CRÍTICA AL DOCUMENTAL "CIUTAT MORTA"

“No existeix pitjor tirania que l'exercida a l’ombra de la llei amb aparença de justícia”.

Per Maria Lozano Quiles (2n de Batxillerat)

Un grup de persones entra a un teatre al qual li canvien el nom pel de “Patricia Heras”, tracten de veure un documental sobre un dels pitjors casos de corrupció policial de Barcelona que tingué com a conseqüència el suïcidi de Patricia Heras. Els personatges principals són Patricia Heras, detinguda del 4F, desgraciadament contada la seua historia per veu d’amigues, i Alfredo Pestana, també un detingut que conta la seua versió dels esdeveniments.

Una nit, la policia acudeix a desallotjar un teatre okupa al carrer Sant Pere Mes Baix, al centre de Barcelona, on s’hi estava celebrant una festa. Aquests detenen diversos jóvens, alguns d’aquests a un hospital, és a dir, no estaven ni al lloc dels fets, que per casualitat i per l’estètica (cabells al zero, rastes…) semblen perillosos implicats. Comença a haver-hi una sèrie de tortures, malversació d’interessos, per part de les autoritats i es neguen a deixar-los en llibertat. Aquest cas de corrupció desencadena una sèrie d’investigacions i evidencia una Barcelona negra i corrupta, una ciutat morta.


Els directors són Xavier Artigas i Xapo Ortega, i els personatges, els quals són els vertaders personatges implicats, són Patricia Heras i el seu testimoni a veu de amigues i companyes sentimentals, el seu amic Alfredo, altres joves també detinguts, el cos de policia implicada, mossos d’esquadra, l’alcalde de Barcelona, la jutge, etc.

El tema que tracta és la corrupció policial a Barcelona amb el cas concret del 4F. Aquest tema em pareix interessant perquè realment no havia eixit a la llum fins fa poc. El gènere d’aquest documental és policíac degut al tema que tracta. La corrupció, la policia, els advocats, la “justícia”… Tots són elements que ens permeten identificar el gènere. Pense que aquest documental hui en dia està adreçat pràcticament a tothom, ja que aquestos casos de corrupció són, desgraciadament, prou corrents.

El relat comença com a senzill però acaba complicant-se amb tota la mescla de proves i falsos testimonis aportats. Està ben desenvolupat i segueix un ordre cronològic, el principi del documental és la gent que acudeix al teatre per a veure el documental que rendeix homenatge a Patrícia Heras, que es mostra a continuació i conta els fets pas a pas. Aquesta versió dels esdeveniments, és la no oficial, ja que l'oficial és aquella que els mitjans de comunicació han transmés, però podem imaginar que no són absolutament els vertaders, sinó aquests.

Aquest documental, que intenta ser un homenatge a la difunta Patricia Heras, ens mostra una cara molt fosca de la policia corrupta de Barcelona, més que un gènere policíac, jo diria que es un gènere cine denúncia, ja que denuncia la brutal corrupció de la policia i, a més, la desmunta deixant-los en evidència.

Els personatges, a més de ser els realment perjudicats, constitueixen l'estereotip dels primers als qui la policia mira,vull dir, els han detingut sense cap mirament justament pel seu aspecte i no és que jo estiga sent xenòfoba ni molt menys, sinó que la societat ho és. Si no, no hagueren estat imputats. Sota els seus testimonis estan transmetent la tortura que varen viure, en cas de Patricia, mitjançant un diari que ella mateixa va escriure, que és relatat per una ex companya sentimental seua. Realment em crida l’atenció sobre la tècnica narrativa els poemes escrits per Patricia, doncs la mostren com a una persona sensible, i resulta impactant la seua visió sobre els fets que hi està vivint.

Com a conclusió, he de dir que aquest documental m’ha agradat molt, ja que mostra pas a pas el sistema d’una corrupció que finalment s'ensorra, mostra la violenta visió dels detinguts innocents, i com el poble s’alça contra la corrupció. La recomane perquè mostra la crua realitat, inclús he arribat a sentir molta llàstima pels pobres xicons. Però, a aquestes altures és un documental que ja no sorprén, doncs ens trobem amb casos així quasi tots els dies. Aquest documental en general està molt bé, però de vegades he trobat un excés de detalls que l’han fet una mica farragós. Llevant d’això, un documental excel·lent que val la pena veure i conéixer.