NURIA GARCÍA, PROFESSORA DE MATEMÀTIQUES: "ÉS MOLT SATISFACTORI NOTAR COM APRENEN ELS ALUMNES AL LLARG DEL CURS"

Encetem una nova secció a Iestudiants, La Sala de Professors, que pretén demostrar que els profes són alguna cosa més que els "ogres estrictes" que expliquen, criden l'atenció, fan treballar, posen deures i tenen els alumnes gairebé sense respirar en blocs de 55 minuts cada dia. Confiem que us resulte entretinguda aquesta secció i que us aprofite per conéixer la faceta "humana" del professorat de l'IES Torís. Agraïm la col·laboració de Nuria, la primera professora que s'ha prestat a inaugurar la nova secció. Endavant!

L'EQUIP DE COORDINACIÓ D'IESTUDIANTS

Entrevista realitzada per Maria Ruiz (2n de Batxillerat)

Hui ens trobem amb Nuria García, professora de matemàtiques al nostre institut.

Quina cosa et va decidir a estudiar la carrera de matemàtiques? 

Jo en principi no anava a estudiar matemàtiques. Em vaig decidir a estudiar matemàtiques en COU, curs que ara equival a 2n de Batxiller, perquè em vaig enamorar de les matemàtiques.

Què és el que més t’agrada de les matemàtiques?

La satisfacció que obtinc quan resolc un problema, és el que més m’agrada perquè és com un joc per a mi.



Sempre has volgut dedicar-te a la docència?

Sempre no, però quan vaig decidir fer matemàtiques tenia clar que anava a dedicar-me a la docència i crec que va ser una bona decisió.

Què és el que més t’agrada d’aquesta professió?

El que més m’agrada... Que acabe el curs i que els alumnes em diguen que no sóc tan roïna i que han aprés amb mi. Notar com han aprés, el canvi que hi ha hagut respecte de principi de curs és molt satisfactori, molt.

I el que menys t’agrada?

No poder arribar a tots. Adonar-te que, per molt que faces, no pots arribar a tots. Algunes vegades perquè són molts en classe, altres vegades per la situació familiar dels alumnes... Et desanima un poc això.

Si pogueres canviar de professió ho faries?

No. Ho tinc molt, molt clar que no.

Com descriuries la teua experiència personal abans de vindre a aquest centre?

Jo vaig començar pràcticament en aquest centre. Només vaig treballar curs i mig abans de vindre a treballar ja fa quasi deu anys. Pràcticament tota la meua carrera professional s’ha fet ací. Dels meus deu anys que he treballat, sis han sigut a Turís, o siga que, abans de la meua carrera professional en aquest centre, no tenia carrera professional (rialles). Però molt bé, en este centre estic molt bé, sempre he estat molt bé. És un centre en el qual l’alumnat és molt bo, estic molt a gust amb els companys, la direcció és de deu... Així que ací no tinc cap problema.

Què penses de donar les classes en valencià?

Doncs que les done, ara les done. Recorde el primer any que vaig començar a donar classe i havia de donar classes en valencià i se’m feia un món perquè no m’eixia, no és la meua llengua materna. Però cada vegada em costa menys, i com més nivell hi ha, més em costa, perquè m’expresse molt millor en castellà perquè és la meua llengua. Però, crec que cada vegada va millor, crec. (rialles)

Què li diries a la gent que pensa que les matemàtiques són avorrides o, fins i tot, innecessàries?

Que són avorrides és possible, a tots no ens agrada el mateix. Pot ser que a alguna persona li agrade molt córrer i a mi em resulte avorrit. Bé, això no pots mesurar-ho, cadascú té els seus gustos. Respecte a que són innecessàries, òbviament eixa persona no té ni idea, perquè sense les matemàtiques cap enginyeria no existiria. Òbviament estan a tots els llocs i sense estudiar-les no podríem fer moltes coses de les quals fem. Que siguen avorrides ho entenc, però que són innecessàries no.