets els avorriria.
Com
a pel·lícula, crec que està ben desenvolupada. Va de principi a fi, és a dir,
segueix un ordre cronològic. Crec que tot està molt ben retratat i la veritat,
no m'identifique amb ningú. Els personatges, personalment, no em transmeten cap
sensació, però pareixen prou reals.
El planeta dels simis no m'ha agradat massa, però no ha estat malament. Jo
crec que el que ensenya aquesta pel·lícula és que no sempre es té el que es
vol. La recomanaria, al públic que li agraden les pel·lícules relacionades
d'una certa manera amb l'antiguitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada