Clara Salvador va estudiar l'ESO i el Batxillerat a l'IES Torís i enguany ha començat el grau de Psicologia a la Universitat de València.
Que es el que més trobes a faltar de l’IES? I el que menys?
El que més trobe a faltar són als professors que ens han ajudat molt i ens han aportat molt i que sempre està bé tindre un bon record d’ells. També trobe a faltar l’hora del pati, jajaja, perquè en la meua carrera no tenim descans per a esmorzar. I el que menys... el que estiga l'institut en el mateix poble, sempre el mateix, les mateixes classes, horaris i després de sis anys necessites un canvi.
Amb què et quedes dels sis anys a l’IES?
Amb tot allò que m’han aportat els professors tant acadèmicament com personalment, són eixes les coses més importants per al teu futur i la teua vida.
Consideres que els professors són durs en 2n de Batxillerat, o que haurien de ser-ho més?
Jo pense que els professors han de donar el nivell de 2n, encara que el temari és dens i ampli. Més nivell tampoc perquè seria molt més angoixant però menys tampoc perquè selectivitat és comú per als altres instituts. Per tant, considere que donen el nivell adequat i s’ha demostrat any rere any.
Com va ser selectivitat? Millor o pitjor del que t’esperaves?
Selectivitat... jajaja. Selectivitat va ser diferent a com ho esperava. La por la tenia des de el primer dia de 2n, ja que la paraula PAU es va repetir moltes vegades durant el curs. Aleshores arribaves allí i deies, "Ostres, tot el món ens deia: Quan aneu a la PAU, quan aneu a la PAU..." i penses, "Ja estic en la PAU!". Els tres dies tens un nervi intern, estàs nerviosa i a la vegada confies en tu mateixa i saps que t’ho saps i que si tot el món ho passa, ho has de passar. Però estigué bé perquè si has portat l'any bé, la selectivitat és un pas més i hi ha exàmens que són inclús més fàcils dels que has fet en 2n. A més, mes que els exàmens és la pressió perquè d’això depèn el teu futur i saps que ha d’eixir-te bé, però si has estat treballant durant tot el curs no és tan difícil.
I el curs?
El curs va ser difícil per a mi i per a tots, perquè la meua promoció, el meu curs, per culpa de les retallades durant 1r de Batxillerat i 4t d'ESO hi van haver baixes que van tardar en cobrir-se o no es van cobrir i això ens va fer que quan arribàrem a 2n de Batxillerat no tinguérem el nivell que hauríem d’haver tingut i els professors no varen baixar-lo i haguérem de posar-nos les piles. Però treballàrem tots molt, tant alumnes com professors, posàrem de la nostra part i aconseguírem traure-ho.
Quin ambient es respira els dies de selectivitat?
Tensió. Molta tensió i molts nervis. Per exemple quan vàrem baixar de l'autobús i estava ple de gent que anava a fer el mateix que anaves a fer tu penses: he de fer-ho súper bé perquè som molta gent i les dècimes en selectivitat conten molt i ja vens de casa repetint-te "M'eixirà bé, m'eixirà bé..." però quan arribes allí l'esquema que t’has muntat es desmunta i comences a posar-te nerviós. Però jo crec que quan fas el primer examen la cosa canvia. Quan fas el primer examen i t'ix bé, selectivitat va tot en la mateixa línia. La clau és que al primer examen vages segura i que isques del primer examen bé i digues: ací comença i fins que no acabe, a per totes.
Després d’haver passat els primers exàmens a la universitat, ¿com ho definiries?
Esgotador. Després d’haver acabat els primers exàmens ja estic relaxada i tranquil·la. Els exàmens de la universitat són diferents als exàmens de l'ESO però no tan diferents als de Batxillerat. El problema és que és tot el mes de gener d’exàmens i si no has anat distribuint el temps d’estudi durant el semestre i els Nadals, n'hi ha massa per estudiar, però els exàmens són assequibles. El primer semestre del primer curs no saps al que vas, perquè per exemple la majoria dels meus exàmens són de tipus test i això té la seua part bona i la seua part roïna. Experiència... bona, també m’agrada i ara estic molt més relaxada i lliure.
Com són les classes a la universitat? Anaves perduda els primers dies?
Els primers dies són decisius, perquè és quan comences a parlar amb la gent i ajuntar-te amb els teus futurs companys. No sé, els primers dies són curiosos i bonics perquè coneixes a gent nova que inclús no són ni de la comarca de la Ribera, hi ha gent des de Castalla fins a Vinaròs i la manera de parlar és diferent, el valencià és diferent i esta bé i és curiós. En les classes l’assistència no es controla, pots atendre o no, és a dir, el professor no et controla. Les classes són de dos hores seguides i no tenim descans entre hora i hora. Normalment els professors pengen el material de classe a l’aula virtual on també posen les notes, apunts, PowerPoint...
La vida universitària, com la definiries?
Angoixes zero, preocupacions en tens, però no moltes. La definiria com a novetat, una cosa a la qual no estem acostumats, t’independitzes i madures com a persona. Has d’espavilar-te i acostumar-te a nous àmbits de València. Per exemple, ja no vas a classe caminant sinó que has d’agafar el metro i ser més responsable, perquè tens llibertat d’anar a classe o no, una classe amb 60 persones en què el professor no et coneix. En definitiva, no estàs controlat, estàs ahí perquè vols i que tot vaja bé depén de tu i eres l’únic responsable de la teua persona.
Com estàs vivint a Valencia? Com ha canviat la teua vida estos últims mesos?
Estic vivint en València en un pis, un poc lluny de la facultat. Això comporta un canvi prou gran, perquè has d’apanyar-te tu i organitzar-te per a estudiar, per a eixir... Però madures més perquè has de fer les coses per tu mateixa i a l’hora de cuinar i fer les feines de casa has d’espavilar-te.
T’agrada la carrera que estàs fent? Que t’agradaria fer quan acabares?
La carrera que estic fent m’agrada. Les primeres sensacions són bones i pense que he escollit una carrera amb moltes eixides i branques. Les assignatures em pareixen interessants, però el primer curs és fonament i bases i d'eixe punt parteixen els següents cursos. A mesura que vaja superant els cursos les assignatures aniran sent més interessants. Quan acabe la carrera m’agradaria seguir amb la branca de la psicologia clínica o judicial.
Quan vares decidir el que volies estudiar?
Jo la carrera de psicologia sempre l’havia tingut com a una opció. De fet, abans de psicologia em vaig plantejar altes carreres però al final a l’hora de fer la pre-matrícula vaig optar pel que sempre m’havia agradat i la carrera que sempre havia tingut al cap. Després d’haver passat els primers exàmens jo crec que la decisió ha sigut la correcta, estic on dec estar i estic a gust amb el que estic fent i espere que continue així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada