CRÍTICA SOBRE EL RECITAL DE POESIA DE VICENT CAMPS

Lorena Crespo (2n de Batxillerat)

Vicent Camps estudià declamació en València i des de fa aproximadament vint anys es dedica professionalment a la narració oral i ha recorregut recitant, pobles i ciutats valencianes i de la resta de l'Estat espanyol, portant la paraula de poetes i narradors per centres escolars, llibreries, cases de cultura, biblioteques i teatres.

Un dels seus últims destins va ser el passat dia 21 de desembre el Teatre Ideal de la nostra localitat, Torís, convidat per l'IES. L’ambient era idoni, alumnes de segon cicle i batxillerat. Alumnes amb uns coneixements i amb una maduresa mental òptima per a poder gaudir de versos espectaculars.

No estic ben segura, però al meu parèixer aquest últim recital va resultar el més íntim al qual he assistit. Tal vegada era perquè érem ben pocs o per la simpatia i el bon ambient que desprenia Vicent Camps. Aquesta vegada no sols es va dedicar a recitar poemes sinó també va intentar apropar-se als alumnes, comentant anècdotes pròpies o bé explicant el rerefons dels versos recitats i la història que amaguen.


Any rere any Vicent Camps resulta millor recitador. Les paraules prenen vida als seus llavis i els versos harmonitzen els nostres oïts. Sembla que els versos escoltats et transportaren a un altre món. A més, sempre et convida de forma casual a escoltar-lo amb el seu famós: “Us demane que per a poder disfrutar d’aquests versos obriu les orelles però també obriu la ment”.

D’aquesta manera, autors de la talla de Miguel Hernández a la literatura espanyola o Vicent Andrés Estellés a la cultura valenciana prengueren forma. Poguérem escoltar meravellosos versos de la Elegía a Ramón Sijé de Miguel Hernández.

‘No hay extensión más grande que mi herida,
lloro mi desventura y sus conjuntos
y siento más tu muerte que mi vida’.

O un fragment d'Els Amants de Vicent Andrés Estellés.

‘Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps’.

A més a més, se celebrava el 20é aniversari de la mort del cantautor Ovidi Montllor i, aprofitant l’ocasió, es recitaren els versos mes coneguts de la seua producció literària. M’agradaria destacar la intenció d’ apropar-se al col·lectiu estudiantil cridant l’atenció amb poemes picants i amb dobles sentits. Un exemple molt cridaner es un moment específic de La geografía de tu cuerpo:

‘Te quiero de pe a pa, es decir de pezón a pantorrilla’.

Al meu parèixer, l’única objecció crítica contra el passat recital seria la constant repetició dels poemes. Sempre resulta agradable escoltar-los de nou, però m’agradaria poder descobrir un vers secret de Neruda o de qualsevol autor, encara que fóra desconegut. Resultarà difícil trobar poemes que puguen arribar a tots i, a més, sempre hi ha nous alumnes als quals aquests versos els resulten desconeguts. Tanmateix els alumnes veterans els tenim més que escoltats.

Al cap i a la fi no és d’estranyar que Vicent Camps haja millorat en la seua trajectòria laboral. Ha treballat esporàdicament com a actor en companyies teatrals i en estudis de doblatge. Ha recitat poesia i prosa en programes per a la ràdio i ha impartit tallers de poesia recitada per a xiquets i adults, i coordinant clubs de lectura poètica. També ha treballat com a solista recitador amb orquestres i bandes musicals valencianes, i fins i tot ha tret discos on recull els seus poemaris.

Comptat i debatut, el recital de poesia anual celebrat per l’IES Torís va resultar un èxit. Espere que les generacions futures tinguen el plaer d’assistir a un nou encontre amb Vicent Camps.