L'ART DE FER RIURE

Andrea Ruiz Tarín (2n de Batxillerat)

S'apaguen les llums, sona una cançó de The doors versionada en català i un focus il·lumina a un personatge en meitat de l'escenari que sembla que està fent un striptease. En efecte, el show de Xavier Castillo acaba de començar.

Si alguna cosa està clara abans d’anar a una actuació de Xavier Castillo és que les rialles estan assegurades... el que ve després és inesperat. L'objectiu principal de les seues actuacions és, en efecte, fer riure al públic i açò ho aconsegueix mitjançant l'ús d'una vestimenta extravagant (tangues), les frases recurrents "Què què?!", "Això ho pague jo!" i la proximitat que mostra amb el públic. Tanmateix, darrere d'aquestes rialles hi ha una forta crítica centrada, sobretot, en els polítics espanyols.

A les seues actuacions, Xavier Castillo ens mostra una visió esperpèntica de la situació política actual a través d’una sèrie de metamorfosis que el converteixen en diferents personatges, des de Rita (personatge estrella), passant per Rus, Camps, Benavent, Fabra i fins i tot la filla d’Eduard Punset, famosa per definir-nos a tots aquells que parlem valencià com “aldeanos”.

Tot i que vivim a un país amb “llibertat d’expressió”, aquest tipus de teatre s'ha vist reprimit nombroses vegades com a conseqüència del seu to crític i irònic, però no es pot deixar sense veu, ja que ofereix al públic una visió crítica i necessària de la societat actual.